“K.L. Reich”, la seva obra cabdal

K.L.Reich és una escruixidora novel·la de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella sobre els camps de concentració nazis i la brutalitat del feixisme. “K.L. Reich” vol dir “Konzentrations Lager Reich” i era el segell que duien estampats tots els materials existents en un camp nazi. L’obra és un testimoni viu i esfereïdor de les penalitats, tortures i humiliacions sofertes per milers de presoners als camps d’extermini. És la descripció de la misèria, la fam i la mort –ja sigui en cambres de gas o en forns crematoris…- que dia a dia va envaint els camps nazis en la seva més macabra quotidianitat.

Tanmateix, K.L. Reich no és només una història de terror i de mort, sinó també una història sobre la capacitat de resistència de la naturalesa humana, sobre el manteniment de la dignitat humana en aquelles condicions tan difícils i sobre l’esperança en la victòria final de l’Home davant la barbàrie feixista.

La novel·la se centra en les vicissituds d’uns deportats catalans i espanyols a Mauthausen i a d’altres camps de la ribera del Danubi. En realitat, Amat hi descriu la seva pròpia experiència i la d’alguns dels seus companys, però ho fa d’una manera novel·lada i ocultant la identitat real dels protagonistes. Ho relata així perquè Amat creia que la fórmula novel·lada era “la més fidel a la veritat íntima dels qui hem hagut de viure aquesta aventura”. I afegia: “Després de tot el que s’ha escrit sobre els camps, amb l’eloqüència freda de les xifres i de les informacions periodístiques, creiem que és a través dels actes, de les observacions, de les converses i dels estats d’esperit dels nostres personatges, com podem donar una impressió més justa, més càlida i més vivent de l’envergadura humana del sacrifici”.

Amat-Piniella afirma que a la novel·la hi ha “una composició d’escenes, de situacions i de personatges, trobats als quatre camps per on hem passat durant els quatre anys i mig de captivitat”.

Els personatges més destacats que apareixen a K.L. Reich són reals. El personatge central és l’Emili, un deportat que fa dibuixos pornogràfics per als nazis. La seva lluita per la supervivència física va estretament lligada al combat per salvar també la pròpia dignitat humana. L’Emili representa, d’una banda, l’alter ego d’Amat-Piniella, però també el seu amic Arnal, que durant la seva estada als camps nazis feia dibuixos pornogràfics per a un cap alemany.

Els altres protagonistes de la novel·la són: en Francesc, un idealista, d’una intensa vida interior i que ha lluitat per un món millor, en qui podem identificar el català Pere Vives i Clavé, íntim amic d’Amat, que fou assassinat pels nazis amb una injecció de benzina al cor; l’August, un militant anarquista; en Rubio, el cap de l’organització comunista clandestina del camp; el Vicenç (“el valencià”), la principal obsessió del qual és el menjar, i l’Ernest, una persona individualista i insolidària a ultrança. A la novel·la també tenen un espai remarcable dos alemanys, de manera de pensar i actuar completament oposades: Werner, el responsable del magatzem, que refusa el nazisme i que intenta ajudar els presoners; i el comandant del camp, Hans Grupper, en qui identifiquem el comandant sanguinari Ziereis, de fèrria obediència nazi i que acabarà suïcidant-se davant la imminència de l’alliberament dels camps per les tropes aliades.

K.L. Reich va rebre el premi Fastenrath l’any 1965.

Joaquim Amat-Piniella va escriure una primera introducció a l’obra –que no s’ha publicat encara en llibre- que té un valor extraordinari. És un document antifeixista de primer ordre, un text excepcional, colpidor i plenament actual. L’autor hi mostra decididament el seu esperit republicà i antifeixista i hi acusa directament la “tríade de criminals” formada per Franco, Pétain i Hitler de ser els culpables de l’holocaust, bo i afirmant categòricament que en aquella Europa els antifranquistes no tenien altre lloc que “un pot de cendres”.

És, sens dubte, la introducció que Amat hauria volgut publicar si això hagués estat possible, però era absolutament impensable que un text de denúncia tan clara i directa del feixisme es pogués publicar no ja els primers anys de la dictadura franquista, sinó mentre visqués Franco. Fins i tot la seva presentació al censor hauria pogut tenir greus conseqüències per a ell. Conscient, per tant, que no el presentarà a censura, Amat s’hi esplaia obertament: qualifica el feixisme de “crim monstruós de lesa humanitat” i afirma coses com aquestes:

l’únic delicte dels milers de malaurats que foren executats amb la més terrible de les morts, no era altra que llur lleialtat a la República espanyola durant la nostra guerra civil

“Franco no havia volgut reconèixer-los com a súbdits, i Pétain es negà a considerar-los voluntaris a la defensa de França. Només Hitler els admeté per a devorar-los en el secret dels seus forns crematoris. Tríade de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germans nostres a través de totes les tortures imaginables! Responsables també d’un esclavatge de quatre anys i mig suportat pels supervivents en condicions inhumanes! Ni Franco, ni Pétain, ni Hitler, no oblidaven que eren els espanyols els qui, primer que ningú, havien plantat cara al feixisme internacional. A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres…”

“Per si no n’hi havia prou amb les víctimes de la guerra civil, amb els assassinats pel falangisme, amb els centenars de milers que es podrien a les presons i camps espanyols, amb el paper gloriós dels voluntaris als exèrcits aliats i amb les sofrences pròpies de l’exili en la massa dels desterrats, els nostres milers de morts a les terres hostils del Reich constitueixen l’exponent més segur de l’esforç peninsular a la causa de la llibertat”.

La impossibilitat de publicar aquesta introducció, que reflectia exactament el pensament d’Amat-Piniella sobre el feixisme i l’holocaust, obligà l’autor a autocensurar-se i a redactar una nova introducció en què se suprimiren tots aquests paràgrafs i se suavitzaren moltes altres afirmacions. Aquí podeu comparar els dos textos.

Aquesta introducció va aparèixer dins la maleta que la família Amat-Piniella va donar a la ciutat de Manresa (concretament a la carpeta “Fragments de K.L. Reich suprimits”), després dels contactes que hi establiren els comissaris de l’exposició “Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936)”, organitzada per l’Ajuntament de la capital del Bages. Els fulls de la introducció es van mostrar en una vitrina de l’exposició. Posteriorment el text es va publicar en un monogràfic de la revista “Dovella” dedicat íntegrament a l’exposició.

El diari “Avui” se’n va fer un ressò especial.

K.L. Reich, atesa la seva qualitat literària i valor documental, ha estat considerada un “clàssic” dins la literatura universal sobre els camps de concentració. L’obra ha estat elogiada unànimement. Maria Aurèlia Capmany va catalogar-la com una de les novel·les testimoni més impressionants que s’han escrit a la postguerra mundial. Jordi Castellanos la valora com una “peça mestra de la literatura de l’holocaust”. Rafael Tasis la qualificà de “sensacional” i a Montserrat Roig –que la definí com a “èpica”– li féu obrir els ulls a un món que fins aleshores desconeixia per complet i del qual més tard es convertiria en una gran experta, com ho demostrà el seu llibre Els catalans als camps nazis, que l’escriptora dedicà, per cert, a Joaquim Amat-Piniella.

Aquí podeu llegir un recull d’opinions de K.L. Reich, publicades d’ençà de la seva edició.

Aquí podeu llegir un recull d’opinions demanades des d’aquest web, amb motiu del centenari de l’any Amat-Piniella (any 2013).

Amb motiu del centenari del naixement d’Amat-Piniella (22/11/1913) i del cinquantenari de la publicació de la seva obra K.L. Reich (octubre de 1963), hem demanat a diverses personalitats del món de la cultura, la història, el periodisme, etc. si volien donar, al llarg del 2013, la seva opinió sobre aquesta magna novel·la.

Hem rebut més de cinquanta textos. N’hi ha d’escriptors: Maria Barbal, Josep Maria Bertran Teixidor, Llorenç Capdevila, Enric Casasses, Ferran Ramon-Cortés, Miquel Desclot, Carles Duarte, Ramon Folch i Camarasa, Oriol Izquierdo, Enric Larreula, Gemma Lienas, Lluís Permanyer, Agustí Pons, Antoni Puigverd, Joan Safont, Josep Tomàs Cabot, Estanislau Torres i Vicenç Villatoro; historiadors: Agustí Alcoberro, Josep Maria Figueres, Ramon Salvadó, Josep M. Solé i Sabaté, Rosa Toran, Nàdia Varo i Pere Ysàs; geògrafs: Josep Melero, Josep Oliveras i Samitier i Xavier Sanclimens; periodistes: Àngels Fusté, Marc Marcè, Xavier Prunés, Salvador Redó i Joan-Esteve Guillaumet; filòsofs: Ramon Alcoberro; filòlegs: Sara Serrano; advocats: Marc Viader; estudiosos locals: Francesc Villegas; polítics: els exalcaldes de Manresa Juli Sanclimens, Jordi Valls i Josep Camprubí; Adriana Delgado, presidenta del Consell Comarcal del Bages i Joan Calmet, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa; de persones de l’àmbit de la medicina: Pere-Joan Cardona i Pere Culell, i del món de la cultura i l’ensenyament com Assumpta Bailac, Joan Carrió, Dolors Estrada, Pep Garcia-Pascual, Carles Giner, Juli Grandia, Ivan Padilla, Ignasi Perramon, Ramon Torra i Joan Vilamala.

També hi ha escrit el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Palou-Loverdos, la presidenta del PEN català, Carme Arenas i el coordinador del centenari de naixement de Joaquim Amat-Piniella, Josep Alert.

Aquí podeu llegir les opinions sobre K.L. Reich que hem demanat amb motiu del centenari

L’escriptor manresà va ser entrevistat en algunes ocasions a la premsa de l’època, especialment sobre la seva principal novel·la. Aquí podeu veure un recull d’opinions d’Amat-Piniella sobre K.L. Reich. Són comentaris que ens permeten conèixer una mica més l’obra. També aquí podeu llegir comentaris d’Amat sobre la seva estada als camps d’extermini.

K.L.Reich està dedicat a dues persones que van ser molt importants per a Amat-Piniella:

• Pere Vives i Clavé, amic íntim, amb qui va compartir l’estada a l’exili francès i després a Mauthausen, fins que morí com a conseqüència d’una injecció de benzina al cor. Pere Vives és autor de Cartes des dels camps de concentració (Edicions 62, 1972).
• El general nord-americà que el maig de 1945 va alliberar Amat-Piniella –i tants d’altres milers de presoners- del terror nazi.
  

Les dedicatòries diuen així:

• “A Pere Vives i Clavé, assassinat pels nazis el dia 31 d’octubre de 1941, en memòria d’amistat fraterna”.
• “Al General Omar Bradley, Cap de les forces nord-americanes que m’alliberaren el dia 6 de maig de 1945, en testimoni de gratitud i d’admiració”.

Les dues versions de K.L. Reich

Existeixen dues edicions catalanes diferents de K.L. Reich. L’una és la que va publicar Club Editor l’any 1963. L’altra, la publicada per Edicions 62 l’any 2001. Aquesta darrera es basa en el text inicial escrit per Amat-Piniella el 1945-46, però que va restar impublicada.

Tanmateix, al llarg dels 17 anys que disten entre l’escriptura del primer mecanoscrit i el moment en què apareix publicada la novel·la, Amat-Piniella haurà anat modificant el text sobretot pel que fa a qüestions d’ortografia, sintaxi i registre de llenguatge. L’autor elimina també alguns fragments, fins que considera que la novel·la ha assolit la versió definitiva. KL Reich surt primer publicada en traducció al castellà, a l’editorial Seix Barral, gràcies a l’interès del seu amic Carlos Barral, i molts pocs mesos després, en la versió original catalana, aquesta vegada de la mà de Joan Sales i Club Editor.

És ben sabut que, per normal general, un manuscrit es modifica diverses vegades fins que l’autor no el dóna per vàlid. En el cas de KL Reich, i com passava amb tots els textos escrits de l’època, va haver-se de presentar diverses vegades a censura abans no va ser validat. Aquesta circumstància ha fet creure que KL Reich havia sortir escapçat per la censura, sense tenir present que bona part de les modificacions havien estat fruit d’una decisió de l’autor. Malgrat tot, un autor que escriu sota una règim dictatorial es veu obligat a ponderar les seves decisions per poder especular entre el que és possible i el que no ho és. En el cas de KL Reich, a més, i tenint en compte que es tracta d’una novel·la testimonial, no és arriscat pensar que l’autor va haver de mesurar les condicions de recepció i la manera com certes perspectives ideològiques presents en la novel·la podien ser rebudes en determinats cercles.

Joaquim Amat-Piniella va eliminar certs paràgrafs, quatre blocs concretament, decisió que no podem atribuir netament a un fet de censura. L’únic text impublicable va ser la introducció inèdita, que no va arribar mai a presentar a censura, segurament per evitar represàlies per part del règim, que haurien pogut arribar fins a la privació de llibertat, i que, d’altra banda, tampoc no recull la versió d’Edicions 62.

Per tant, per als especialistes és evident que les dues versions són de gran interès, ja que permeten efectuar comparacions i apreciar com evoluciona el text. Tanmateix, la versió que Amat-Piniella va treballar més i que podem considerar com a definitiva és la de 1963, publicada per Club Editor.

Tant de bo ben aviat puguem veure estudis comparatius de les dues edicions, fruit d’un treball d’anàlisi textual. L’obra de l’Amat-Piniella hi sortirà guanyant.