Detalls de l’exposició sobre el camp de Mauthausen, a l’Escola Pia de Sabadell. ALBERT SEGURA / SabadellHi ha èpoques de la història que per al bé de la societat més val no oblidar, i aquest és el pretext amb què un grup de nois de 17 anys han decidit emprendre la recuperació històrica de l’holocaust i com va afectar els deportats als camps de concentració procedents de Catalunya.
A finals del 2006, un grup de segon de batxillerat de l’Escola Pia de Sabadell va començar a mostrar interès per aquesta etapa negra de la història. Va ser arran de la lectura del llibre K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella, que va estar intern al camp de concentració de Maut-hausen (Àustria). La novel.la els va impactar tant que van començar a plantejar-se viatjar en grup fins a aquell lloc, amb ajudes econòmiques, i el que va començar mig de broma va acabar prenent forma. “Van començar a buscar pressupostos i jo vaig demanar les subvencions, i després d’un procés d’immersió de moltes lectures i reportatges ens vam plantar allà”, explica David Serrano, professor del grup i director del Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària. La visita es va fer coincidir amb la celebració dels 62 anys de l’alliberament del camp austríac, amb la companyia d’antics presoners. 

RELATS DE L’HORROR

Caminar entre aquelles parets els va traslladar fins a les pàgines d’Amat-Piniella: “Ens van impactar dues coses, la pedrera on van treballar els centenars de deportats catalans i la cambra de gas on, en pocs metres quadrats, s’hi posaven 400 persones per assassinar-les”, assegura Xavier Segura, membre del grup. En aquest sentit, valora la sort que van tenir de poder visitar les instal.lacions, amb els relats d’antics deportats. Ara el grup d’alumnes han pres el llegat de les veus que els van explicar de primera mà l’horror i el patiment que van veure amb els seus ulls i van sentir a la seva pell. Els relats, les històries i les fotos han pres forma en una exposició que es pot veure al vestíbul de l’Escola Pia.