Va ser empresonat al vaixell Uruguay el 1934 i a la presó Model el 1943. Va salvar moltes vides a la rereguarda republicana i, un cop exiliat a França, va sobreviure a l’ocupació nazi i al règim de Vichy.
L’Associació Memòria i Història de Manresa publica les memòries inèdites de Ramon Junyent Vila (Castellbell i el Vilar, 1892 – Barcelona, 1957), membre de pes d’Esquerra Republicana de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Barcelona quan era presidit per Carles Pi i Sunyer.
Des de l’Associació Memòria i Història de Manresa volem agrair a la família de Ramon Junyent Vila la cessió de les memòries i de diverses fotografies amb la finalitat de publicar-les al nostre portal www.memoria.cat. Sense la seva confiança i col·laboració, aquest web no hauria estat possible.
Es tracta d’unes memòries d’un gran valor històric, que contenen diversos noms i cognoms de personatges d’allò més interessants, des de l’àmbit local fins a la primera línia política de la Catalunya dels anys trenta.
Ramon Junyent Vila provenia d’una llar obrera, fill d’una família amb consciència de classe i implicada en l’ajut social mutu. De jove s’instal·là a París i, en retornar a Castellbell i el Vilar, es converteix en el primer regidor d’esquerres del republicanisme apartidista que s’organitzava al Bages al voltant de l’Acció Nacionalista de Manresa.
Tanmateix, la maduresa i la rellevància política de Ramon Junyent es va desenvolupar a Barcelona: inicià la militància a Esquerra Republicana de Catalunya i, amb 42 anys, es convertí en regidor de l’Ajuntament de la capital de Catalunya.
Admirador del catalanisme de Macià, seguidor del republicanisme de Lluís Companys i lleial al municipalisme de Carles Pi i Sunyer, Ramon Junyent visqué de primera mà els fets més convulsos de la Barcelona republicana i va conviure amb els seus protagonistes principals. A les memòries critica durament Josep Dencàs i qualifica d’“atzagaiada” la proclamació de l’Estat Català de l’octubre del 1934. Fou detingut amb el conjunt del govern de la ciutat i conduït al palau de Capitania General amb el govern de la Generalitat, on va veure com Joan Casanovas i Ventura Gassol eren vexats i presencià la discussió entre el president Lluís Companys i el general Domènec Batet. Finalment, va ser empresonat al vaixell Uruguay, com la resta d’autoritats del govern català i de l’ajuntament barceloní.
A partir del cop d’estat militar del 1936 i de l’inici de la guerra, Ramon Junyent intentà salvar el màxim de vides possible des de la rereguarda republicana. No es va estar de censurar amb duresa el company d’ERC Joan-Pau Fàbregas, àlies “Porqueres”, a qui responsabilitzà d’un “inoportú” decret de Col·lectivitzacions. Al mateix temps i com a antifeixista convençut, criminalitzà la violència colpista i va patir profundament l’afusellament de l’amic Domènec Latorre i de Carles Rahola per part dels franquistes.
Un cop a l’exili i després de passar pel camp de concentració d’Argelers, Ramon Junyent va ser acollit en qualitat d’“intel·lectual català” per Jean Amade i Ramon Donnadieu a Montpeller i es trobava aquí quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, des d’on aconseguí sobreviure a l’ocupació nazi i al règim de Vichy. L’any 1943 i amb 50 anys d’edat, Ramon Junyent decidí retornar a una Catalunya hostil i sota el franquisme que, paradoxalment, l’acabà empresonant per maçó i no pas per la seva trajectòria política.
A més de les seves memòries dels anys 30, publiquem una seixantena de comentaris que Ramon Junyent va escriure diàriament entre el novembre del 1950 i el maig del 1951 sobre diferents aspectes de l’actualitat política, entre els quals cal destacar una “Lletra al Reverendíssim i Il·lustríssim Sr. Bisbe de Barcelona”, on li reclamà que intercedís per alliberar els detinguts per la vaga dels tramvies, i un article sobre la seva fe i esperança en Catalunya, malgrat l’opressió nacional que vivia aleshores el país.
De les memòries n’oferim la versió íntegra i, paral·lelament, una selecció dels fragments més destacats i una trentena d’opinions sobre fets i persones rellevants. Al web també trobareu un retrat sobre la seva trajectòria i diverses fotografies i documents.
L’elaboració d’aquest web ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Manresa.
L’autor del web és l’historiador Genís Frontera. L’adreça és la següent:
