Una relació d’afecte i admiració mutus
L’escriptora Montserrat Roig va mantenir una estreta relació amb el manresà Joaquim Amat-Piniella d’ençà que el va conèixer, tres anys abans de la mort d’aquest. La coneixença d’Amat-Piniella i la seva obra van ser tan decisius per a Montserrat Roig que, segons afirma ella mateixa, la lectura de K.L. Reich li va obrir un món, el de la presència de catalans als camps nazis, que ella ignorava per complet. Un món, tanmateix, del qual acabaria essent tota una experta, com va demostrar en la seva gran obra Els catalans als camps nazis, editada el 1977, que precisament està dedicada a Amat-Piniella i que recull bona part de les vivències que el manresà va sofrir al camp. En el seu pròleg, Montserrat Roig escriu que deu l’existència del llibre “a Amat-Piniella, al seu encoratjament, al seu relat, a la seva vida…”
Poques setmanes després de la mort d’Amat-Piniella, el 1974, Montserrat Roig recordava l’escriptor manresà amb aquestes paraules:
“L’Amat era un home extraordinari. És de les poques persones que a mi realment m’han impressionat, perquè cada vegada és més difícil trobar gent que vessi humanitat… Amb l’Amat hi havia alguna cosa de sorprenent, hi havia alguna força interior, que és el que em va fer anar-lo seguint i anar parlant amb ell”.
Aquestes i d’altres paraules de la Montserrat Roig, pronunciades en una conferència celebrada a Manresa, les podeu escoltar en el següent document sonor:
ABRIL 2013: ÀUDIO INÈDIT DE L’ENTREVISTA DE MONTSERRAT ROIG A JOAQUIM AMAT-PINIELLA SOBRE LA SEVA ESTADA A MAUTHAUSEN
En aquest apartat us oferim un document sonor inèdit d’un gran interès: la gravació de l’entrevista que Montserrat Roig va fer a Joaquim Amat-Piniella l’any 1973 quan estava preparant el llibre Els catalans als camps nazis.
D’aquesta entrevista fins ara només se’n coneixien els textos resumits que l’escriptora va publicar i que aquest web recull des de la seva creació en aquest apartat. Ara, per primera vegada, podem escoltar-ne l’àudio íntegre, amb les preguntes de Montserrat Roig i la llarga explicació que Joaquim Amat-Piniella fa de les vicissituds que va patir des que va travessar la frontera (juliol del 1939) fins que va ser alliberat de Mauthausen, el maig del 1945.
L’entrevista té una durada d’1 h 38′. La qualitat de la gravació no és molt bona, car no es va enregistrar amb les condicions més idònies. Per facilitar-ne la comprensió, l’àudio va acompanyat de la transcripció íntegra de l’entrevista.
La cinta de casset original es troba al “Fons Montserrat Roig” de l’Arxiu Nacional de Catalunya, institució que conserva la documentació de l’escriptora i que ha tingut cura de la neteja i digitalització del document sonor.
Montserrat Roig va dedicar el llibre Els catalans als camps nazis precisament a Joaquim Amat-Piniella. Al pròleg hi va escriure que devia l’existència de l’obra “a Amat-Piniella, al seu encoratjament, al seu relat, a la seva vida…”
Aquí podeu escoltar i llegir l’entrevista íntegra i una selecció de 13 talls significatius.
- LA TRANSCRIPCIÓ LITERAL I ÍNTEGRA DE L’ENTREVISTA (en format pdf)
- LA VERSIÓ DE L’ENTREVISTA TAL COM LA VA REDACTAR I RESUMIR MONTSERRAT ROIG (en format pdf)
1ª PART DE L’ÀUDIO DE L’ENTREVISTA (Cara A de la cinta de casset) – Transcripció
2ª PART DE L’ÀUDIO DE L’ENTREVISTA (Cara B de la cinta de casset) – Transcripció
Selecció de 13 talls significatius de l’àudio de l’entrevista
DEL CAMP DE SANT CEBRIÀ A LA LÍNIA MAGINOT – Transcripció
“ELS GENDARMES ENS EMPAITAVEN PER TOT ARREU” – Transcripció
“ENS RESERVAVEN PER A UNA MORT MÉS REFINADA” – Transcripció
EL TRASLLAT A MAUTHAUSEN – Transcripció
ARRIBAR A MAUTHAUSEN I TROBAR-SE AMB UNS VERITABLES ESQUELETS – Transcripció
COPS DE CULATA I PUNTADES DE PEU DELS SS – Transcripció
DORMIR A TERRA CAPICULATS I MASSIFICATS – Transcripció
EL TREBALL A LA PEDRERA I EN UN DIPÒSIT DE LA PORQUERIA – Transcripció
“QUAN VEIEN QUE UN NO SERVIA, DONCS, A LIQUIDAR-LO” – Transcripció
ESTAR AL KOMMANDO DE LA ROBA LI VA SALVAR LA VIDA – Transcripció
“ALS JUEUS ELS MATAVEN DE LA MANERA MÉS ESPANTOSA” – Transcripció
“A COPS DE PUNY, EL VA MATAR” – Transcripció
PENSAR EN LA MORT – Transcripció
DOCUMENT SONOR: Àudio de la conferència de Montserrat Roig sobre Joaquim Amat-Piniella, feta a Manresa el 1974, poc després de la mort de l’escriptor manresà (46′ de durada).
(Fons “Montserrat Roig” de l’Arxiu Nacional de Catalunya)
Àudio de la conferència (46’56”)
Breu explicació del contingut de la conferència
En aquesta conferència feta a Manresa el 1974, en què també va participar l’amic i company de fatigues d’Amat-Piniella, Ferran Planes, Montserrat Roig explica com va conèixer Amat-Piniella, la impressió que li va causar i les trobades que van tenir.
Després de recordar les altres novel·les publicades per Amat, Montserrat Roig parla àmpliament i amb grans elogis de K.L.Reich. Explica com la va impressionar la seva lectura, la qualifica de novel·la èpica, l’analitza a fons, en descriu els sis personatges més rellevants i en llegeix diferents fragments.
Roig parla també de l’infern de Mauthausen i de com tot hi estava pensat per denigrar l’home. Explica vivències d’alguns deportats i fa un recordatori molt especial de Pere Vives, íntim amic d’Amat-Piniella, que va morir a Mauthausen d’una injecció de benzina al cor.
L’àudio, que es fa públic per primera vegada, té un gran valor històric, tant pel contingut de la conferència en si mateixa, com pel relleu dels protagonistes, Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) i Montserrat Roig (1946-1991) i perquè evidencia l’amistat que hi havia entre ambdós.
Observació: la cinta de casset original queda tallada al final de tot. Tot i això, coneixem les paraules de Montserrat Roig que no es conserven registrades, perquè corresponen a la lectura que fa d’aquesta carta que li havia enviat Joaquim Amat-Piniella el 6/3/1973.
6 fragments de la conferència
Sobre Joaquim Amat-Piniella (35″):
” … L’Amat era un home extraordinari. És de les poques persones que a mi realment m’han impressionat …”
Sobre la novel·la K.L.Reich (3’37”):
” … Intenta objectivitzar-ho al màxim, fins a l’extrem de què en fa una novel·la èpica …”
Sobre els camps d’extermini nazis (2’13”):
” … Tot estava organitzat per a degradar l’home …”
Sobre l’obsessió pel menjar (00’30″‘):
” … La fam es converteix en el més important …”
Sobre Pere Vives, amic íntim d’Amat-Piniella (00’55”):
” … Qui podia sobreviure a tot allò?”
Sobre la vida dels deportats (1’30”):
” … Si no s’ha estat en un camp és impossible fer-se’n una idea …”
Transcripció del testimoni de l’estada de Joaquim Amat-Piniella a Mauthausen, explicat a Montserrat Roig.
Descarregar el document en PDF
Altres opinions de Montserrat Roig sobre Joaquim Amat-Piniella i “K.L. Reich”
A l’apartat “Opinions sobre Amat-Piniella” d’aquest web podeu trobar, entre d’altres, alguns dels comentaris que Montserrat Roig va escriure o pronunciar sobre l’il·lustre manresà.
A l’apartat “Opinions sobre K.L. Reich“, també es pot llegir què opinava Montserrat Roig de la famosa novel·la d’Amat-Piniella.
Amb el coneixement que tenia de la seva figura i la seva obra, no és estrany que Montserrat Roig fos convidada a Manresa en dues ocasions (el mateix 1974 i el 1985) a participar en sengles actes d’homenatge a Amat-Piniella.
Correspondència entre Montserrat Roig i Amat-Piniella
Tot seguit, es reprodueixen dues cartes que es van trametre Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella l’any 1973 i que constitueixen dos testimonis de gran interès:
26-2-1973. Carta de Montserrat Roig a Joaquim Amat-Piniella (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig)
6-3-1973. Resposta d’Amat-Piniella a la carta que li va adreçar Montserrat Roig. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Montserrat Roig)
Transcripció de la carta de Montserrat Roig a Joaquim Amat-Piniella
Barcelona, 26 de febrer de 1973
Estimat Amat-Piniella:
He tardat moltíssim a contestar-li la carta però és que darrerament he anat molt atrafegada per a guanyar-me la vida després d’aquest mes passat a París. En tornar, me n’he adonat que aquesta “dissortada” cada cop ho és més, l’ambient està molt tètric, angoixant. Sembla, el nostre país, un peix que bleixa desesperadament fora de l’aigua…
Bé, no vull fer literatura barata!!!
Vaig llegir de seguida la seva crítica sobre la meva novel·la. Em vaig emocionar molt. Però vaig trobar molt injustes les seves (perdó, teves) paraules sobre aquest sentiment de culpabilitat que en va treure com a generació. Per què sentir-se’n culpable? Va fer una guerra i la vau perdre, d’acord., però els culpables són els qui van vèncer, no vosaltres. Vosaltres ho heu perdut tot. Nosaltres tenim una defensa: analitzar el nostre passat per a fer un present o un futur, una mica millor. Vosaltres vau lluitar amb l’esperança que construíeu aquest món millor que volem nosaltres. Així ho has dit tu mateix moltes vegades parlant d’en Vives. Sinó, per què vau anar al front? Per què us vau desterrar? Per què vau mantenir-vos amb la moral forta davant de l’allau disgregador que representava el nazisme? No, no i no. I perdona que em surtin aquests seguits de no. No hi estic d’acord. La meva generació no és millor ni pitjor que la vostra. Potser una mica més desil·lusionada de quan vosaltres éreu joves, d’acord, però fixa’t bé que encara hi ha molts punts en comú entre nosaltres. I aquest vincle no ens ve donat ni per l’edat ni pel país on hem nascut. Sinó perquè tu, vulgues o no, tampoc no t’agrada aquest món que t’ha tocat de viure. I voldries transformar-lo.
Rep una abraçada ben forta
M’agradaria fer una llarga assentada amb tu i en Planes. Podríem?
Transcripció de la carta de Joaquim Amat-Piniella a Montserrat Roig
Barcelona, 6 març 1973
Benvolguda Montserrat:
L’afecte que promou la teva lletra del 26 del mes passat m’ha “touché”. Qui ho deia que joves i vells no es podien entendre? El que cal és desitjar-ho. Tanmateix, no estic d’acord amb la teva exculpació, si bé l’agraeixo.
Entenc que la nostra culpa generacional és haver fet més cas del cor que del cervell. En política, l’infern està empedrat de bones intencions i aquest va ser el nostre error. En una paraula: ho vam perdre tot, però per totxos. El fet que després purguéssim el nostre error no és excusa. I no és pas que cregui ara que ens havíem de carregar mitja humanitat. D’acord que nosaltres no podíem utilitzar els mateixos mètodes de l’enemic, però sí que en política cal disposar de tots els registres, com per tocar l’orgue i saber-los utilitzar amb oportunitat. Si no ho vam saber fer és per una incapacitat que jo crec culpable. Diràs que tot això és parlar per parlar i que no podem fer marxa enrera, però potser val la pena que ens fem l’autocrítica davant dels que, essent joves com tu, poden aprofitar la lliçó que ens van propinar a nosaltres i de la qual encara ens ressentim tots. Hi ha molts punts comuns entre vosaltres i nosaltres, i això és encoratjador, però que la feblesa i la bona fe no us faci a vosaltres el mal que ens van fer a nosaltres. Cor, sí, però al fons del tot com un més dels aliments per a les arrels de l’acció política, un entre molts d’altres.
Espero que ara estarem més d’acord i no diràs tants “no” seguits. D’altra banda, uns “no” que m’han fet content, per què negar-ho?
No veig en Planes gaire sovint, però penso trucar-lo un dia d’aquests i veure de concertar una entrevista amb tu. Ell m’ho agrairà, n’estic segur, i a mi em plaurà molt de tornar-te a veure
Afectuosament,
Emotiu homenatge a Joaquim Amat-Piniella i als deportats als camps nazis amb la participació de Montserrrat Roig (1985)
