El CCCB inaugura l’exposició “Literatures de l’exili”, que conté un apartat important dedicat al manresà Joaquim Amat-Piniella.
La producció de l’exposició és a càrrec del mateix CCCB, de SEACEX i de l’Institut Ramon Llull. Els seus comissaris són Julià Guillamon, Joaquim Jordà i Francesc Abad.
Aquest és el text facilitat pel CCCB en relació a aquesta exposició:
“Perduda la guerra civil, l’any 1939, centenars d’intel·lectuals i escriptors travessaren la frontera i començaren el camí de l’exili. La seva destinació va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a la República Dominicana, a Mèxic, a Xile, a Suïssa, a Anglaterra o als Estats Units.
L’exposició planteja un itinerari pels llocs de l’exili literari (1939-1975), fonamentalment en català, a través dels testimonis narrats pels mateixos escriptors mitjançant la seva producció literària i les seves vivències i històries personals: la desaparició d’un món, que obliga a prendre decisions i desenvolupar estratègies de supervivència. I també l’obertura cap a nous horitzons que es traduirà en un gran nombre d’iniciatives culturals.
L’exposició “Literatures de l’exili” ens enfronta amb la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial, i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, de l’altra banda de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana als grans temes de la identitat primitiva, de l’“altre” i de la vida de les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició relatarà, en temps actual, la memòria que aquest trànsit ha deixat en els llocs citats. A cadascun d’aquests llocs també es produïren trobades decisives entre escriptors de diferents parts d’Espanya així com estretes relacions amb altres exiliats europeus. La mostra parlarà d’aquests nuclis d’agitació així com de la varietat i dificultat del seu assentament.
Des del punt de vista formal comptarem no sols amb el material documental escrit, fotogràfic i fílmic, sinó també amb aportacions genuïnes des del nostre present per explicar millor les petjades que queden d’aquest exili.”
L’exposició es podrà visitar fins el 29 de gener de 2006. Posteriorment es presentarà a Mèxic DF, Santiago de Chile, Buenos Aires i potser a Montevideo.
