Erudit, humanista, català integral, lingüista i filòleg manresà, Àngel Servet i Martí (1920-1989) era per sobre de tot una persona excel·lent. La seva humanitat, senzillesa i tracte exquisit el convertiren en una persona molt estimada a Manresa.

Àngel Servet neix l’1 d’octubre de 1920 al número 1 del carrer de les Barreres, de Manresa. Fill d’una família humil, fa els primers estudis al col·legi del senyor Amadeu Miralles i Bonvehí, del carrer de Talamanca i el batxillerat a l’Institut, però l’ha de deixar per circumstàncies familiars.

Ja de ben jove s’interessa per la geografia i la història de la seva comarca i del seu país, la seva llengua i aprèn l’esperanto.

Durant la guerra treballa a Correus; als 17 anys ha d’incorporar-se a l’exèrcit –pertany a la cèlebre “lleva del biberó”; i, amb la victòria de les tropes franquistes, és empresonat al camp de concentració de Cervera. Posteriorment treballa als Ferrocarrils Catalans.

Fidel a la llengua catalana, comença a fer d’amagat algunes classes de català. Forma part de la Junta Directiva del Centre Excursionista de la Comarca de Bages com a president de la secció de Literatura i Publicacions i vocal de la de Biblioteca i Col·leccions. Durant una bona temporada és cantaire de l’Orfeó Manresà. Mentrestant, aprèn l’esperanto, que li serveix per a relacionar-se amb gent de diversos països, en una època en què això no és gaire fàcil. Membre d’Internacia Esperanto Ligo –més tard fusionada amb Universala Esperanto Asocio- n’és vicedelegat a Manresa i, posteriorment, delegat a Olesa de Montserrat. El 1947 participa en la fundació de Lingua Club.

El 1949 es casa i se’n va a viure fora de Manresa, però alterna la seva professió amb l’ensenyament no sols del català sinó també de l’anglès i del francès, amb traduccions i amb la correcció de textos catalans.

Home d’extraordinària cultura, la dedicació vocacional a l’idioma propi li serveix de base per a introduir-se en l’estudi d’altres llengües i per a poder furgar constantment en el camp de la lingüística i la filologia. Són aquestes inquietuds compartides amb les que li ofereixen la geografia, la història i tot allò que afecta la humanitat.

El 1959 ha de sotmetre’s a una delicada operació d’ulls; després un accident fortuït el mena fins a les portes de la mort: se’n surt, però amb l’amputació d’una cama.

El 1963 torna a Manresa. Estableix lligams amb el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, predecessor de l’actual Òmnium Cultural per al qual fa cursos per correspondència i col·labora en els exàmens periòdics per al professorat de català.

El1984 els veïns del seu barri (de la ctra. de Santpedor) i diverses entitats manresanes li dediquen un homenatge públic. El 1986 rep un altre homenatge dins del marc del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Apassionat de la llengua, home d’una extraordinària saviesa, profundament arrelat a Manresa i a Catalunya, Àngel Servet és una de les persones que va treballar tota la vida per “salvar els mots i retornar el nom de cada cosa”. Va morir el novembre del 1989 als 69 anys.

El 1990, l’Ajuntament de Manresa publica l’opuscle Pompeu Fabra i la llengua catalana. Biografia per a nois i noies, que Servet havia escrit l’any 1968 com “una petita aportació a la commemoració del Centenari de la naixença del Mestre Fabra”, però aleshores la censura franquista n’impedí l’edició.

Fotografia: Conxita Parcerisas      Data: 8/3/1980