“Quan ens van portar al Palau de Justícia jo tenia vint anys, però semblava una nena. Portava cuetes i els guàrdies civils em feien broma i em deien: “¿Tú qué has hecho, pequeña? Seguro que te meterán en un correccional”.”
“…les acusacions que va llegir el fiscal eren molt greus, […] va dir textualment: “Es cierto que no se le reconocen delitos de sangre, de robo, ni de saqueo, ni ha denunciado nunca a nadie, pero su delito es mucho más grave: Ha prestado incondicionalmente sus servicios a la horda roja, habiendo admirado y elogiado al rojo, separatista y masón Companys”. Va presentar com a prova un exemplar del diari El Dia en què jo, efectivament, havia transcrit i comentat un fragment del discurs del president Companys, en el qual demanava el suport de tots els homes i dones de Catalunya per defensar la República.”
“Durant tot el judici em semblava que estava en un núvol, però quan vaig sentir les paraules “pena de mort” em va recórrer una esgarrifança per tot el cos, com si m’hagués caigut un tros de gel a l’esquena: tenia els braços encreuats i em vaig clavar les ungles a la carn fins que em vaig fer sang.”
“El guàrdia civil que m’havia fet la broma, en veure que sortia amb la petició de pena de mort gairebé plorava, tot i ser un home acostumat a presenciar cada dia aquells judicis i altres escenes macabres.”
“En aquell consell de guerra es van demanar quatre penes de mort, inclosa la meva.”
“Quan vaig tornar a la presó, van passar uns quinze dies que no sabia si qualsevol nit m’afusellarien”
“De vegades venien falangistes amb una llista i no sabíem pas on anaven a parar aquelles dones que s’enduien; es tractava de venjances personals, les mataven al marge dels processos oficials”
“Cada vegada que les monges obrien les portes a la nit, el cor ens esclatava i només sentíem crits i plors”
“Altres vegades, les dones rebien la notícia que els havien afusellat el marit o els fills. Era horrorós!”
“Estic completament segura que, sense el senyor Lluís (advocat Lluís Alegre), m’haurien afusellat, com per desgràcia va passar amb els milers de persones que no podien pagar un advocat que s’ocupés del seu cas”
