Casualitat o tendència? Amb aquesta pregunta remarcava ahir l´escriptor i membre del jurat Llorenç Capdevila el fet que tres de les quatre obres finalistes al novè Premi Joaquim Amat-Piniella reflecteixin amb una visió crítica els moviments anarquistes dels anys 30 del segle passat.

Susana Paz / Manresa

Enguany, el jurat del certamen, que busca premiar obres ja publicades al llarg del darrer any que se centrin en alguns dels moviments socials contemporanis o els retratin, ha triat dues novel·les i dos llibres de memòries: les primeres són La noia del ball (Proa), de Jordi Coca, i Les revolucions perdudes (Proa), del menorquí Josep M. Quintana; i els segons, Memòries I. De l’esperança a la desfeta 1920-1939 (Edicions 62), del desaparegut Josep Benet, i Dietari de 1973 (Edicions 62), de Josep Maria Castellet. El lliurament de premis es farà el 19 de febrer a l’auditori de Fundació Caixa Manresa.

Amb la intenció de «recordar» i «homenatjar» l’escriptor «més important de la ciutat», en paraules de Jaume Puig, president d’Òmnium Cultural del Bages, entitat promotora del premi, l’Amat-Piniella va guardonar les primeres sis edicions obra inèdita; des de fa tres anys, la convocatòria premia els «millors llibres de temàtica social publicats». Enguany, va dir Capdevila, la tria ha estat «difícil per l’elevat volum d’obra que complia aquests requisits». Finalment, i després de «llargues deliberacions i moltes lectures», ahir es feien públics els noms dels autors i dels llibres finalistes.

Per tal de donar més difusió a les obres i als seus autors, els convocants del premi (Òmnium Cultural, Ajuntament de Manresa, la biblioteca del Casino i el Gremi de Llibreters) han organitzat dues sessions de presentació dels llibres: el dia 6 de febrer, Josep Maria Quintana i Jordi Coca seran a Manresa, a la llibreria Petit Parcir (19.30 h), per parlar de Les revolucions perdudes i La noia del ball, respectivament. La primera, explica Capdevila, és una novel·la «molt ben escrita sobre les frustacions personals i col·lectives del Maig del 68» i de la visió gens idíl·lica de l’anarquisme previ a la guerra civil. A La noia del ball la targeta de presentació és, segons Capdevila, una protagonista que té molt «d’heroïna rodorediana», en una novel·la de personatges ambientada en els anys previs a la guerra civil, on Coca ofereix una visió «ambigua» de l’anarquisme. El 10 de febrer (al mateix lloc i a la mateixa hora) arribarà el torn dels libres de memòries. Josep Maria Castellet presentarà Dietari de 1973, un testimoni de primera mà del moment polític, però «sobretot cultural», pel qual travessava el país; i Xavier Folch i Pilar Beltran parlaran de les Memòries de Josep Benet, escrites amb «una llengua i un estil impecables, i sense pèls a la llengua».