Des d’avui, les missives, enviades el 1934 i el 1938 per l’escriptor al seu amic Isidre Morros, es poden consultar, comentades, a Memoria.cat
Dues cartes: una escrita des de la presó Model, el novembre del 1934, i l’altra, sota els bombardeigs franquistes del front de Granada, el febrer del 1938. Una relació d’amistat entre el remitent, l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), i el destinatari, el també manresà Isidre Morros Altés (1914-1995), membre actiu de la delegació local d’ERC durant la República. Una correspondència, fins ara desconeguda, que ha conservat Maria Dolors Costa i Massot i el seu espòs, Valentí Sala i Serra, familiars de la manresana Pepita Claveria Sallés, dona d’Isidre Morros. La importància? Un nou pas que fa un dibuix més personal de l’Amat-Piniella d’abans de la guerra i durant el conflicte armat. Manresans però residents a Barcelona des de fa quatre dècades, Maria Dolors Costa i Valentí Sala van trobar les cartes, explica ella, “repassant els papers” després de la mort, el novembre de l’any passat, de Pepita Claveria. Diaris dels anys 20 i 30, lletres de festeig, molta poesia i, entremig, cartes d’amics manresans a Morros i dues enviades per Amat.
Si la figura de l’intel·lectual i escriptor ha estat restituïda (a través de documents que ressegueixen la seva vida i treballs que el situen com un dels noms de referència de la literatura concentracionària), el seu vessant més personal s’amplia ara amb dues cartes i dues fotografies inèdites (com la que encapçala aquesta pàgina) que des d’avui es poden consultar, àmpliament comentades, a la web memoria.cat/amat. La família Sala-Costa ha fet donació d’aquestes cartes al fons que l’Arxiu Comarcal de Manresa conserva de l’escriptor.
Les cartes que ara surten a la llum les va escriure Amat-Piniella a Isidre Morros, amic i company a l’Institut Lluís de Peguera des del primer curs, el 1927/28. A la primera, del 1934, Amat-Piniella era a la presó Model de Barcelona després dels Fets del Sis d’Octubre. Amb ironia explica a Morros com viu a la presó i li demana que li escrigui el més “interessant” de Manresa i els amics. La segona carta, amb un to oposat, va ser escrita durant la Guerra Civil, el 1938, al front de Granada. Amat confessa passar-ho malament, però es mostra esperançat en el futur tot i la “incomprensió” de la gent d'”ací” cap als catalans. Les cartes, amb referències a companys manresans, “evidencien els llaços d’amistat d’una colla d’amics que la guerra va dispersar”, explica l’historiador Joaquim Aloy, de Memoria.cat. I que s’ha de continuar estudiant.
