Josep Maria Álvarez Miguel va néixer a Manresa el 5 de gener de 1905. El seu pare era un ferroviari navarrès que treballava a l’estació del Nord i la seva mare era natural de Valladolid. Vivia amb els seus pares i les seves dues germanes petites al carrer de Talamanca. Bon estudiant, als catorze anys comença a treballar a l’Estació del Nord com a factor (paqueteria), igual que el seu pare. Més tard hi farà de comptable, i obrirà una petita acadèmia on a les tardes ensenya francès, català i economia.

Durant la República s’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya. Fou cunyat de Joan Selves i Carner, primer alcalde republicà de Manresa i posterior conseller de Governació.

El 1934 es casa amb Maria Baltiérrez Clotet, de família benestant i d’ideologia republicana. El dia que bategen el seu primer fill esclata la guerra: és el 18 de juliol de 1936, quan es produeix el cop d’estat feixista que capgirarà la vida del jove matrimoni.

Josep Maria Álvarez es presenta voluntari, sense haver d’anar al front. El seu compromís polític es tradueix en la seva elecció com a conseller-delegat d’Hisenda i Economia del Consell Municipal el 26 d’octubre de 1937, durant l’alcaldia de Josep Corbella, càrrec que ocupa en nom de la CNT i que mantindrà fins al 31 de maig del 1938.

El 22 de gener del 1939 Josep Maria Álvarez marxa sol cap a l’exili. Dos dies després Manresa és ocupada militarment. Travessa la frontera enmig de l’allau humana de refugiats a principis de febrer del 39 i és tancat al camp de concentració de Saint-Cyprien. Allà va estar en un barracó de manresans, entre els quals hi havia Joaquim Amat-Piniella.

Al cap d’un temps serà traslladat al camp de Sètfonts i d’allà al de Vernet d’Arieja. Dintre de les dures condicions dels camps, ell tindrà sort, perquè el seu domini del francès fa que els gendarmes l’agafin com a intèrpret.

Finalment aconsegueix sortir del camp per treballar en una empresa metal·lúrgica al municipi de Romorantin, al departament de Loir-et-Cher, a la meitat nord de França.

La seva voluntat de reunir-se amb la família fa que explori la possibilitat de tornar a Manresa, però la seva esposa troba dificultats per aconseguir els avals necessaris davant les autoritats franquistes per evitar la presó o l’afusellament. Malgrat els bons informes sobre la seva persona, el càrrec polític que va exercir desaconsella la seva tornada. Aleshores és la seva esposa que inicia tràmits per poder reunir-se-li, junt amb els dos fills, a França, malgrat la seva recança per la nova guerra que ha esclatat contra Alemanya. Les dificultats per obtenir un passaport francès ho van endarrerint.

El maig-juny de 1940 la invasió llampec alemanya de França, la seva ocupació ràpida de nord a sud amb el seguit de bombardeigs aeris i l’allau de refugiats que en fugen canvia completament la situació: Josep Maria Álvarez fuig també cap al sud i decideix córrer el risc de travessar la frontera espanyola. Ho farà l’agost de 1940, quan la III República francesa ja és història.

Creuarà els Pirineus amb un passador, perquè el passaport que duia, visat pel consolat espanyol, no serveix sinó porta l’autorització francesa. Arribarà a Ripoll, i d’allà a Ribes de Freser, on hi ha una família que l’acollirà.

Després d’uns dies decideix tornar a Manresa i presentar-se a les autoritats franquistes. Abans, però, passa per la casa familiar que tenen els Selves a Castelltallat. Baixant a peu cap a Manresa se’l troba un amic seu taxista que li ofereix de baixar amb ell. Però en arribar a Manresa, l’amic taxista s’avança i el delata davant les autoritats.

Serà empresonat, jutjat i sentenciat a 12 anys de presó «por Auxilio a la Rebelión Militar», commutats per una pena de 6 anys i un dia, i dels quals n’acabarà complint prop de 2 a la presó de Manresa. Aquí podrà ser visitat entre reixes per la seva dona i fills. Sortirà de la presó el juny de 1942 en règim de llibertat vigilada fins al 1949. La policia, però, li ordenarà confinament domiciliari cada cop que Franco visiti Catalunya, el darrer en una data tant tardana com el juny de 1970.

No podrà recuperar mai el seu lloc de treball a l’Estació del Nord per «rojo». Es guanyarà la vida com a viatjant de productes varis, amb èxit amb els productes d’aixovar per a núvies.

Va morir a Manresa el 1986 als 81 anys d’edat.