Procedents de l’ arxiu personal del manresà Ramon Martí Farreras, al qual fa poc han tingut accés els seus descendents, la família Martí-López, l’ historiador Joaquim Aloy ha donat a conèixer quatre cartes inèdites escrites per Joaquim Amat-Piniella, que des d’avui es poden consultar a la web www1.memoria.cat/amat.

Sabien que la intenció del manresà Joaquim Amat-Piniella, el 1939, era embarcar per anar a Xile? O el rotund motiu pel qual va escriure K. L. Reich, novel·la basada en la seva experiència a Mauthausen?: «Com que vaig sobreviure, el meu deure era, és i serà sempre pensar en els morts». Són dos aspectes de la vida de l’ escriptor manresà que ara surten a la llum a través de quatre cartes inèdites (tres escrites als camps de concentració de França, el 1939, i la darrera, ja a Barcelona, el 1963) que ara ha donat a conèixer l’historiador manresà Joaquim Aloy. Les quatre cartes (transcrites, contextualitzades, amb anotacions i amb una explicació de la seva procedència) es poden consultar des d’avui a www1.memoria.cat/amat, la pàgina web dedicada a l’escriptor manresà i realitzada pel mateix historiador i el seu fill, Arnau Aloy.

Les quatre cartes provenen, explica Joaquim Aloy, de la nombrosa correspondència que conservava en el seu arxiu personal el manresà Ramon Martí Farreras (Manresa, 1902-Carcassona, 1989) i a la qual els seus descendents, la família Martí-López, han tingut accés fa poc temps. Unes cartes, diu Aloy, «d’ un gran interès testimonial, que aporten detalls de la vida d’ Amat-Piniella, però també de la diàspora manresana posterior a la guerra».

La primera carta la va escriure Amat-Piniella al camp de concentració de Barcarès, el 19 de juliol del 1939, cinc dies després de travessar la frontera. A la segona, el 25 de juliol del 1939, Amat-Piniella explica alguns detalls fins ara desconeguts dels darrers mesos de la guerra i els primers del franquisme. La tercera, del 18 d’ agost del 1939, està escrita al camp de concentració de Sant Cebrià. Aquí, Amat manifesta el seu interès d’embarcar ell i la seva esposa cap a Xile. No serà així. La quarta carta la va escriure el 28 de desembre del 1963, l’ any en què havia publicat K. L. Reich.