Amb la furgoneta entrem a la foneria Ubach, bé en diem “fundició”. És al carrer Barcelona de Manresa, per anar-hi a descarregar, ja que sovint hi anem a buscar peces acabades de fer. Ara hi portem telers que han trinxat a la fàbrica mateix, telers vells, mig greixosos i amb borrissol de cotó enganxat. Hi fem viatges força sovint, transport que han substituït les caixes de fil cap a Sant Fruitós de Bages, i que després tornàvem convertides en metres de roba, sobretot de cotó, per fer-ne l’aprest o el tint, i enviar-les als clients, tot de fàbriques fent un entramat de serveis. Justament els telers trossejats són de la fàbrica que en diuen el “taller”, i que és la d’en Valles y Sola, al mateix Sant Fruitós, que des dels anys trenta es definia com una indústria tèxtil dedicada als teixits i que ocupava prop d’un centenar de treballadors.
La fàbrica va anar tirant, i ara en aquests anys seixanta, la “crisi del tèxtil” o la no adequació de la maquinària l’ha enganxat de ple, i van tancant portes. Encara bo que l’altra fàbrica que hi ha al poble mateix, la d’en Bertrand y Serra, aguanta, i el “pitu”, la sirena que marca l’hora d’anar a treballar, encara es sent.
A la fàbrica del “taller”, Valles y Sola, hi treballen, fins fa poc, més de setanta dones i quinze homes. El majordom, l’encarregat principal, és en Joan Castellà, en “Tanet”, un home dinàmic, nerviós, que es plany de veure rodes i engranatges, capçals i corrons, tot amuntegat per portar a vendre com a ferralla. Uns telers que han quedat muts, com les converses dels treballadors enmig de la fàbrica que es va buidant.
