Manresa, la seva ciutat
Manresa va ser la ciutat de Joaquim Amat-Piniella. La ciutat on va néixer i la ciutat on va viure fins que la Guerra i el franquisme l’en separaren.
Joaquim Amat-Piniellla se sentia estretament lligat a Manresa, plenament identificat amb la ciutat i va deixar escrit que tenia “un viu esperit de manresanisme”. Com ja s’explica a l’apartat de la biografia, Amat va promoure i participar en múltiples activitats periodístiques i culturals manresanes. També va ser secretari personal de l’alcalde republicà Francesc Marcet. Durant la Guerra Civil, va ser una de les persones que més va treballar per a intentar salvar la basílica de la Seu, que perillava de ser enderrocada per ordre del Comitè Revolucionari Antifeixista.
Dissortadament, la derrota de la República i el triomf de l’exèrcit franquista van comportar la separació física d’Amat de la seva ciutat, separació que es va veure agreujada per la seva llarga i dura estada al camp d’extermini de Mauthausen. Després del seu alliberament, Amat tampoc no va poder tornar a residir a Manresa per raons polítiques evidents: era un home absolutament identificat amb la República i havia lluitat per “una Catalunya lliure de tuteles i controls” –com ell mateix havia escrit- i els jerarques franquistes locals no haurien permès el seu retorn.
Amat va viure la resta dels anys a Barcelona. Això sí, sovint es reunia amb els amics manresans d’abans, alguns dels quals també s’havien vist obligats forçosament a viure fora de la ciutat on van néixer. D’altres amics seus residents a Manresa el visitaven al seu domicili barceloní. Amb alguns d’ells va mantenir una amistat molt profunda.
Amb els anys, Amat va fer alguna visita discreta a Manresa. Fins i tot, i segons explica Simeó Selga, l’any 1952, se li va tributar un petit i emotiu reconeixement públic. En un dinar de celebració del 25è aniversari de la inauguració de l’Institut Lluís de Peguera, celebrat al Casino de la ciutat i que congregà un gran nombre d’alumnes i exalumnes, el director de l’Institut, Jacint Rosal, va abraçar públicament Amat-Piniella, fent-li palès d’aquesta manera l’estima i l’agraïment que molts manresans sentien envers ell, i el va fer seure a la taula presidencial. Aquí es pot veure una imatge de l’acte.
Tanmateix, al cap d’uns anys, arran d’una visita d’Amat a una exposició de llibres catalans a la plaça de Sant Domènec, un membre de la Falange local, que se’l va trobar casualment, se li va adreçar i va dir-li unes paraules que devien ferir-lo profundament, ja que Amat-Piniella pràcticament ja no va tornar més a Manresa. Només hi anà esporàdicament, de forma anònima i únicament amb la finalitat d’agafar l’autobús en direcció al Berguedà a veure la família de la seva muller, amb la qual continuava tenint una intensa relació, malgrat que ella havia mort el 1949.
L’animadversió del franquisme envers un nacionalista i republicà com Amat-Piniella també es va evidenciar arran de la seva mort. El periòdic franquista “Manresa” només va dedicar-li una breu nota biogràfica a la penúltima pàgina del diari.
Manresa homenatja Joaquim Amat-Piniella
Després de la mort d’Amat-Piniella i especialment després de la recuperació de l’Ajuntament democràtic, Manresa ha anat organitzant alguns actes d’homenatge a l’insigne manresà i l’Ajuntament ha dut a terme o ha donat suport a diverses iniciatives vinculades a la seva figura i obra. Heus-ne aquí la relació:
Conferències de Ferran Planes i Montserrat Roig (1974)
Emotiu homenatge a Joaquim Amat-Piniella i als deportats als camps nazis (1985)
Àudios parcials de l’acte d’homenatge a Joaquim Amat-Piniella (10/5/1985)
Presentació de Les llunyanies. Poemes d’exili (1940-1946) (1999)
Convocatòria del Premi Joaquim Amat-Piniella (2000)
Organització de l’exposició “Joves i Republicans” (2001)
Edició del Catàleg del fons personal (2002)
Incorporació de Joaquim Amat-Piniella a la Galeria de Manresans Il·lustres (2004)
Conferències de Ferran Planes i Montserrat Roig (1974)
* Tardor 1974: poc després de la seva mort –esdevinguda l’agost de 1974, encara en temps del general Franco-, la delegació comarcal d’Òmnium Cultural a Manresa organitza, en homenatge a Amat-Piniella, dues conferències a càrrec de Ferran Planes i Montserrat Roig sobre la seva figura. Ferran Planes va ser un gran amic d’Amat-Piniella i company seu al front de guerra, tant a Andalusia, durant la Guerra Civil, com durant la seva estada a França després de 1939. Així ho explica àmpliament al llibre El Desgavell, publicat el 1969. Per la seva banda, Montserrat Roig havia establert uns lligams molt sòlids amb Amat-Piniella i afirmava que gràcies a ell havia escrit la seva reconeguda obra Els catalans als camps nazis.
En aquest document sonor podeu escoltar la conferència de Montserrat Roig a Manresa
Carrer d’Amat-Piniella (1980)
* 1980: L’Ajuntament de Manresa dedica un carrer a Joaquim Amat-Piniella, atenent la proposta de la Comissió de Canvis de Noms de Carrers de la ciutat.
Emotiu homenatge a Joaquim Amat-Piniella i als deportats als camps nazis (1985)
10-5-1985: Amb motiu del 40è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, se celebra al saló de plens de l’Ajuntament de Manresa un acte solemne d’homenatge a Joaquim Amat-Piniella i a tots els deportats. L’acte és promogut per ERC, PSUC i Nacionalistes d’Esquerra i compta amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament i de Cineclub Manresa.
L’ acte -que resulta molt emotiu i que agrupa un públic nombrós- consisteix en una xerrada de Montserrat Roig i les intervencions de Jacint Carrió, supervivent manresà de Mauthausen i Gusen i amic d’Amat-Piniella; Joan Mestres, president de l’Amical de Mauthausen; Simeó Selga, diputat al parlament de Catalunya i íntim amic d’Amat-Piniella i l’alcalde de la ciutat, Joan Cornet. Presenta l’acte Josep Emili Puig en nom dels organitzadors. L’homenatge a Amat-Piniella també inclou (els dies 8 i 11 de maig) unes projeccions de pel·lícules i documentals referits als camps nazis.
Àudios parcials de l’acte d’homenatge a Joaquim Amat-Piniella (10/5/1985)
Intervenció de Josep Emili Puig (en nom dels organitzadors)
Intervenció de Jacint Carrió
Intervenció de Joan Mestres, president de l’Amical de Mauthausen
Intervenció de Simeó Selga
Intervenció de Montserrat Roig
FOTOGRAFIES DEL FULL VOLANT D’HOMENATGE
FOTOGRAFIES DE L’ACTE
CRÒNIQUES SOBRE L’ACTE APAREGUDES AL PERIÒDIC “REGIÓ7”
Presentació de Les llunyanies. Poemes d’exili (1940-1946) (1999)
20-5-99: Es presenta al saló de sessions de l’Ajuntament el llibre Les llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946), de Joaquim Amat-Piniella, en una edició a cura de David Serrano. L’acte es converteix en un sentit homenatge a l’escriptor manresà. (Més informació sobre aquesta notícia)
Convocatòria del Premi Joaquim Amat-Piniella (2000)
1-4-2000: Òmnium Cultural de Manresa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat i de la Fundació Caixa Manresa, institueix el Premi Joaquim Amat-Piniella de Novel·la Històrica centrat en els grans moviments socials contemporanis.
Organització de l’exposició “Joves i Republicans” (2001)
Març-abril de 2001: l’Ajuntament organitza l’exposició “Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936)”, amb motiu del setantè aniversari de la República i com a reconeixement de la tasca aportada per diferents manresans destacats en el camp polític, social i intel·lectual d’aquella època. Un dels protagonistes de l’exposició és Joaquim Amat-Piniella. El muntatge mostra alguns dels documents pertanyents a Amat-Piniella, entre els quals la introducció inèdita de K.L. Reich. Poc abans, la família havia fet donació de la maleta d’Amat-Piniella a la ciutat de Manresa. La maleta contenia també, entre molta d’altra documentació, l’original íntegre de K.L. Reich.
Edició del Catàleg del fons personal (2002)
Juny de 2002: l’Ajuntament edita l’opuscle Catàleg del fons personal Joaquim Amat i Piniella, un inventari dels documents que contenia la maleta que la seva família va lliurar a la ciutat de Manresa.
Incorporació de Joaquim Amat-Piniella a la Galeria de Manresans Il·lustres (26-03-2004)
Malgrat els reconeixements públics que s’havien fet a Joaquim Amat-Piniella, per intentar cobrir mínimament el deute que la ciutat hi tenia contret, mancava l’homenatge més significatiu: que fos declarat “Manresà Il·lustre” i incorporar-lo així a la Galeria de Manresans Il·lustres de la ciutat.
El ple municipal del 17 de febrer de 2003 va aprovar aquest acord per unanimitat de les forces polítiques del consistori (vegeu l’acord del ple de la Corporació). I, finalment, el dia 26 de març de 2004, a 2/4 de 9 del vespre, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa es va fer l’acte solemne de nomenar Joaquim Amat-Piniella Manresà Il·lustre i de col·locar el seu retrat a la Galeria de Manresans Il·lustres.
Amb aquest acte la capital del Bages va començar de veritat a fer justícia a un dels seus fills més insignes i que més l’honora, un dels qui es va sentir més identificat amb la ciutat i un dels qui més va lluitar per la llibertat i la justícia social.
QUADRE DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA, OBRA DEL PINTOR MANRESA JOSEP BARÉS
FOTOGRAFIES DE L’ACTE
Aquí podeu llegir el text de la intervenció de Rosa Toran
Vegeu la informació íntegra de la notícia, publicada a la versió impresa del periòdic “Regió 7”:
Col·locació de l’stolperstein i homenatge solemne als deportats (2017)
Els dies 25 i 26 de gener del 2017 es van col·locar 21 llambordes Stolpersteine davant dels domicilis manresans on vivien els deportats a l’inici de la guerra. L’escultor alemany Gunter Demnig, autor d’aquesta iniciativa de dimensió internacional, va venir a Manresa per col·locar-les personalment. La llamborda d’Amat-Piniella es va posar el dia 25 de gener. El dia 27, Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, va tenir lloc al saló de plens de l’Ajuntament un homenatge solemne als deportats i a les seves famílies.
