El premi es lliurarà el dijous 22 de febrer, a les 7 de la tarda, a l’auditori de La Plana de l’Om
L’obra La mestra i la Bèstia (Anagrama, 2023), d’Imma Monsó, ha resultat guanyadora de la vint-i-quatrena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra publicada la temporada passada i que retrati algun aspecte dels moviments socials contemporanis. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte de lliurament, obert a tothom, serà el 22 de febrer , a les 7 de la tarda, emmarcat dins de la Festa de la Llum, a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa (La Plana de l’Om núm. 5).
Coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Joaquim Amat-Piniella, enguany el lliurament del guardó estarà precedit per un recital de poemes de l’exili pertanyents al seu lllibre Les llunyanies, a càrrec de l’actor Ivan Padilla i amb l’acompanyament musical de Jo Jet.
L’escriptora lleidatana s’endurà els 2.000 euros del premi i l’estatueta del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat (format per Antònia Maria Gorgas, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Toni Mata, Genís Sinca i Teresa Torra) ha triat l’obra de Monsó, La mestra i la Bèstia, entre les quatre finalistes d’enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia 32 de març, de Xavier Bosch; 1969, d’Eduard Márquez; i París érem nosaltres, d’Andreu Claret.
L’acte es podrà seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.
Imma Monsó (Lleida, 1959) és una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Va començar la seva trajectòria literària el 1996, amb el recull de relats Si és no és i la novel·la No se sap mai. El 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana i el Cavall Verd de la Crítica Catalana amb Com unes vacances i el 2001 va publicar la novel·la Tot un caràcter. Des d’aleshores no ha deixat de publicar, tant reculls de contes (Millor que no m’ho expliquis, 2003) com, sobretot, novel·les, per algunes de les quals ha recollit premis importants, com ara el Ramon Llull, per La dona veloç (2012). Un home de paraula (2006) va obtenir diversos guardons a obra publicada (el Premi Maria Àngels Anglada, el Premi Salambó, el Premi Internacional Terenci Moix i el Premi Scrivere per amore). El 2016 se li va concedir el Premi Nacional de Cultura. A banda de l’Amat-Piniella, amb La mestra i la Bèstia ha obtingut també, fa poc, el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.
La mestra i la Bèstia
La mestra i la Bèstia és una novel·la escrita amb una prosa poderosa i alhora senzilla, que ofereix una mirada nova a un tema extensament tractat: les conseqüències de la guerra, la resistència antifranquista i la repressió durant la dictadura. La Severina, la protagonista, és una víctima col·lateral de la guerra, educada per la mare en l’aïllament d’una casa solitària, enmig d’un secretisme que fa que la noia, als 19 anys i òrfena, arribi a Dusa, un poblet imaginari de l’Alta Ribagorça, per fer de mestra, sense haver tingut contacte amb el món i amb la decisió de portar a terme el seu principal objectiu vital (ser autosuficient) així com tres desitjos plens d’ingenuïtat: tenir casa pròpia, veure caure la neu i formar part d’una comunitat de persones. A Dusa, la Severina descobreix com és el món i, gràcies sobretot al guiatge del Simeó (la Bèstia), enmig d’una atmosfera trista que contrasta amb un agut sentit de l’humor, arriba a interpretar i donar sentit a la informació que fins llavors no havia estat capaç de processar.
El jurat del premi Amat-Piniella ha destacat, en aquesta novel·la, la prosa literària, la força d’uns personatges complexos i la capacitat d’oferir una nova mirada literària a temes com la guerra, la resistència o la repressió.
