(Fotografies de Genís Sáez cedides per la delegació d’Òmnium Cultural al Bages)

 

 

(diaridemanresa.com)

Un jurat format per Lluís-Anton Baulenas, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Rafael Vallbona, tria aquesta obra entre les quatre finalistes.

El premi, consistent en una escultura de Ramon Oms, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2005 i la tardor de 2006.

L’acte de lliurament es va celebrer ahir dimarts, 27 de febrer, a partir de 2/4 de 10 del vespre, a la Biblioteca del Casino de Manresa, en el marc d’un sopar literari que va comptar amb la lectura d’alguns fragments de la novel·la El casino dels senyors, de Joaquim Amat-Piniella, per part de l’actor manresà Joan Cirera.

L’obra Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall, ha resultat guanyadora de la setena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per primer cop es concedia a una obra publicada. El premi l’organitzen Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino i el Gremi de Llibreters.

El sopar que s’ha fet a la Biblioteca del Casino de Manresa, i que ha comptat amb la presència de diverses autoritats, els finalistes i els membres del jurat, així com d’alguns membres del món cultural i literari manresà, estava obert (amb places limitades) a tothom que volgués participar-hi. En el decurs d’aquest sopar, el conegut actor manresà Joan Cirera, ha llegit uns fragments de El casino dels senyors, de Joaquim Amat-Piniella, novel·la ambientada justament en l’espai que actualment ocupa la Biblioteca del Casino.

Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Lluís-Anton Baulenas, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Rafael Vallbona, que ha fallat a favor de la novel·la Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall.

L’AUTOR GUANYADOR

Antoni Pladevall (Taradell, Osona, 1961) és doctor en filologia clàssica i professor de grec i llatí. Es va donar a conèixer amb els poemes Les noies de l’hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83 (premi Amadeu Oller, 1983). Ha publicat ressenyes i articles de tema literari a Revista de Catalunya, Reduccions, Els Marges i Serra d’Or, i estudis de tema historiogràfic sobretot a la revista Ausa, que va dirigir de 1990 a 1994. Ha publicat l’assaig La il·lustració a Vic (2000), el dietari La mentida original (2000), el volum de proses breus Quadern de can Garbells (2002), i les novel·les La lliça bruta (2001), Massey Ferguson 35 (2003) i la que ha estat premiada amb el Joaquim Amat-Piniella: Terres de lloguer (2006), que en el seu moment ja va guanyar el premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler.

L’OBRA GUANYADORA

Terres de lloguer, publicada per l’editorial Columna el 2006, ja havia guanyat el premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler l’any anterior. Ha estat una novel·la aclamada per la crítica i amb molt bona acollida per part del públic durant tot l’any 2006. Lluny de les connotacions pejoratives que en altre temps havia tingut la novel·la rural, explica la realitat dels masovers, que no sent amos de les terres que conreen ni de la casa on viuen estan exposats a abandonar-ho tot quan l’amo (que generalment viu còmodament instal·lat a Barcelona) ho decideix en la revisió anual del contracte. Són pagesos que viuen allunyats dels nuclis de població i que combinen el conreu de cereals i patates amb la cria de bestiar. Són pagesos, però, que han viscut una transformació radical durant els últims trenta o quaranta anys que ha comportat, entre altres coses, la transformació dels conreus, l’abandó d’alguns camps i la no continuïtat de la pagesia en moltes famílies.

D’aquests últims trenta o quaranta anys s’ocupa, precisament, la novel·la Terres de lloguer. Els evoca amb pessimisme, això sí, com si es tractés d’un univers que, a poc a poc, desapareix sota l’inevitable signe d’un progrés tan humanament globalitzador com èticament enganyós. Es nota que l’Antoni Pladevall coneix de què parla, perquè la descripció de la vida quotidiana, dels costums i dels gestos dels personatges els fa propers al lector.

El retrat moral d’alguns personatges és més profund que el d’altres. De fet, la narració se centra en dos d’ells: un és el Vicenç del Molí de Sorribes, vell conco i esquerp que ha quedat com a únic estadant del mas i que es veu abocat a un procés de degradació professional i personal que el durà primer a caure malalt i després a una residència geriàtrica a la qual és incapaç d’adaptar-se l’altre és el Josep de la Teuleria, a qui els amos han fet fora del mas on ha viscut tota la vida perquè en aquelles terres volen construir-hi un camp de golf i s’enfronta a una depressió que el durà arran del suïcidi. Un i altre simbolitzen aquesta realitat que es troba, ja no en un final d’etapa, sinó en un final de tot i el drama d’aquesta pagesia crepuscular ens enfronta, en el fons, amb el drama universal de la pèrdua d’un món, d’uns valors i, fins i tot, d’un paisatge.

Escrita amb una prosa impecable solida però eficaç efectiva i prou complexa de frase tirant a llarga però que flueix com només els bons narradors saben fer fluir Terres de lloguer està formada per vint capítols amb vida pròpia. Cadascun podria ser una història independent. El conjunt, però, configura un mosaic potent, emotiu i corprenedor sobre un col·lectiu social (el de la pagesia) de vegades oblidat, sovint distorsionat per la literatura (que tradicionalment l’ha aprofitat tan sols per fer-ne la caricatura) i sempre maltractat pel curs de la història.

El premi Joaquim Amat-Piniella vol ser un reconeixement a aquesta obra publicada l’any passat.

ELS ALTRES FINALISTES

A part de la novel·la guanyadora, els altres finalistes eren:

El virus de la tristesa, de Jordi Cabré

Novel·la sobre el poder, la venjança i la força de les idees. La trama, que es pot qualificar d’espies o de política-ficció, gira al voltant d’un complot fictici contra el règim franquista dut a terme en un transatlàntic on s’ha de signar un acord entre les autoritats franquistes i les dels EUA i consisteix a incloure-hi una clàusula on es reconegui l’autodeterminació dels pobles. El text, en haver estat signat en territori internacional, encara tindria validesa avui dia.

Del passat quan era present, VI (1972-1974), de Maurici Serrahima

És la culminació d’un dels projectes memorialístics més ambiciosos i més valuosos de la literatura catalana. Serrahima repassa el dia a dia de la vida política i cultural (en aquest cas del final del franquisme), amb retrats de la gent que va conèixer i comentaris sobre el que li va tocar de viure.

Entre el roig i el negre, de Miquel Mir

La novel·la (que es podria inscriure dins del gènere de novel·la real) té com a objectiu la difusió del contingut del dietari d’un pistoler de la FAI-CNT, on es relata amb tot detall l’ambient anarquista dels anys vint i la participació en els saqueigs d’esglésies i cases burgeses durant els primers anys de la guerra civil. Miquel Mir ha esta set anys a novel·lar aquest diari, que va arribar-li per casualitat.

EL PREMI

En el seu nou enfocament, el premi Joaquim Amat-Piniella (després de sis convocatòries destinat a obra inèdita) té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Es procura, això sí, de dotar el premi, si no de diners, com a mínim de prestigi. Una de les claus, en aquest sentit, ha estat el procés de selecció de les obres finalistes per part d’una comissió assessora on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, i la confecció d’un jurat al màxim de transparent i acreditat.