En recollir el guardó, l’autor va valorar que reconegui la tasca de documentació històrica d’una obra ambientada als anys 60
La novel·la Maletes perdudes (Empúries, 2010), del manlleuenc Jordi Puntí, és la guanyadora de l’onzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per cinquè any es concedeix a una obra publicada que reflecteixi una preocupació social contemporània. En rebre el guardó, en un acte celebrat ahir al vespre a l’auditori de la Fundació Caixa Manresa a la Plana de l’Om, Puntí va assegurar al públic present que “em fa molta il·lusió per tres raons”, que va prosseguir a enumerar. Per Amat-Piniella, de qui va dir haver llegit K.L. Reich, “per la seva altura moral i pel seu valor literari i intel·lectual”. Pel compromís del premi amb la història, “en la qual es basa la meva ficció, i és d’agrair que es tingui en compte la tasca de documentació”. I pel reconeixement a una obra publicada, ja que “a Catalunya hi ha pocs premis d’aquests, i considero que les obres s’acaben quan arriben al lector”. Per tot plegat, va assegurar sentir el premi Amat-Piniella com “un reconeixement a la novel·la”.
El jurat, format per Antoni Dalmau, Josep Maria Solé i Sabaté, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, va decidir a favor de Maletes perdudes entre les quatre obres que havien quedat finalistes. Les altres tres eren El somni de Farringdon Road, d’Antoni Vives; Bulevard dels Francesos, de Ferran Torrent; i Memòries de Londres, de Carles Pi i Sunyer. Puntí es va endur com a guardó un bust d’Amat-Piniella obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
L’obra premiada
Maletes perdudes va ser publicada ara fa tot just un any i ha rebut nombrosos elogis per part de la crítica, a més de guanyar el premi Llibreter del 2010. Puntí ja va guanyar el 2003, amb el projecte de la novel·la, la beca de creació literària Octavi Pellissa.
Amb un llenguatge depurat i precís, Maletes perdudes explica la història d’un transportista que, dalt d’un camió de mudances, recorre l’Europa de final dels anys seixanta i deixa pel camí quatre fills (tots amb el mateix nom: Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol), de quatre mares diferents. Al darrere d’una trama tan entretinguda com rocambolesca, que avança a cops d’atzar, hi ha una reflexió sobre el sentit de la vida i la transcendència dels petits detalls.
La novel·la esdevé un artefacte literari força singular per encerts com l’ús d’una veu narrativa en primera persona del plural (a quatre veus) o l’aparició de tot un seguit de personatges secundaris molt ben dibuixats.
Tast jazzístic
Aprofitant que Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) va ser un dels activistes culturals més destacats a la Manresa dels anys trenta, i un dels introductors del jazz a la ciutat, el grup Odd Trio (David Martell, Xevi Barrera i Xevi Camp) va posar música en directe a l’acte de lliurament del premi literari. També es van projectar imatges de la Manresa de l’època, en un muntatge a càrrec de Jorge Caballero, després que Josep Alert, de l’Associació Memòria i Història de Manresa, glossés les raons per les quals Amat-Piniella ha esdevingut un símbol. Memòria i Història col·labora, juntament amb la biblioteca del Casino i el Gremi de Llibreters, en el premi organitzat per Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa.
Escultura pel centenari
Tenint present que un dels objectius de la convocatòria del premi és reivindicar la figura de l’escriptor i intel·lectual manresà, Òmnium va aprofitar l’acte d’ahir per iniciar la campanya Amat-Piniella al Casino. L’objectiu és instal·lar, a l’edifici del Casino, un conjunt escultòric, creat per Ramon Oms, dedicat a Amat-Piniella. La campanya s’inicia per recollir els recursos necessaris per subscripció popular a fi que siguin els ciutadans els protagonistes de la iniciativa, tal com es va encarregar d’explicar el president d’Òmnium del Bages, Jaume Puig. Es vol fer coincidir la instal·lació de l’escultura amb la celebració, d’aquí a dos anys, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, per tal que la seva figura formi part de la vida quotidiana de Manresa. El regidor de Cultura, Ignasi Perramon, i l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, van aplaudir la iniciativa d’Òmnium i li van desitjar èxit
