A Manresa, com en altres llocs de Catalunya, durant els primers anys de la transició democràtica, un nombre important d’actes relacionats amb l’antifranquisme van ser prohibits o controlats i reprimits per les forces d’ordre públic.  Podeu veure en aquest apartat, la relació cronològica dels actes prohibits o que van patir repressió a Manresa des de la mort de Franco fins a finals de 1977. En aquesta hi trobareu, amb la lletra vermella, els actes dels quals tenim documentació. Clicant a sobre accedireu als documents i a l’explicació de l’acte.

Aquesta repressió mostra, per una banda,  la resistència de l’Estat espanyol a avançar cap a un sistema veritablement democràtic i, per l’altra, la necessitat que tenia l’Estat de controlar políticament i ideològicament tot el procés de transició.

Analitzant en quin tipus d’actes es va centrar la repressió del Govern espanyol durant el període que va des de la mort del dictador fins a finals de 1977, en primer lloc s’observa que la repressió es va centrar especialment en el fet de prohibir tots aquells actes que s’havien d’esdevenir a l’espai públic i que, per tant, tenien una visibilitat i un impacte més gran en la ciutadania i en l’opinió pública. Ens referim a les manifestacions, les concentracions, els parlaments al carrer i els recitals de cançó a l’espai públic.

En segon lloc, les prohibicions d’actes públics es van centrar en conferències o mítings del  Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) per una banda i, per l’altra, els relacionats amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).

Per acabar, a part dels actes relacionats amb aquestes ideologies, també van patir repressió actes de l’àmbit sindical, en concret la celebració del Primer de Maig i també del moviment veïnal, és a dir, les Associacions de Veïns que, en aquells moments, s’anaven constituint als diferents barris de les ciutat.