És autora de vint-i-quatre articles publicats al Diari UGT. Tres, també van ser publicats al diari El Dia: “La Unió de Dones de Catalunya crida totes les dones de Manresa”, “La Unió de Dones de Catalunya parla” i “Unió de Dones de Catalunya és corresposta per totes les dones treballadores”. Deu articles són publicats a la portada del diari.

Escriu només en temps de guerra i durant un any, des del 26 d’octubre de 1937 fins al 17 de setembre de 1938. És la manresana que escriu més articles en més poc temps.

Quinze articles els signa a títol personal, els tres darrers, molt avançada la guerra, només amb les inicials. Vuit els escriu en nom de la Unió de Dones de Catalunya i un, el primer que fa, en nom del Socors Roig de Catalunya.

En la majoria d’articles fa una crida a les dones manresanes perquè treballin per la guerra en el marc de la UDC, però també escriu sobre política internacional, els refugis, llibres, l’escola, etc.

Denuncia el feixisme que ve d’Europa de manera contundent i escriu sobre els esdeveniments polítics de la Gran Bretanya i d’Alemanya. (1)

Elogia els combatents i la resistència que s’ha fet a Madrid. Diu que “la resistència és la clau de la nostra victòria”. (2)

Critica durament les actituds a la rereguarda no denunciant els emboscats i les persones que especulen amb els aliments bàsics. Apel·la a la consciència dels lectors.

“…de qui és la responsabilitat que segueixin tranquil·lament la seva ruta aquells tenders que no tenen mercaderies per a vendre-les a preu de taxa, però que en tenen per a aquells que les hi paguen al doble i al triple del seu valor veritable?”

“…qui té la culpa que existeixin individus que es diuen insubstituïbles, però que de fet només són emboscats?”

“Qui té la culpa que mentre hi ha mares que no tenen un tros de pa per a donar a llurs fills hi ha restaurants que si es paguen 30, 40 o 50 pessetes serveixin de tot en abundància?” (3)

En el seu vessant més feminista, reconeix la feina de les dones i anima les que no han fet el pas d’anar més enllà del seus rols domèstics a treballar i a formar-se professionalment. Es declara admiradora de les dones russes, que veu fortes i capacitades.

“…gran quantitat de dones desafiant tots els perills assisteixen als hospitals de les línies de foc i de la rereguarda; gran nombre de dones, sense cap mena d’esperit lucratiu, tenen cura dels infants evacuats de les poblacions invadides pel traïdor Franco…”

“…a la URSS no existeix, com en el món burgés, dues zones diferents de pobladors, una d’homes i una altra de dones […] l’Home, sigui d’un o altre sexe, lliure de prejudicis i obstacles, lliure de l’opressió econòmica, de l’urpa capitalista, de les tenalles clericals […] es lliura en cos i ànima a la vida del treball i de l’estudi, a l’edificació de la societat perfecta…”(4)

En tres casos fa la presentació d’altres dones de la Unió de Dones de Catalunya (Amalia Guillaumet, Dolors Capellas i Ángeles Arenas) que fan la seva crida particular a les dones manresanes perquè s’inscriguin a l’organització.

L’Anna expressa contundència en els seus articles, però des de la seva militància a les Joventuts del PSUC creu en les estratègies conjuntes tant des de la Unió de Dones de Catalunya com des dels acords entre els sindicats CNT i UGT.

(1) Solà, Anna. Diari UGT, 26/02/1938
(2) Solà, Anna. Diari UGT, 26/04/1938
(3) Solà, Anna. Diari UGT, 20/04/1938
(4) Solà, Anna. Diari UGT, 21/03/1938

Llegir tots els articles publicats