Feia més d’una dècada que havia finalitzat la Guerra Civil, la població encara en patia les conseqüències i ja feia sis hiverns que la secada que afectava la major part de la península Ibèrica, obligava a fer restriccions elèctriques.
Depenia de les zones, però majoritàriament es tallava el corrent elèctric 4 o 5 dies a la setmana, de quarts de vuit del matí fins a quarts de set de la tarda. Les indústries que no tenien grups autònoms que funcionessin amb gasoil –que eren la majoria- tenien les seves màquines aturades, mentre que les cases de les ciutats feien servir el llum del gas, i als pobles el principal sistema d’il·luminació eren els quinqués de petroli.
El 21 de febrer del 1950, dimarts de Carnestoltes, a Sant Fruitós era festa i se celebrava la Festa de l’Arròs, i també Manresa celebrava la Festa de la Llum, encara que sense llum elèctrica. A la resta de poblacions era jornada laborable, però la majoria de treballadors no anaven a la feina perquè les indústries estaven aturades. La gent, principalment de Manresa i d’altres pobles del voltant per distreure’s aprofità el bon dia que feia per anar cap a Sant Fruitós a participar en els diferents actes, principalment veure el repartiment de l’arròs entre els pobres i després ballar sardanes i gaudir d’una tarda d’esbarjo al Bosquet. Tant el parc del Bosquet com tot el poble es va veure ocupat per milers de forasters que s’uniren als prop de dos mil habitants que en aquell moment tenia Sant Fruitós. Segons la premsa de l’època, foren uns 15.000 els assistents, i 12 parelles de joves, les encarregades de repartir l’arròs entre 420 pobres.
A mitjans del segle passat, com que quasi ningú disposava de vehicle propi, per desplaçar-se de Manresa a Sant Fruitós havien d’utilitzar el cotxe de línia del Creus, que aquell dia comptà amb el reforç dels autocars de Navarcles i Santpedor. Però en caure la tarda, la gent va voler retornar cap a Manresa, i en veure les llargues cues que hi havia per agafar el bus, va decidir fer una passejada fins a la ciutat per la carretera, produint-se una veritable processó i els santfruitosencs recordaven una altra processó no tan pacífica que havien fet els manresans, segons comptaven els avis, quan cantaven la cançó de “Manresans, lladres, pillos i gormands, que ens heu pres els Cossos Sants, Santa Agnès, Sant Fruitós i Sant Maurici gloriós”.
Des de llavors, els historiadors i els avis santfruitosencs ja tenim per explicar dues “invasions” manresanes, la del 30 d’agost del 1372 i la del 21 de febrer del 1950.