ANDREU GOMILA Pocs documents literaris hi ha sobre l’horror que van viure els milers de catalans que van passar pels camps de concentració nazis. De fet, l’única novel·la existent és K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella, la qual és fins a cert punt comparable al Crist de 200.000 braços, d’Agustí Bartra, tot i que aquest darrer parla del camp d’Argelers, on van anar a parar bona part dels republicans que van fugir de Catalunya després de la invasió de les tropes franquistes. A l’abril, la narració de Bartra va pujar a l’escenari durant la celebració del Barri Brossa. I ara li ha arribat el torn a Amat-Piniella, que estrenarà versió dramàtica al Teatre del Raval dimecres que ve. La dirigeix Frederic Roda i la interpreten Òscar Intente, Víctor Alvaro i Armand Villén.
Roda, gràcies a la dramatúrgia de Marina Martori, ha anat una mica més enllà de la història que explica Amat-Piniella: juga amb el temps i els personatges, i situa el present de la peça al 1946, a Sant Julià de Lòria, on l’escriptor manresà va construir la novel·la. A la localitat andorrana hi col·loca “tres persones que han viscut als camps i expliquen què va passar”. Un d’ells és l’Emili (Intente), l’alter ego de l’autor i del seu amic Arnal, que sobrevivia fent dibuixos pornogràfics als oficials nazis.
Els altres dos personatges aniran canviant de cara, ja que la peça teatral fa continus salts enrere i endavant, entre Andorra i el camp de concentració de Mauthausen.
Teatre document
De fet, el muntatge concebut per Roda està dividit en deu seqüències i ell mateix l’emmarca dins el “teatre document”. En cadascuna de les seqüències hi ha projeccions de vídeo i de textos de l’autor, una manera de donar a entendre que el temps real de l’obra és l’escriptura de K.L. Reich. “Els moments narratius s’alternen amb els diàlegs”, explica el director d’escena.
Roda destaca la importància de la novel·la pel fet que, “a diferència de la majoria de narracions centrades en els camps de concentració nazis, que tenen el punt de vista dels alemanys, o dels jueus, Amat-Piniella parla de la quotidianitat, i també de la necessitat i desig de sobreviure per poder explicar tot el que ha vist i patit”. L’autor va ser al camp austríac del 1940 al 1945. En sortir va redactar K.L. Reich, la qual, no obstant, no es va publicar fins al 1963.
Per construir el discurs dramàtic, Roda ha prescindit dels vestits nazis “i de totes les coses que tenim ben arrelades en el nostre imaginari”. La banda sonora de la peça prové de la pel·lícula Èxode, cantada per Édith Piaf.
El director admet que “s’han de tenir molts nassos per decidir fer una novel·la de les vivències en un camp de concentració”. I ens parla de Primo Levi, que “és encara més bèstia que Amat-Piniella, ja que no novel·la, sinó que ho descriu tot fil per randa”.
El més curiós és que fins ara ningú no s’hagi atrevit a fer pujar a escena un document tan important per al país com K.L. Reich. Serà al Teatre del Raval fins al 5 d’octubre.
