Maria Llaveries Viladomiu va ser l’esposa de Joaquim Amat-Piniella. Nascuda a Puig-reig el 1912, era filla d’un conegut metge de de la vila, Josep Llaveries Salors, i neboda del famós dibuixant i il·lustrador Joan Llaveries.

Maria Llaveries va ser mestra del Grup Escolar Renaixença de Manresa durant el curs 1935-1936. Posteriorment, ja en temps de guerra, fou traslladada en comissió de serveis a Barcelona. Des del juny de 1937 fins a l’entrada de les tropes franquistes estigué al Grup Escolar del Sortidor.

La relació entre Maria Llaveries i Joaquim Amat-Piniella va estar absolutament marcada per la Guerra Civil i el nazisme. Pocs dies després de casar-se, Amat va marxar a França, el juliol de 1939, i va haver d’iniciar el calvari que l’hauria de portar fins a Mauthausen, del qual no sortiria fins al maig de 1945.

Al seu torn, Maria Llaveries fou depurada com a mestra i va ser destinada a Mazuecos (Guadalajara), si bé, pel que sembla, no hi va acabar exercint.

El 1946 ambdós es van establir a Barcelona. Tanmateix, després d’un any de malaltia, el juliol de 1949 Maria Llaveries va morir. Tenia 37 anys. Deixava el seu fill Marcel, de tres anys d’edat, i un Joaquim Amat en una situació crítica. Segons confessarà Amat a Bartra, referint-se a la seva esposa:  “Aquest any hostil de 1949 m’ha pres el més autèntic i segur, l’insubstituïble, el que, en els moments més negres de l’exili, em va donar la il·lusió i la força necessària per a sobreviure…”

Li costarà molt a Amat de sortir d’aquest moment crític. En un dels esborranys de carta que va escriure per al poeta Agustí Bartra però que no va arribar a completar ni a enviar mai, Amat, dos mesos després de la mort de la seva esposa, escriu:

“… em sento desolat, nu, sense armes per combatre, sense enemic al qual m’interessi combatre. Em sento com el pintor que ha quedat cec, o l’escultor que ha perdut les mans o el futbolista a qui han amputat una cama. Sense ella sóc… una desferra d’aquelles que pinten?? els novel·listes pessimistes d’avui. Temo estar esgotat, amic Bartra. És massa fardell per a un home sol. Massa guerra, exili, captiveri i desencís?? per poder ara superar aquest cop que ja no va de fora a dintre, sinó de dintre a fora”.

Segons diverses persones que la van conèixer, Maria Llaveries era una dona excepcional i avançada a la seva època. El mateix Amat, en una carta inèdita, en destacava “la seva sensibilitat afinadíssima, el seu esperit crític i la seva imaginació esbojarrada”. En paraules de Jordi Planes, Maria Llaveries era “una dona esplèndida, cordial, intel·ligent i sensible” i, amb la seva mort, va desaparèixer per a Amat “el terme de la relació que el podia dur a una vida, diguem-ne feliç” i “no va arribar a retrobar mai més l’alè”. (“Canigó”, 17-8-1974).

 

FOTOGRAFIES

Cinc imatges de Maria Llaveries, les tres darreres extretes de carnets. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)

Any 1935. Manresa. Maria Llaveries (segona per la dreta), amb un grup de mestres del Renaixença a l’Escola de Sant Ignasi i a prop de la piscina. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera).

Foto de diferents mestres del Grup Escolar Renaixença, l’escola de Maria Llaveries, fent d’alumnes entremaliats. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera).

Imatges de diferents excursions de Maria Llaveries amb els seus amics. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera).

Vegeu també l’apartat de fotografies de Joaquim Amat-Piniella.

 

DOCUMENTS

Targeta de Maria Llaveries com a sòcia del Casal de Cultura. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

17/10/1931: certificat d’inscripció a l’Escola d’Estiu de Maria Llaveries. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

Any 1934: carnet d’estudiant de l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya a favor de Maria Llaveries. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

22/1/1937: notificació del nomenament de Maria Llaveries com a mestra interina amb caràcter interí. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

31/1/1937: diligència de la presa de possessió de Maria Llaveries com a mestra. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

2/4/1937: certificat de la sol·licitud de Maria Llaveries d’adscripció a la plantilla del Magisteri de Primer Ensenyament. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

Carnet de Maria Llaveries com a mestra del Grup Escolar del Surtidor, quan tenia 25 anys. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

8/2/1949: autorització del govern civil de la província de Lleida a favor de Maria Llaveries perquè pugui entrar a Andorra. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

20/2/1939: Escrit de Maria Llaveries en què havia d’explicitar des de quan era mestra i el sou que cobrava. Era un tràmit més en el procés de depuració dels mestres, després de l’entrada de les tropes franquistes. (Arxiu Municipal de Manresa).

31/8/1939: carnet de Maria Llaveries de la “Inspección de 1ª Enseñanza de la prov. de Barcelona”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

4/9/1939: Document enviat per la “Comisión Depuradora del Magisterio” a l’alcalde de Manresa, en què adjuntava el plec de càrrecs contra Maria Llaveries, per tal que l’hi fes arribar. Aquest mateix document -aleshores ja signat per Maria Llaveries- es troba a l’expedient de depuració. (Arxiu Comarcal del Bages).

22/4/1949: Certificat segons el qual Maria Llaveries estava en aquella època a l’escola pública d’Anroig. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).

Expedient de depuració de Maria Llaveries; s’hi dictamina el “traslado fuera de la región catalana con prohibición de solicitar cargos vacantes durante cinco años, e inhabilitación para desempeñar cargos directivos y de confianza en Instituciones Culturales y de Enseñanza”. Cal destacar l’informe de la Guàrdia Civil, segons el qual Maria Llaveries “antes y después del 19 de julio de 1936, se demostró partidaria de la separación de Cataluña del resto de España, dando alguna explicación a los niños sobre el particular…”. (Archivo General de la Administración).

Expedient del “Juzgado Especial de Depuración de Funcionarios Civiles”, dipositat al Tribunal Militar Territorial Tercer. (Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer).