Era un matí que, malgrat que era en ple juliol, estava una mica ennuvolat i aquest temps devia ajudar-me a trobar-me en l’estat en què em trobava, ja que d’altra manera ni podia ser, perquè de tot el que veia no hi entenia res.
Deuria ser ja passat el dia 18 de 1936. Recordo que a l’església i al convent dels frares caputxins hi havia uns homes amb unes coses lluents al cap. Eren bombers que apagaven un foc a l’església i al convent dels frares.
Uns dos anys i mig més tard, jo, ja més grandet, des del balcó on havia somniat veure el mar, vaig veure saltar pels marges que tenien els camps que hi havia i que avui tots ja són carrer i cases, hi vaig veure saltar uns soldats amb unes lliteres buides, però totes molt brutes de sang recent. Era al migdia del 21 de desembre de 1938, dia de Sant Tomàs, el de la dita de la gent del carrer pagesa que diu que “per Sant Tomàs agafa el porc pel nas”. Aquell dia hi hagué el primer bombardeig a Manresa i hi hagué víctimes, algunes del mateix carrer.
