Tal vegada, un dia es parlarà de les xarxes socials com una realitat del passat. Vivim temps d’experiències fugaces. Dipositem continguts al núvol amb un futur incert. Fotos, comentaris i reflexions queden custodiats per una gestió desconeguda. Les xarxes socials han passat a ser una eina utilitzada per una bona part de la població, que interactua de forma virtual, tant amb persones conegudes, com desconegudes.
Quan Mark Zuckerberg va crear Facebook el 2004, poc devia imaginar que molts manresans ens relacionaríem per aquesta plataforma. Aviat, la xarxa es va popularitzar i, el 2010, es va crear el grup anomenat “Manresa”. L’administra Jaume Delis i està moderat per Jordi Blaya Pifarré, Luis de Frutos, Manuel Santoyo, Joel Guitart Martínez, Antonio Bach, Eudald Vilalta Evangelio i Xavier Ponga. No conec aquestes persones. Els seus noms poden ser reals o pseudònims, conviuen les dues possibilitats. Actualment, compta amb 21.900 membres que segueixen les informacions publicades al voltant de la nostra ciutat.
El dia 3 de març d’enguany, un dels moderadors va plantejar un repte que em va interessar. Antoni Bach s’adreçava als nascuts a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, amb el crit: “Vinga, aviam qui aporta més llocs de la nostra joventut”. La convocatòria va obtenir una àmplia participació, sumant més de 270 comentaris.
Els records personals acaben tenint una certa dimensió col·lectiva. Moltes de les cites mencionades dins del grup, les he sentit properes. L’exercici ha resultat interessant com a representació generacional. Configura una bona radiografia de la Manresa dels anys setanta, ara desapareguda. No es tracta d’una revisió exhaustiva, falten moltíssimes referències, algunes importants. Però, l’espontaneïtat amb què s’ha plantejat i la variada participació, aporten al resultat un valuós grau d’expressió col·lectiva.
Un dels aspectes més recordats són els bars. Punts de trobada i relació, molt propis d’una època amb poques alternatives a la ciutat. Els comentaris mencionen el Gran Lice, el Timbaler, el Mokka, l’America, el Carabela, el Txokoa, la Parrilla, el Deportivo, el Bonavista, la Pineda, els Tranquils, el Pardal i Les gens que j’aime. Mereixen una atenció especial, alguns bars que són recordats per les tapes singulars que oferien, com unes bones patates braves o calamars, és el cas del Vicente, el Sevilla, el Palomo o la Bodega Andalusa.
A continuació, es manifesta un record per altres espais més tancats, amb menys llum i molta música, com el Trolls, el Cavorca, el Berna, el Gòtic o el Gala. Fins arribar a espais preparats per a ballar i conèixer gent, com les discoteques Lord King, Mannix, Atangia, Vestales o Peter’s a l’Hotel Pere III.
La llista continua amb botigues, sovint dedicades a productes que actualment no es comercialitzen de la mateixa manera i que constituïen part del paisatge ciutadà d’aquells anys. Per la carretera de Vic es mencionen, les bicicletes Bueso, el quiosc del Cec, les ferreteries Mercader i Armengol. Pel carrer Guimerà, la cristal·lería Alier, la botiga de botes de vi, pells Quinqué, l’Espinal Vendrell i la sabateria Pielsa. Per la zona de la plaça Major i rodalies, els electrodomèstics Santos, la Lionesa, la carnisseria de carn de cavall, cal Maurici, la drogueria Levi, cal Fius, la drogueria i la farmàcia Ferrer, la cristal·leria Torra i ca la Dibuixanta. La botiga de discos Masana, al Born, i ca la Paqui, al carrer Urgell, on venien joguets. Per la zona de Valldaura, la fàbrica del gel del carrer del Cos, la vaqueria del carrer de la Llum i el taller de l’Emili que reparava bicicletes a la plaça Valldaura. Un record especial per les cinc cistelleries que hi havia a la ciutat. Els magatzems Gras, el Siglo i cal Jorba, o el centre comercial situat entre el carrer Born i Nou. Les joieries Clery i Busquets. I, la sabateria on venien tabac d’estraperlo, al carrer Nou.
Es recorden algunes botigues dedicades a l’alimentació, com la peixateria Valls, al costat a la prolongació Guimerà, la fruiteria Ruiz al carrer del Carme, les pastisseries Andreu, Ribera, L’Englantina, La Lionesa, El Cigne, Forn de Sant Joan, Munt (o ca la sorda) i la Flor i Nata. Per la zona de la Bonavista, l’estanc, la carnisseria Martí i cal Maura. En l’apartat de gormanderies, es recorda la parada d’en Jeroni del carrer Guimerà o la del Neula a la plaça Clavé, que venia uns caramels en forma de gall, els gelats Buj i xocolates Torra. Per acabar, els cafès Serra, la botiga del bacallà, gra cuit i olives del carrer del Carme.
Les llibreries i les papereries també apareixen dins de la llista de records, la Vergés, el Símbol, la Nadeu i la Gol.
Manresa, tan mancada d’escultura pública, hauria de fixar-se en els personatges més populars i fugir de propostes despersonalitzades. Dins la memòria d’alguns, hi ha un record per personatges que han deixat empremta generacional, com el Sr. Llort del Lluís de Peguera, el Sr. Valiente, el Sr. Meliton i el Sr. Urraca, el “Legionario”, “els Urbanos” situats en les cruïlles més transitades (Crist Rei, Bonavista i Sant Domènec), ”el Quiniela”, o la “Rosita de les cadires” del passeig. També, es recorda el lloro del bar Ramón, a plaça Valldaura.
Els cinemes probablement configuren la llista més completa. Tot i que ja no hi són, queden bons records de les vivències viscudes en aquests espais, com l’Apolo, el Catalunya, l’Avinguda, el Kursaal, l’Olimpia, el Conservatori, el Goya i Sala Loiola.
També són recordats, alguns centres escolars com el grup escolar Generalísimo Franco (l’actual Renaixença), el Col·legi Badia Solé, l’antiga Escola Pare Algué o l’Acadèmia Rufas. La caserna dels bombers a la plaça dels Infants o l’emissora EAJ 51 Ràdio Manresa i els seus locutors. Algunes fondes, com la Mascaró, l’Espanya o la Marçal. També, es troben referències a molts espais públics, com el Baixador dels Catalans al costat del carrer Bruc, la pista Castell, l’antic Parc de la piscina, la mina del Castell, l’activitat industrial de la Fàbrica Nova, la Maquinària industrial o la fàbrica Pere Perera. La terrassa de Sant Joan de Déu, amb els nens internats. Els ponts sobre la via “dels catalans”, alguns sense baranes, on actualment hi ha l’avinguda Francesc Macià. La terrassa del Casino, la seu de la Falange i el Dinàmic.
Finalment, es mencionen algunes pràctiques populars, com les fogueres de Sant Joan i la rivalitat entre barris per fer-les més grans, les voltes pel Passeig o les vetllades de boxa i lluita lliure a la piscina municipal.
