L’any 1972 devia llegir, per primera vegada, Cien años de soledad (1967) de Gabriel García Márquez. Uns anys, finals dels seixanta i principis del setanta, que varen ser d’ebullició dels cine-clubs a la comarca del Bages. El far era el cine-club Manresa, on per exemple, hi va haver una gran expectació quan Mn. Josep Dalmau (1926-2018), autor del llibre Distensions cristiano marxistes (1967) va presentar la pel·lícula de Pier Paolo Pasolini l’Evangeli segons Sant Mateu (1964) Ho va fer el divendres 22 de març de 1968. Durant la setmana es podia anar quatre dies a sessions de cine-club: Manresa, Navarcles, Sant Fruitós de Bages i Sallent. El cine-club era un espai d’inquietuds cinematogràfiques, d’idees i de debat, tant en les presentacions com en els col·loquis. Acostumava a anar-hi amb el meu germà Jaume, que en guarda el programa.
A Sallent, en la sessió del dia 31 de gener del 1970 a la Sala del Col·legi Claret, informació de lloc i data que també m’ha facilitat en Jaume, es va projectar La muerte de un ciclista (1955) de Juan Antonio Bardem i que va presentar en Ricardo Muñoz Suay (1917-2007). Vàrem coincidir amb en Ramon Miró, de Navarcles, un dels impulsors del cine-club navarclí. Va ser qui va fer-me fixar l’atenció en una parella, ella de trets facials orientals i ell lluint bigoti. Eren la Mercedes Barcha i en Gabriel García Márquez, que acompanyaven al presentador. En Miró va dir-me: “És un destacat escriptor”. Mercedes, Gabo i família van viure durant vuit anys a Catalunya, del 1967 al 1975.
