S’hi relaten les vivències que va viure el seu pare, Amadeu Oliveras Camps, que havia estat grum de l’advocat i polític de Castelltallat
En aquest apartat rememorem Joan Selves i Carner, a través d’un escrit de Josep Oliveras i Samitier, que explica les vivències del seu pare, que havia estat grum de l’advocat i polític de Castelltallat poc després que obrís el seu despatx al carrer d’Urgell de Manresa.
La publicació, titulada “Joan Selves i Carner en el record”, i que el geògraf manresà ha escrit arran de la “magnífica” biografia de Joan Selves i Carner de l’historiador Joan Esculies, narra les vivències i experiències que li havia explicat el seu pare, Amadeu Oliveras Camps, fruit de la seva relació amb Selves i Carner. El text copsa el neguit i les mesures de seguretat que va haver d’adoptar el polític manresà per evitar algun atemptat per part de l’extrema dreta o de grups revolucionaris anarquistes, així com l’impacte que va tenir per als pagesos de la comarca la nova llei de contractes de conreu.
Segons narra Josep Oliveras, la relació entre Selves i Carner i el seu pare va començar quan li va proposar que entrés a treballar al seu despatx quan tenia 10 anys. “Passaria a treballar només per les tardes de grum al seu despatx, per obrir la porta, anunciar les visites i fer encàrrecs diversos. A canvi el meu pare havia d’anar a escola pels matins”. Cal destacar que va ser el mateix Selves qui li va triar l’escola i va triar la del prestigiós mestre Josep Albagés i Ventura, “amb qui tancà el pacte de tenir un alumne només pels matins, tot i considerant que a les tardes es feien activitats docents no tan fonamentals com les del matí”.
En el despatx d’en Selves, el seu pare va coincidir amb el manresà Joaquim Amat-Piniella, un dels escriptors catalans més rellevants de la literatura catalana del segle XX: “El pare havia de tractar també amb el seu passant principal que era el Joaquim Amat-Piniella que aleshores estudiava Dret, i també hi intervenia el novell advocat Josep Martí i Farreras, germà del Ramon i l’Antoni i fervents republicans tots tres”.
La publicació relata altres episodis quotidians que ajuden a entendre i a aproximar-se a la personalitat d’una figura com la de Selves i Carner, com quan li va manar a Amadeu Oliveras que tragués un sagrat cor de metall que hi havia a la porta del domicili familiar: “Quedava clar que una república laica intentava iniciar el seu curs”. O quan Oliveras va ser testimoni del trasllat de la família de Selves i Carner a Barcelona. “El meu pare també hi va anar una o dues setmanes, per ajudar a col·locar coses, entre altres els llibres de la biblioteca.”
Un cistell amb dues pistoles
L’escrit desvetlla alguna de les accions que va haver de prendre Selves i Carner en relació amb la protecció personal que requeria un càrrec tan rellevant com els que va tenir el polític de Castelltallat. Tal com apunta Josep Oliveras, “El senyor Joan feia portar al pare un cistellet cobert amb un mocador de farcell. Dins el cistell hi havia dues pistoles. Li va explicar a l’Amadeu que anaven per dreceres i portava armes per por de sofrir algun atemptat per part d’incontrolats que tant podien ser de l’extrema dreta agrària com de grups revolucionaris anarquistes”.
En el mateix sentit, narra l’anècdota d’un dia en què Joan Selves i la seva esposa van anar al teatre, i aquesta li anava indicant, ben sorpresa, els veïns de Manresa i Castellatallat que hi anava veient fins que Joan Selves “li va dir que no seguís perquè tots aquells coneguts formaven part de la seva guàrdia personal de seguretat”.
La llei de contractes de conreu
Josep Oliveras també ha deixat per escrit el record del seu pare sobre com Selves i Carner explicava els veïns de Castelltallat la llei de contractes de conreu: “Es reunia a Castelltallat amb altres propietaris de la zona, fossin els de Biosca o els Soldevila que eren conservadors i votants de la Lliga” i “segur intentava explicar-los-hi els avantatges de la nova llei de contractes de conreu”. Tanmateix, afirma: “El meu pare em recordava que l’hi havia sentit dir en broma a d’altres propietaris que la llei de contractes de conreu, no era aplicable des de “la Creu escapçada (on acaba la carretera cap a Castelltallat) fins a l’acabament de les seves respectives propietats”.
Josep Oliveras parla de les visites que ell mateix d’infant havia fet amb els seus pares quan eren invitats per la vídua de Joan Selves, Carme Baltiérrez, una persona “molt atenta, educada i culta”, al seu domicili del carrer de Barcelona o a la masia Selvas de Castelltallat. Recorda impressions seves sobre els motius de la mort del seu marit i afirmava “que la política li havia pres el marit i que l’únic que li havia donat era una tomba al cementiri”, referint-se al panteó que l’Ajuntament de Manresa havia regalat a la família. També parlaven dels amics del senyor Joan Selves, “sobre els quals el pare demanava, i que vivien a l’exili o feien una vida completament diferent a la d’abans del franquisme”.
Podeu llegir el text sencer de Josep Oliveras i Samiter en aquest enllaç.
Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 – Barcelona, 1934) va ser advocat, polític i periodista. El 14 d’abril del 1931 va proclamar la República a Manresa. A partir d’aleshores, entre altres càrrecs, va ser alcalde de Manresa, diputat a Corts, diputat al Parlament, conseller de Governació de la Generalitat i Governador General de Catalunya.
Vegeu més informació al nostre web de la República a Manresa en un clic.
Vegeu la biografia de Joan Selves i Carner de l’historiador Joan Esculies
