Aquestes memòries de la guerra i la postguerra del surienc Andrés Laso Iglesias (Oñón-Mieres, 1913 – Barcelona, 1987) van des del mateix 19 de juliol de 1936 fins a una data indeterminada un cop ja ha format família a Súria i ha conegut ben de prop les misèries materials i morals del franquisme de la dècada dels quaranta. Súria és encara un poble on es coneix tothom i, com arreu, les persones addictes al règim exerceixen un poder notori sobre les vides de la resta, amb una dedicació especial cap als perdedors de la guerra, emparats pel destacament local de la guàrdia civil, l’Església i pel govern de la mina.
El material escrit que us presentem és format per 59 pàgines més una portada i un pròleg. És producte de la refosa de dues memòries manuscrites: una començada probablement a partir del retorn de França, l’altra escrita el 1979 a Tarragona. Aquesta edició definitiva anà a cura del seu fill Josep Maria Laso, qui la va donar per acabada a Manresa l’any 1985 i a qui agraïm les facilitats donades per fer possible aquesta web.
És tradició familiar pensar que les primeres memòries manuscrites van restar amagades durant un temps dins una caixa metàl·lica en una soca d’olivera. Per la justificació primera del text, podria ser que les hagués començades a escriure al penal de Reus on va ser reclòs, un cop retornat de l’exili francès. Es dóna la circumstància que Laso s’apuntà a anar a recollir olives en oliverars propers al camp d’aviació de Reus, seguint els consells d’un caporal que havia combatut amb ell i que també estava pres, però que tenia un càrrec de confiança a la cuina. Així Laso podia evitar càstigs i feines feixugues inherents al règim penitenciari aplicat a l’enemic. Podria ser que l’amagatall en qüestió hagués estat una de les oliveres centenàries de soca recargolada d’on collia les olives?
En les primeres línies, Andrés Laso escriu que «Estos apuntes, que podemos llamar memorias, no son imaginaciones mías, sino días vividos en el transcurso de la Revolución Española y mi destierro por los campos de concentración franceses y españoles, hasta mi libertad». Per tant, si la idea era escriure tot el període, no seria forassenyat pensar que començà un cop retornat, però que encara no era a Súria.
En tot cas, la redacció d’aquestes primeres memòries es va interrompre fins a l’esmentat any 1985. Per què? Per por a ser descobert i evitar possibles represàlies? Per què el petit bloc va restar amagat? Quan el va anar a buscar? La mateixa família ignora els fets concrets. En tot cas, el mateix Laso diu que començà a escriure, un cop passats tres anys dels fets. I els fets, quins són? La retirada? El retorn de França?
El bloc té per encapçalament: «1936 bloc de notes. Andrés Laso Iglesias. Apuntes de un superviviente» escrit sobre el cartró que serveix de base per a la grapa que relliga tots els fulls perforats. Falten un bon grapat de fulls, no sabem si perquè ja li arribà així o perquè n’arrancà els que podrien contenir anotacions preses durant la contesa i que li serviren per donar forma a l’escrit memorialístic. La pulcritud i la uniformitat de la cal·ligrafia revela que les divuit pàgines que formen aquest primer text es van escriure en moments d’assossegament.
Aquest bloc arranca el mateix 19 de juliol de 1936 a Súria i acaba a principis del mes d’abril de 1938 en el front de Catalunya, en un punt indeterminat de la serra del Montsec, un cop va passar per Balaguer, uns dies abans que els franquistes aconseguissin travessar el Segre i conquerir un cap de pont que els obria la plana de la Noguera.
El segon manuscrit, escrit en folis, arrenca de la retirada d’Aragó, l’entrada a Catalunya per Alfarràs i acaba a Súria amb el relat d’una discussió sobre futbol al bar Quintana; el tema era decidir quin equip era millor, si el Barça o l’Atlètic de Bilbao. Aquest manuscrit és el que Andrés Laso acabà a Tarragona l’any 1979. Les correccions efectuades per a la redacció de les memòries definitives hi són ben visibles.
El text final establert pel fill, Josep Maria Laso, que és el que donem reproduït fotogràficament i de fàcil lectura, du per títol: «Cuaderno de campaña de un excombatiente. Andrés Laso Iglesias. Diario de la contienda en el frente de Catalunya y Aragón, año 1936». És en la “postdata” que signa Josep M. Laso a Manresa l’any 1985 on llegim el text sobre els orígens de les memòries: «Los apuntes hasta el frente de Catalunya los escribió [el seu pare] en una libreta pequeña, durante la contienda; los otros, los hizo en el año 1979 en Tarragona».
Aquest material escrit és acompanyat d’un recull fotogràfic de l’estada d’Andrés Laso al front d’Osca, amb imatges de la quotidianitat dels soldats en períodes de descans. També s’hi aporten fotografies de la vida familiar dels Laso Casahuga amb una primera fotografia de gran contingut simbòlic, ja que va ser presa el 19 de juliol de 1936, sortint de l’envelat de Súria, quan, segons les memòries, havia arribat a la població la notícia confirmada de la sublevació militar.
