En record de Joaquim Amat-Piniella, autor d’obres cabdals de novel·la social com K.L. Reich, l’abril de l’any 2000 la delegació al Bages d’Òmnium Cultural, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, la Fundació Caixa Manresa i Editorial Columna van instituir la convocatòria anual del Premi Joaquim Amat-Piniella de Novel·la Històrica, centrada en els grans moviments socials contemporanis. Aquest premi es va crear a instància de l’Associació Misteriosa Llum de Manresa, per tal de substituir els Jocs Florals quinquennals de la Llum i, alhora, recordar l’autor manresà.
La primera edició la va guanyar Rafael Vallbona amb La comuna de Puigcerdà. La segona va ser per a Manuel Valls i Norberto Delisio amb l’obra Caminar sobre gel.
La tercera edició va quedar deserta. Per a la quarta edició es va decidir ampliar la temàtica del premi, de manera que s’hi poguessin presentar d’ençà d’aleshores totes aquelles obres que incloguessin una “preocupació social”.
El IV premi Joaquim Amat-Piniella el va guanyar Josep Maria Loperena amb La casa del fanalet vermell, sobre la vaga de tramvies de 1951. El llibre ha estat publicat per Columna Edicions.
El V premi va quedar desert. La VI edició fou per a Agustí Segarra, amb la novel·la La ciutat en flames.
L’any 2006 la delegació d’Òmnium Cultural del Bages dóna un nou enfocament a la convocatòria: a partir de 2007 es deixen de premiar originals inèdits i es distingeixen obres publicades durant l’any anterior.
L’objectiu és guardonar també una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi o se centri en els grans moviments socials contemporanis. La diferència és que ja no s’hi presenten obres inèdites, sinó que es premia la que, entre les publicades en llengua catalana durant l’any anterior, s’adeqüi als requisits temàtic i lingüístic que s’acaben d’esmentar i es consideri la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Actualment el premi està dotat amb 2.000 euros i una petita escultura d’Amat-Piniella, dissenyada per l’escultor manresà Ramon Oms.
Les obres guanyadores a partir del 2006 han estat les següents:
– 2007: Terres de Lloguer (Columna, 2006) d’Antoni Pladevall
– 2008: Confessió general (Proa, 2007), novel·la pòstuma del barceloní Joan Garrabou
– 2009: La noia del ball (Proa, 2008) de Jordi Coca
– 2010: Olor de Colònia (Edicions de 1984, 2009), de Sílvia Alcántara
– 2011: Les maletes perdudes (Empúries, 2010) de Jordi Puntí
– 2012: Rius paral·lels (L’Albí, 2010) de Jordi Estrada
– 2013: Quan érem feliços (Destino, 2012) de Rafel Nadal
– 2014: La nit de Vàlia (Proa, 2013) de Monika Zgustova
– 2015: Dos taüts negres i dos de blancs (Proa, 2014) de Pep Coll
– 2016: Matar De Gaulle (Empúries, 2014) de Joan Daniel Bezsonoff
– 2017: La sega (Proa) de Martí Domínguez
– 2018: Allò que va passar a Cardós (Proa, 2017), de Ramon Solsona
– 2019: Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2018), de Joan-Lluís Lluís
– 2020: Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), de Marta Marín-Dòmine
– 2021: Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984, 2020), d’Àlvar Valls
– 2022: La casa dels avis (Proa, 2021), de Vicenç Villatoro
– 2023: El país de l’altra riba (Proa, 2022), de Maite Salord
– 2024: La mestra i la Bèstia (Anagrama, 2023) d’Imma Monsó
