A l’escola per a infants malalts del, llavors, Hospital General de Manresa, el curs 1995/96, vam tenir una bona moguda, amb experiències pedagògiques importants que van donar lloc a vivències entranyables.
Tot va començar a partir dels contactes que la Fundació Enriqueta Villavechia, de l’Hospital Sant Pau de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya havien realitzat amb la Fundació “La Caixa”, dins el seu “Programa d’Atenció a la Infància”.
Això va comportar que, al nostre hospital es fes una reunió amb responsables d’infermeria, informàtica i unitat d’atenció a l’usuari per parlar de les possibles accions de cara a millorar la cura de l’infant malalt, redactant un resum de les diferents aportacions.
La primera acció de la Fundació “La Caixa” va ser l’oferiment de recursos educatius per a tot el col·lectiu d’escoles d’àmbit hospitalari. Aquest es va materialitzar en el préstec del conjunt de Maletes Pedagògiques, realment pioner en la línia de la innovació, i de les que se’ns va fer una presentació general a tot el professorat.
Aquest mateix curs del qual parlàvem, a Manresa, vam treballar[1],
LA CENTRAL LLETRERA (gener/febrer)
CONTES DE FADES (març/abril)
CAPSA DELS SOMNIS (abril/maig)
VISCA EL COLOR (maig/juny)
Això ens va permetre esplaiar-nos, d’una manera estructurada, original i divertida, en els següents temes: Carnestoltes – la Festa de la Llum – el Medi Ambient – l’Hospital – Sant Jordi – i Tallers diversos (color, estampació…)
Aquestes maletes les podíem utilitzar tant a l’aula, com a l’habitació d’algun infant i, fins i tot, pel corredor de la Unitat de Pediatria (com a recurs lúdic de Carnestoltes, per exemple).
Al mateix temps, van ser profitoses per a fer treballs que els nois i noies se n’enduien a casa o presentaven de retorn a la seva escola i, també, per viure alguna experiència certament positiva, que ja us comentarem…
Si ens situem dins el curs del qual us estem parlant (1995/96), Manresa comptava prop de 70.000 habitants.
L’Hospital General de Manresa – centre de referència pediàtrica de la Comarca del Bages i tota la seva àrea d’influència – comptava amb uns 260 llits, i amb les especialitats de Pediatria, Toco-Ginecologia, Obstetrícia, Neonatologia, Cirurgia, Ortopèdia i Traumatologia.
S’atenien les malalties infantils habituals i les que, d’alguna manera, es consideraven cròniques (asma infantil i altres problemes de tipus respiratori, diabetis, malalties del ronyó, etc.). L’oncologia pediàtrica es derivava a centres d’un nivell diferent, encara que sí que es realitzava algun tractament a Hospital de Dia.
Dins d’aquesta estructura de funcionament, amb canvis freqüents d’alumnat, l’Escola havia de tenir un treball molt estructurat, i alhora flexible, repartit entre matins i tardes.
La nostra idea era fer, agradable i profitosa, l’estada de l’infant malalt a l’hospital i cuidar el contacte amb la seva escola per a la posterior reincorporació, sense problemes, a la vida ordinària.
Al matí, bàsicament, es realitzava el treball de cada alumne/a d’acord amb les seves necessitats educatives i el que havíem establert amb el seu centre. A la tarda, durant el curs, organitzàvem el nostre propi programa, per setmanes, tractant en cada una d’elles un tema concret i des d’una perspectiva diferent cada dia de la setmana.
| DILLUNS | DIMARTS | DIMECRES | DIJOUS | DIVENDRES |
|
AUTORETRAT
Coneixement de sí mateix/a i del grup |
TALLER DE PERIODISME
|
TALLER DE JOCS, RECURSOS AUDIOVISUALS I PLÀSTICA
|
EDUCACIÓ PER A LA SALUT Tractament del tema de la setmana, des de la perspectiva saludable
|
TALLER DE LITERATURA El món dels contes |
Les “Maletes” ens van servir per donar una presentació diferent i atractiva a la pròpia programació. Els infants – i els adolescents també! – ho acceptaven positivament. Era el fet que existia una alternativa al llapis i paper! (doncs llavors encara no havia entrat el gran boom dels recursos digitals…).
A continuació, ens centrarem en l’experiència que us anunciàvem.[2]
Érem a final del mes de febrer. La maleta que estàvem treballant, “La Central Lletrera”, i el tema proposat era el Medi Ambient.
Dins el Taller de Periodisme, atès que, en aquells moments, apareixien nombroses notícies sobre la revisió mèdica que s’estava fent a Floquet de Neu, perquè estava malalt, vam centrar l’atenció en ell, amb els següents objectius:
- Saber que hi ha animals en perill d’extinció
- Conèixer que hi ha un exemplar d’aquestes característiques al nostre entorn i abast
- Repassar els diaris i familiaritzar-nos amb el llenguatge periodístic, tot treballant-lo.
- Sentir-nos solidaris amb algú que pateix.
De fet, pels infants no els era difícil posar-se en el lloc de Floquet de Neu, doncs també estaven malalts… I se’ns va ocórrer escriure una carta al Zoo de Barcelona, adreçada a en Floquet, per assabentar-lo d’un “truquet” que les infermeres de la “nostra” planta de Pediatria – que en sabien molt – els donaven per a sentir menys dolor en el moment de posar una injecció.
A aquesta carta li vam donar forma de cotó fluix i s’obria. A la cara del davant, hi vam posar una creu vermella i, a la del darrera, un dibuix d’en Floquet de Neu, envoltat de plàtans retallats i enganxats, amb unes lletres que deien “ÀNIMS”. [3]
El més bo del cas és que, en la mateixa sintonia d’interès per qui passa per una situació difícil, de malaltia, vam rebre una bonica carta de resposta del Zoo de Barcelona, que us indiquem que llegiu![4]
Posteriorment, tota l’experiència completa amb les “Maletes” la vam exposar el curs 1996/97, com a tema central de la comunicació presentada, a Madrid, a les VII Jornades de Pedagogia Hospitalària, amb el següent títol:
¿Te imaginas hasta dónde puedes llegar con unas maletas?
Utilización de un recurso educativo en el medio hospitalario.[5]
Guardem molt bon record del treball realitzat amb les maletes i de la resposta de tot el personal de l’hospital i l’alumnat que el va poder seguir.
