Un llibre reivindica Amat Piniella, presoner dels nazis, com a pensador clau del segle XX

Dades: 29/03/2004

MARIA PALAU. Sabadell
http://www.elpunt.cat

 

L’hora blanca. L’holocaust i Joaquim Amat Piniella és la primera biografia que s’edita d’aquest presoner de Mauthausen que el seu autor, el filòleg sabadellenc David Serrano, reivindica com un dels pensadors clau del segle XX. Amat Piniella (Manresa, 1913-Barcelona, 1974) va ser un dels millors escriptors europeus de la literatura dels camps nazis. Segons Serrano, la seva gran novel·la sobre la condició humana, K.L. Reich , que va escriure l’any 1946 a l’exili a Andorra, és una aportació cabdal a la història del pensament perquè «és prèvia a les reflexions de Primo Levi, Jorge Semprún, Hannah Arendt o Ellie Wiesel». Amat Piniella va ser un precursor de l’existencialisme humanista pròxim a Albert Camus.

La biografia de Joaquim Amat Piniella (editada per la Fundació Ars de Sabadell i l’Ajuntament de Manresa) se centra en deu anys clau de la seva vida, des de l’inici de la Guerra Civil, passant per l’exili francès, fins a la seva arribada als camps de concentració nazis i el seu posterior exili a Andorra. La font de documentació més important que ha fet servir David Serrano són les cartes d’amor que Amat Piniella va escriure a la seva nòvia i futura esposa, Maria Llaverias. Deu anys després, es van retrobar, però no van poder conviure gaire temps perquè ella es va morir. La feina de Serrano ha estat desxifrar aquestes cartes, molt codificades perquè «havien de passar una doble censura, l’alemanya i l’espanyola». La biografia també inclou un extens àlbum de fotografies inèdites d’Amat Piniella, de l’època de la Guerra Civil i l’exili.

Una altra investigació que ha fet el filòleg sabadellenc -que inclou en el llibre- ha estat descobrir els noms reals de tots els personatges de la novel·la K.L. Reich, un document valuosíssim del seu pas per un camp d’extermini nazi (Kamp Lager), Mauthausen, que va escriure el 1946 a Andorra. Al darrere d’aquests a priori ficticis personatges, hi ha més d’una vintena de catalans que van passar per camps de concentració nazis. Serrano ha descobert que, en realitat, en la novel·la d’Amat Piniella «només hi ha dos personatges de ficció que no van existir mai», un d’ells, curiosament, un alemany socialdemòcrata, amant de la lectura i «bona persona». Estudiant a fons aquesta novel·la, una profunda reflexió sobre l’abast de la tragèdia que va ser l’holocaust, Serrano ha pogut concloure que en l’àmbit filosòfic «Amat Piniella va fer unes reflexions sobre l’existencialisme i la condició humana paral·leles a les d’Albert Camus». Les seves aportacions conceptuals van precedir fins i tot les que van fer Jorge Semprún o Primo Levi. K.L. Reich té un altre al·licient afegit, i és que aglutina tots els perfils d’afectats que hi havia dins d’un camp de concentració nazi. Per exemple, Levi només parlava dels jueus i Semprún, d’ell. En canvi, Amat Piniella els va tractar a tots sense cap tipus de preferència: prostitutes, homosexuals, comunistes i anarquistes.

Joaquim Amat-Piniella