L’Associació Memòria i Història de Manresa en el seu portal, www.memoria.cat, publicarà el dia 26 les memòries de guerra i postguerra del surienc Andrés Laso Iglesias (Oñón-Mieres, 1913 – Barcelona, 1987). Aquest dia, en el marc del programa de la festa major d’hivern de Súria, a les vuit del vespre, a la sala de plens de l’Ajuntament, es farà l’acte formal de presentació del nou web memorialista amb la presència dels familiars de Laso.
Hem titulat el web: «La guerra completa d’un surienc», perquè Andrés Laso l’arreplega tota i també arreplega els camps de concentració i de treball francesos i la postguerra a Súria amb totes les seves conseqüències.
Les memòries tenen una primera part escrita a mà en un petit quadernet que la tradició familiar diu que va romandre amagat en una soca d’olivera dins una caixeta metàl·lica probablement mentre estava pres en el camp de treball de Reus. El text final, però, és l’establert pel fill, Josep Maria Laso el 1985, que és el que donem reproduït fotogràficament i de fàcil lectura, i que du per títol: «Cuaderno de campaña de un excombatiente. Andrés Laso Iglesias. Diario de la contienda en el frente de Catalunya y Aragón, año 1936».
Les memòries comencen el mateix 19 de juliol de 1936 a Súria i acaben en un dia indeterminat de la primera postguerra. Andrés Laso va servir en diverses unitats de metralladores des que el van mobilitzar el 30 de setembre de 1936 sempre a primera línia dels fronts de guerra i arribà a tenir la graduació de capità. Aquest material escrit és acompanyat d’un recull fotogràfic de l’estada d’Andrés Laso al front d’Osca amb imatges de la quotidianitat dels soldats en períodes de descans. També s’hi aporten imatges de la vida familiar dels Laso-Casahuga com una primera fotografia de gran contingut simbòlic ja que va ser presa el 19 de juliol de 1936 mentre Andrés Laso i la que seria la seva muller, Il·luminada Casahuga Riu, sortien de l’envelat de Súria quan havia arribat a la població la notícia confirmada de la sublevació militar.
En el mateix inici de les memòries, Laso ja assenyala al lector de què va tot plegat: «Estos apuntes que podemos llamar memorias, no son imaginaciones mías, sino días vividos en el transcurso de la Revolución Española y mi destierro por los campos de concentración franceses y españoles hasta mi libertad, no son días consecutivos sino los actos más memorables, que aun que viva 50 años más no se borrarán de mi mente; en tan poco tiempo he vivido muchos años, y por cierto más bien malos que buenos».
L’autor del web és Salvador Redó i la transcripció de les memòries i revisió ortogràfica de Teresa Torra.
