Hauríeu d’haver vist el neguit, el frenesí, la tensió que hi havia entorn del camió. Portava, gairebé ple, munts de paquets amb revistes. Era l’ Hola que el divendres a la tarda arribava a Manresa i havia de ser repartida.

En Miquel Monegal, l’amo de transports / agència Monegal, havia aconseguit fer-se amb el trasllat i la distribució setmanal d’aquest mitjà gràfic, “una revista semanal española especializada en noticias de celebridades”.

El vehicle venia de Barcelona fins al centre de la ciutat, al carrer de la Canal just fent xamfrà amb el carrer Nou. Cada fardell havia de ser controlat i fer-li el corresponent albarà d’entrega. Un escrivent, en Simeó Rubio -que em sorprenia tant per l’excel·lent cal·ligrafia que tenia, com també perquè la seva dona es deia Àfrica- n’era un dels encarregats. Tot seguit, l’Enrique “soriano”, un dels repartidors, els anava portant al motocarro per sortir a tot gas quan ja tenia a punt un dels recorreguts. A vegades apareixia algun quiosquer impacient, a buscar la seva comanda.

Quan ho faig present encara quedo parat pel gran volum de revistes Hola que es venien a Manresa, a la comarca. Devien ser uns quants milers ben bons. L’ Hola era present arreu. El cap de setmana, i els dies després fins al divendres següent, tenien el color de les fotografies enllustrades i l’embadaliment amb la vida dels famosos i les reialeses, un remei dels anys seixanta, que encara tufejaven a postguerra, era posat damunt del paper imprès.