Maria Baltiérrez Clotet va néixer a Manresa el 9 de setembre de 1915. El pare, Ignasi Baltiérrez, fill gran del fundador de l’empresa Tints Baltiérrez, va morir quan ella tenia 14 anys. A partir d’aleshores va viure amb la mare i dues germanes més grans.

Va estudiar la carrera de música, primer al col·legi de Casa Caritat a Manresa i després al Liceu a Barcelona. Els dos últims cursos de carrera els va passar a Barcelona, vivint amb la seva germana i el seu cunyat, Joan Selves i Carner, al Govern Civil. Joan Selves va ser el polític que va proclamar la República a Manresa el 14 d’abril del 1931; el 1933 fou nomenat conseller d’Economia i Agricultura; l’estiu del 1933 Governador General de Catalunya i Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat i el gener del 1934, conseller de Governació. Va morir el juny del 1934.

Maria Baltiérrez va acabar els estudis el setembre de 1934. L’octubre del 1934 es va casar amb Josep Maria Álvarez Miguel. Va tenir el primer fill, el Rubèn, precisament el 18 de juliol del 1936. El març del 1938, en plena guerra civil, naixia la seva filla Loreto

El gener de 1939, davant la imminent entrada de les tropes franquistes, aconsellada pel seu marit, fa un intent de marxar a l’exili a França amb les dues criatures, amb la idea de poder instal·lar-se tota la família al país veí. Inicia un viatge que només arriba fins a Vic, ja que la pèrdua de les maletes amb algunes pertinences de valor i la roba dels nens, junt amb la vivència d’un bombardeig la decideixen a tornar a casa. El seu marit marxa l’endemà a l’exili amb les tropes republicanes, amb el temor a les possibles represàlies a la família a l’entrada dels franquistes.

Fins a l’esclat de la guerra, la vida de la Maria havia estat molt plàcida, la d’una persona benestant, fins i tot podríem dir privilegiada en l’època, sense que li hagués faltat mai res i dedicada únicament al cultiu de la música i la preparació per a crear una família. La guerra i l’exili del seu home la va deixar literalment sense res més que dos fills per alimentar i havent de viure del suport d’altres persones, bàsicament de la seva mare.

Davant el canvi dràstic de circumstàncies, va demostrar ser una dona molt valenta i emprenedora, capaç de sobreposar-se a les adversitats. Va iniciar diferents negocis: durant la guerra va vendre fideus i va teixir guants de malla, i finalment durant la dictadura va aconseguir una entrada regular de diners posant dispesers a casa seva, on hi van viure força temps diversos enginyers de la Pirelli.

Quan el seu marit va tornar de l’exili l’agost de 1940, van passar uns mesos a Castelltallat, amagats a la masia Selves on ella va quedar embarassada del tercer fill, el Joan, que va néixer el maig del 1941, mentre el seu marit era a la presó on el van tancar en tornar a Manresa. Fou aquest un nou episodi on ella va demostrar una gran força moral. Durant l’empresonament del Josep Maria, la Maria li va portar cada dia el dinar. Conjuntament van fer una carta que ella fa arribar a les autoritats penitènciaries per denunciar les males condicions de la presó de Manresa. Aquesta denúncia va comportar la destitució del director i d’alguns funcionaris del centre penitenciari i una millora de condicions per a tots els presos. En Josep Maria va sortir de la presó el juny del 1942.

El novembre del 1947 tenen el seu quart fill, la Marina. Van poder viure junts fins el maig de 1986 que es va morir en Josep Maria Álvarez Miguel, 52 anys de feliç matrimoni en un món trasbalsat per la guerra i la dictadura.

El patiment i sacrificis evidents dels homes en la guerra no ens ha de fer oblidar l’importantíssim paper jugat per les dones que es van quedar, dones valentes que van haver de superar condicions molt dures i que amb el seu ànim i energia van fer l’impossible per tirar endavant la canalla pròpia, alhora que la societat de tothom.

Maria Baltiérrez va morir a Manresa el 9 de febrer de l’any 2013.