“…el dia 10 d’abril em van detenir. Portaven l’ordre d’escorcollar el pis i van requisar tot el que van trobar de valor: objectes personals, llibres, la ràdio, algun moble bonic i el piano: no va servir de res que mostréssim les factures de compra. Fins i tot em van arrencar del coll la medalleta d’or de la Mare de Déu de Montserrat que m’havien regalat els meus padrins i no havien aconseguit fer-me treure els milicians durant la guerra. Vaig sortir de casa detinguda, davant l’expectació i els murmuris de tots els veïns.”

“Els meus pares van quedar desfets. A ells els van donar l’ordre de desallotjar el pis. Els en feien fora per rojos, i el meu pare també va ser despatxat de la feina a l’Ajuntament. Es van quedar al carrer sense gairebé res. Sort d’un bon amic, que va llogar un pis en nom seu al carrer d’Alta Puigterrà i hi van poder anar de seguida.”

“Sense feina i sense recursos, el meu pare, de quasi seixanta anys, i la meva mare, de cinquanta vuit, molt delicada de salut, es van haver d’enfrontar a la misèria i la marginació.”

“El meu pare va trucar a moltes portes i els bons amics li van respondre. El primer de tots, l’advocat senyor Lluís Alegre Recasens, de la Lliga Regionalista, que va acceptar fer-se càrrec de la meva defensa particular; el senyor Ignasi Clop, fundador del Montepío dels Músics; el senyor Domingo Escuder, pare de la meva professora de piano, i el senyor Juncà, que tenia una botiga d’ous i aviram al carrer d’Alta Puigterrà. Tots van firmar avals i van respondre per mi, encara que estigués molt mal vist tenir relació amb els rojos.”