Josefina Recasens Guitart
en col·laboració amb Justi Zapata Arcos
GUARDERIA-LLAR D’INFANTS-ESCOLA BRESSOL
FORMACIÓ I TITULACIÓ REQUERIDA
LEGISLACIÓ EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ INFANTIL
A tall d’introducció, aquest recull de material vol ser la memòria de totes aquelles accions, activitats, iniciatives i persones que, d’una o altra manera, van fer i fan possible l’existència de l’atenció a la primera infància com a servei públic a Manresa.
En aquesta introducció, per una banda, es vol deixar constància de la trajectòria del propi nom que han adoptat els serveis dirigits als més petits: Guarderies – Llars d’Infants – Escoles Bressol; i per altra banda, de la trajectòria que han seguit les titulacions dels professionals que hi treballen i la legislació que ha guiat la creació i permanència dels centres. Seguidament s’explica la seva història, descrivint-la en dues parts: la primera etapa fins el 1980, i la segona fins el 2022. S’hi relaten sobretot les accions que es varen dur a terme per aconseguir els serveis públics per a la petita infància a Manresa.
GUARDERIA-LLAR D’INFANTS-ESCOLA BRESSOL
El terme guarderia es va utilitzar des dels anys 50 i fins ben entrats els anys 70 del segle XX per definir aquells serveis que tenien cura dels infants que encara no podien anar a l’escola. No es consideraven legalment establiments educatius sinó de guarda d’infants.
A partir dels anys 80 del segle XX, amb la creació a Catalunya, per part del Ministeri i de les Diputacions Provincials, d’un seguit de centres per acollir infants de 0 a 4 anys, aquests comencen a anomenar-se Llars d’infants. A partir de llavors tots els centres autoritzats, siguin públics o privats, es poden anomenar Llars d’Infants, encara que el terme guarderies sovint es continua utilitzant, i els educadors i educadores lluiten perquè s’utilitzi bé el nom i el concepte[1]. A la pràctica han quedat amb aquesta denominació els centres privats i els que depenen directament de la Generalitat de Caralunya. En el cas de Manresa els tres centres depenents de la Generalitat de Catalunya són anomenats Llars d’Infants (Picarol, L’Espurna i La Ginesta) com també els centres de titularitat municipal. En canvi, les que són de titularitat municipal, en general, sovint en funció del grup polític en el govern de cada ajuntament, a Catalunya, han adoptat el nom d’Escola bressol, utilitzant el terme instaurat en la II República.
La xarxa d’escoles bressol municipals de la província de Barcelona aplegava, el maig de 2018, 235 municipis i comptava amb un total de 395 escoles bressol[2]. Manresa forma part d’aquesta xarxa i compta amb 6 escoles bressol municipals que s’han continuat anomenant, també, Llar d’infants (El Solet, La Lluna, L’Estel, El Petit Príncep, La Llum, i Bressolvent). Existeixen, però, centres privats que també ofereixen serveis per a la petita infància com: el col·legi Sagrat Cor, el col·legi Santa Rosa de Lima, l’Escola l’Espill, l’Escola Joviat, Llar d’Infants El Sonall, Llar d’Infants l’Esquitx, La Baldufa, Llar d’Infants Trapelles, Llar d’Infants La Salle, Llar d’Infants Angelets, Little Nursery, Guarderia El Solet…
FORMACIÓ I TITULACIÓ REQUERIDA
Pel que fa a la formació i la titulació requerida als professionals que treballen amb la primera infància, aquesta ha anat variant. A l’inici, la titulació que es requeria, encara que no tots els professionals la tenien, era la de Puericultora. Durant uns anys la va oferir, a Manresa, l’Escola Joviat.
El curs 1977-1978, l’Escola Joviat va posar en marxa el primer grau de FP de Jardí d’Infància [3] i les classes van omplir-se de seguida de les cuidadores dels infants de 0 a 5 anys que treballaven sense cap titulació. Josep Vilaseca i la religiosa Maria Jesús Velarde –fundadora de l’Instituto de Hijas de Santa María del Corazón de Jesús,– van ser els encarregats de definir el programa curricular de l’especialitat i van aconseguir que la Direcció General de la FP de la Generalitat de Catalunya aprovés els estudis de Jardí d’Infants, branca Llar.
Pel que fa a la formació de Mestres, el 1967, es va aprovar un pla de formació de Mestres al qual s’accedia amb el batxillerat superior; les Germanes Dominiques de Manresa oferien aquests estudis[4]. La LGE 1970 va suposar l’allargament de l’escolaritat fins als 14 anys i un nou pla de formació de Mestres: el Pla del 1971. Aquest pla exigia el preuniversitari, i més tard COU, i incorporar escoles de formació de mestres anomenades “normals” a la universitat. Així van començar les promocions de Diplomats. Amb la titulació del Pla del 1971, a més de la titulació de mestres generalistes de Preescolar i EGB, -la nova nomenclatura de la llei-, es podia optar a una certa especialització en filologia, ciències socials i ciències experimentals. Això va propiciar que les escoles de mestres depenents de l’església haguessin de tancar com va ser el cas de les Germanes Dominiques de Manresa.
L’octubre del 1983 es va iniciar a Manresa, en el marc de l’Escola de Magisteri de Manresa[5],-que s’havia creat el curs 1977-78 i oferia només el primer curs de la diplomatura de mestre i que era un curs generalista-, per encàrrec del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, un curs oficial d’especialització en Preescolar, modalitat presencial. Les mestres que havien obtingut la titulació abans del Pla del 1971 –moltes d’elles a Manresa, a l’Escola de les Germanes Dominiques- i treballaven a preescolar, necessitaven acreditar l’especialització per mantenir el seu lloc de treball, de manera que a Manresa i comarca n’hi va haver 40 que s’hi van matricular. El curs durava dos anys i permetia obtenir una titulació oficial.
L’aprovació de la LOGSE (1990) va portar un nou Pla de Formació de Mestres –el pla de 1992- vigent fins el curs 2009-10. D’acord amb aquest pla, es van formar mestres generalistes d’Educació Infantil i Primària, i es van consolidar els especialistes de Música, d’Educació Física i de Llengües Estrangeres. El curs 2009-10 els estudis de Mestre es van equiparar a la resta d’estudis universitaris, es van convertir en un grau de 4 anys, en van desaparèixer les especialitats com a tals, i va aparèixer un nombre molt més gran de possibilitats d’especialització, que es van anomenar mencions.
Els estudis de Formació Professional també van fer la seva evolució legislativa. Per una banda van tenir el reconeixement per treballar a les escoles com a tècnics de 0 a 6 anys, i, per l’altra, també es van convertir en una via d’entrada a la universitat per cursar els estudis de Grau de Mestre, atès que hi havia una reserva de places per als que provenien de la FP. A més, la nota de tall era diferent, i es reconeixien alguns crèdits.
El Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres, preveia que per cada tres aules d’educació infantil hi ha d’haver un/a mestre/a. Per tant, avui s’ha professionalitzat l’educació infantil de 0 a 6 anys però amb dues categories: Tècniques d’Educació Infantil (Formació Professional) i Mestres d’Educació Infantil (Grau universitari).
LEGISLACIÓ EN MATÈRIA D’EDUCACIÓ INFANTIL
La legislació en matèria d’educació infantil ha anat evolucionant des dels seus inicis. L’any 1982, la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret [6] que regulava l’atenció d’infants fins a 6 anys en centres que no tinguessin altres etapes educatives. Els centres havien de sol·licitar autorització d’obertura al Departament de Sanitat i Seguretat Social, i el Departament d’Ensenyament informava preceptivament sobre els expedients d’obertura. El marc legislatiu partia, bàsicament, d’una atenció assistencial.
L’any 2000 es va aprovar un nou decret[7] que era només per a determinats centres d’educació infantil que no podien complir els requisits per la seva idoneïtat, per exemple els emplaçats en zones rurals o en municipis de menys de 2.500 habitants.
Però, l’aposta més important per a la consolidació de les llars d’infants la va determinar la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infant de qualitat. La Generalitat, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, es va comprometre a la creació de 30.000 noves places públiques d’educació infantil de primer cicle en el període 2004-2008.
El juliol del 2006 la Generalitat va aprovar un nou decret[8] que regulava el primer cicle d’educació infantil i els requisits que havien de tenir els centres. Gràcies a aquest decret es van produir canvis molt importants que van determinar l’estructura de totes les llars d’infants i escoles bressol futures. Una de les fites importants va ser que per cada infant escolaritzat el centre havia de tenir 2 metres quadrats de pati; fins aleshores era 1,5 metres. Això va comportar una moratòria per a l’adaptació dels centres ja creats.
L’article 70.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, va determinar que el municipi podia exercir competències delegades per l’Administració de la Generalitat en els termes establerts per les lleis. En els articles 137, 138, 139 i 140 del mateix text refós es regulen la delegació de competències de la Generalitat de Catalunya en els ens locals, el règim de la delegació, així com l’acord de delegació i la seva suspensió o no efectivitat Així, es preveu la delegació de competències relacionades amb el consell de participació de les llars d’infants, amb el procés de preinscripció i admissió a centres i amb la resolució dels expedients administratius d’autorització, de cessament d’activitats, de modificació i de revocació de l’autorització del primer cicle de l’educació infantil dels centres privats.
També quedava clar que els ajuntaments tenien competències en matèria d’educació infantil de primer cicle per a la seva creació, en el cas dels centres públics, i per a la seva autorització en el cas dels centres privats, sempre que els centres fossin exclusivament de primer cicle. També era molt important que aquests centres podien oferir serveis de menor freqüència[9] que la diària, trencant l’horari i el servei escolar tradicional.
El decret també fixava el nombre màxim d’infants per grup: 8, 13 i 20, respectivament, d’un a tres anys. Pel que fa als espais, el decret concretava molts detalls pel que fa a la seva dimensió; per exemple, el pati havia de tenir 75 metres quadrats com a mínim, i un total de 2 metres quadrats per infant. L’accessibilitat, la seguretat i les barreres arquitectòniques també hi eren contemplades.
Pel que fa al personal, el decret concretava que: el nombre mínim de professionals en presència simultània ha de ser igual al nombre de grups en funcionament simultani més un, incrementat en un de més per cada 3 grups. Per cada tres grups, o fracció, almenys un dels professionals ha de tenir el títol de mestre amb l’especialitat en educació infantil o el de grau equivalent.
Segons l’informe de Càritas[10] redactat el 1972, les primeres experiències de guarderies infantils a Manresa són dels anys de la II República, però les dues que llavors es crearen no persistiren.
La primera de la qual tenim constància expressa és la que recull el llibre: En veu de dona, un llibre que fa història de la Fàbrica Nova[11] i que recull l’existència d’una guarderia a la Fàbrica Bertrand i Serra per als fills de les mares treballadores de la fàbrica, creada l’any 1952 i que va restar oberta fins a l’any 1982. Era de les poques fàbriques que en tenien. Les mares estaven molt contentes del servei, que era atès per les monges Josefines del Sagrat Cor, que tenien el convent al carrer del Joc de la Pilota. Fins i tot funcionava de nit quan va començar aquest torn a la fàbrica. Tenien nens des de 6 setmanes fins els 6 anys a l’inici, després fins a 4, i després fins a 3; es van anar adaptant als canvis legislatius respecte de l’entrada dels infants a les escoles. Hi havia tres monges i, fins l’any 1960, una mare vídua i les seves dues filles que vivien en el mateix lloc. La sala de dormir tenia 40 llitets, que era el nombre màxim d’infants per torn, i havien arribat a tenir 130 nens entre els tres torns.
També hi havia una sala de jocs i un bon pati. Només era un dret de les mares treballadores de la fàbrica, no dels pares. Les mares lactants podien, durant el torn, cada tres hores, anar a donar el pit en un espai individual per a cadascuna. Als més grans els donaven farinetes fetes per les monges, o dinar, sopar o esmorzar segons el torn. A la dècada dels 70, les germanes disposaven de l’ajuda d’una puericultora, la Matilde Muñoz, que hi va començar fent pràctiques i que hi va ser fins a l’any 1982 que va tancar.
Es té constància, només, d’una altra empresa a Manresa, que des de l’any 2002[12] té servei d’atenció a infants de 1 a 3 anys per a les famílies que treballen a l’empresa. Es tracta de la Joieria Tous.
El mes de maig de 1965 el Primer Consell Econòmic Sindical[13] de la comarca de Bages en la ponència d’Assistència Social preveia la necessitat de crear 9 guarderies a diferents barris de Manresa.
A finals dels anys 60 i principis dels 70, arran de la manca de places per atendre infants mentre les mares treballaven, van crear-se alguns serveis. La guarderia Alba fou inaugurada l’any 1968 i depenia de Càritas Manresa. Amb 60 places, acollia infants de 6 setmanes fins a 4 anys, repartits en dos grups: fins a 2 anys, i de 2 a 4 anys. El curs 1975-76 va passar a dependre de l’escola Badia Solé. Hi van treballar la Teresa Travesset, la Pilar Closas, l’Alba Baltiérrez i l’Agnès Torras[14]. Algunes d’elles, el setembre de l’any 1970, van deixar la guarderia i van començar l’activitat de l’Escola Flama, al carrer Saclosa, promoguda per l’Associació per a la Promoció Educativa que estava constituïda per un petit grup de pares i mestres que volien una profunda renovació pedagògica de les institucions escolars existents a Manresa.
L’any 1969 l’Ajuntament va crear el parvulari-guarderia al barri de Puigberenguer amb un conveni de gestió amb les Germanes Josefines del Poble Nou. Va ser justament per iniciativa de l’APA de la guarderia que es va crear un comissió gestora per reivindicar la creació de l’escola Puigberenguer[15], inaugurada l’any 1982. En primer lloc, el curs 1979-80, van aconseguir que dues aules de la guarderia passessin a dependre de l’Escola Sant Ignasi i fossin la llavor palpable de la nova escola. Durant el curs 1980-81 funcionaven tres aules, i quatre durant el curs 1981-82. Amb aquesta finalitat, es van utilitzar també els baixos del Casal de l’Esperança.
En l’informe redactat per a Càritas a l’any 1972 per en Josep Oliveras i Mª Mercè Oromí sobre les necessitats de guarderies infantils a Manresa, es feia un repàs exhaustiu dels infants nascuts entre el 1967 i el 1970, i es concretaven tres zones on es concentraven més infants de zero a quatre anys:
Zona A: Entorns del Puigberenguer i el Poble Nou.
Zona B: Carretera Santpedor.
Zona C: Sagrada Família, Tossal del Coro, Font dels Capellans.
El mateix informe recollia que l’any 1970 hi havia a Manresa 2.024 infants de 0 a 2 anys, dels quals només 84 estaven escolaritzats (4,11%) en guarderies. També hi havia 2.115 infants de 2 a 4 anys, 759 dels quals –que representaven el 35,8%- estaven escolaritzats en guarderies o maternals d’escoles privades o religioses El mateix informe recollia que el nombre de dones casades que treballaven era de 7300. Segons estudis citats pels autors, hi havia un 37,5% de dones treballadores casades que tenien fills de 0 a 4 anys.
En aquest informe també hi havia una proposta de construcció de dues guarderies: una al sector del barri Puigberenguer (el Bisbe de Vic va posar a disposició de la ciutat uns terrenys) i l’altra al sector de la Sagrada Família. També es feia esment de la necessitat d’una guarderia petita al Barri del Xup.
La proposta d’una guarderia a la carretera Santpedor també hi era present; l’informe detallava la necessitat que, en la construcció residencial al sector de la Parada, la Caixa d’Estalvis de Manresa tingués present la construcció d’una guarderia en el solar que figurava aprovat per la “Comisión de Urbanismo”, al costat de l’església, i que duia el títol de “Centro Asistencial”. Tal vegada foren els terrenys on l’Escola Joviat, l’any 1980, va instal·lar un parvulari[16] (Llard’Infants 2).
L’informe feia esment de com caldria gestionar les guarderies i feia la proposta de gestió pública creant un patronat Pro-guarderies amb la implicació directa de les famílies.
La guarderia parvulari Sagrada Família va néixer l’any 1972 creada per Càritas i de la mà de Mn. Feu, arrel de l’estudi que es va fer sobre les necessitats de guarderies a la ciutat, i es va instal·lar en uns local parroquials. Es citava, la necessitat del seu manteniment o nova creació, en la memòria escrita l’any 1975[17] per demanar una subvenció es recalcava que estaven a punt de ser atorgats 825 habitatges construïts per l’Obra Sindical de l’Hogar (Font dels Capellans) i que això suposaria un increment de la demanda. A la guarderia-parvulari Sagrada Família hi anaven 87 nens de 14 mesos a 6 anys. El curs 1974-75 Càritas va comunicar al personal i a les famíies que deixaria de donar suport pedagògic i econòmic perquè no creia que fos la seva missió. Llavors una colla de pares varen decidir crear una cooperativa i demanar al rector de la parròquia de mantenir el local mentre no en trobaven un altre, i gestionar-la ells.
L’any 1976 van organitzar un concurs de dibuix escolar que no va tenir l’èxit esperat perquè la intenció era que cada participant aportés 25 pessetes per a la guarderia. Hi havia 131.300 pessetes de dèficit que després de molta negociació va cobrir l‘ajuntament, essent en Pere Sala ponent de Cultura. Es va criticar, un mes més tard, a la Gazeta de Manresa, que molts mestres i professors de les escoles de Manresa no s’havien pres amb interès la proposta de salvar amb la seva ajuda la Guarderia de la Sagrada Família. La premsa se n’havia fet ressò i va fer evidents les dificultats econòmiques de les guarderies.
Els valuosos documents conservats pel Antoni Reyes recullen que, al desembre del 1976, va aparèixer la possibilitat que es firmés un conveni per a la creació de guarderies entre la Diputació, el Ministeri de Treball i el Govern Civil, si l’ajuntament cedia terrenys d’entre 1.000 i 2.500 m2, i que el termini finalitzava el 28 de febrer. Els pares van constituir-se en coordinadora de guarderies[18] i van convidar-hi a les associacions de veïns. La coordinadora estava formada per representants dels diferents barris: Ctra. Santpedor: Manuel Soler. Valldaura: Montserrat Serras. Barri Vell: Florència Francitorra. Escodines: Jaume Perramón. Poble Nou: Flora Sarri. Xup: J. Moncunill. Mión: Àngel López. Font dels Capellans: Margarida Llort. Sagrada Família: Antoni Reyes, Cristina Lliró, Rosario Ramos. Carretera de Vic: Mª Àngels Alsina. Passeig: Montserrat Fornells. Plaça Catalunya: Magda Sardans, Margarida Noet, Alba Baltièrrez.
Algunes persones representants hi van començar a treballar, i el 1978 les associacions de veïns es van unir oficialment a la lluita per a la creació de guarderies a Manresa.
La coordinadora va dirigir-se a l’Ajuntament el novembre del 1977 proposant la planificació de 8 guarderies. El seu interlocutor sempre va ser en Pere Sala ponent de Cultura, que va ser molt receptiu a les propostes fetes i que, repetidament, amb l’alcalde Ramon Roqueta, van mantenir contactes i viatjar a Madrid per aconseguir convenis per a tres guarderies. Es proposaven, fins i tot, emplaçaments i ordre de prioritats: Font del Capellans, Mion i Xup. També existia una altra proposta on les prioritats que defensava la Diputació i el Ministeri eren: Sagrada Família, Carretera de Santpedor i Font dels Capellans. Finalment, la concreció la va determinar la disponibilitat de terrenys que ja eren municipals per poder cedir al Ministeri. Quan ja es preparaven les primeres eleccions democràtiques municipals, l’Alcalde Ramon Roqueta va consensuar la proposta amb els partits polítics.
La gestió de tot el procés de construcció va anar acompanyada d’un conjunt de persones organitzades en equips de treball[19]. Els equips eren: Equip informatiu: Antoni Reyes, Montserrat Salas, Manel Soler, Margarita Llort, Montserrat Duocastella, Conxita Chumillas, Mª Àngels Carrió. Equip Tècnic pedagògic: Àngels Alsina, Conxita Olivé, Montserrat Serras. Equip Tècnic Construcció: Conxita Serra, Cristina Lliró, Mª Alba Baltiérrez.
A principis de gener del 1977 va aparèixer a la Gazeta de Manresa tot el treball que estava fent la coordinadora[20].
Durant l’any 1977 la coordinadora de guarderies formada per pares i alguns docents van lluitar de valent davant l’ajuntament per aconseguir que a Manresa s’hi destinessin algunes de les guarderies que el Ministeri tenia previst construir arreu. Existia també una coordinadora de Catalunya i una d’estatal. La coordinadora de guarderies de Manresa mantenia relació amb les de Mataró, Terrassa, L’Hospitalet de Llobregat, Manlleu, etc. Aquests també van ser alguns dels municipis que després van tenir guarderies construïdes pel Ministeri a través de la Diputació Provincial de Barcelona.
A principis de l’any 1978 l’Assemblea Democràtica de Manresa, que es reunia al Centre Excursionista de la comarca del Bages, va ser informada perquè particiès en la lluita, davant el Ministeri; es va voler fer-la coneixedora de tot el procés i de les condicions que la comissió volia defensar en la signatura del conveni per a la construcció de les tres guarderies. Hi havia unes discrepàncies grans entre el que volia la coordinadora i el que proposava Madrid, de les quals es va fer ressò la premsa catalana[21].
Els anys 1976 i 1977 van ser anys d’activitat pública de professionals i associacions per donar visibilitat a una nova manera d’entendre l’educació. En el recull que Carme Botifoll[22] va fer sobre els actes autoritzats i prohibits als inicis de la Transició, es fa referència, per exemple, a la xerrada que Mª Josep Curero i Agnès Torras van fer a l’AAVV de la Sagrada Família sobre la Llei d’Educació.
També hi ha constància de tres taules rodones titulades l’Ensenyament a Manresa[23] fetes en el marc del Col·legi de Doctors i Llicenciats on van intervenir diferents professionals del mon de l’ensenyament però també d’altres àmbits.
La primavera de l’any 1976, l’Associació per a la Promoció Educativa i l’Escola Flama[24] també van organitzar un seguit de xerrades en defensa de l’escola activa, de l’etapa preescolar, de la llengua a l’escola i de la importància de l’entorn.
L’any 1977 les Associacions de Veïns de Manresa també van organitzar algunes xerrades de conscienciació sobre la necessitat de la creació de guarderies.[25] També van visitar[26] el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en Pi i Suñer, demanant un reconeixement per part de la Generalitat de Catalunya perquè es fes present que l’educació comença als 0 anys i demanant estudis universitaris per a les educadores.
La formació de les educadores era un altre repte que va portar enfrontaments públics a la premsa entre la Coordinadora de Guarderies de Manresa i en Josep Vilaseca de l’Escola Joviat que oferia cursos per a puericultores, i se’n discutia la validesa.
La lluita de la Coordinadora i la decisió de l’Ajuntament van ser cabdals perquè es fes realitat la creació de les tres Llars d’Infants de Manresa (Picarol, Espurna i Ginesta) que després van ser transferides a la Generalitat de Catalunya.
Hi havia altres centres privats i religiosos[27] que tenien maternal o només eren parvularis. El Jardí de la Infància, El Sagrat Cor (Infants), Les Dominiques i La Flama, per exemple, tenien parvulari però també primària.
L’any 1981[28] es va parlar del possible trasllat de la guarderia de la Sagrada Família al Parc de la piscina. El nou consistori municipal presidit per l’alcalde Joan Cornet i la Comissió de Guarderies van gestionar la posada en marxa de la guarderia de la piscina (Llar d’Infants Picarol).
La Coordinadora de guarderies de Manresa va plantar una llavor que va garantir el futur dels serveis públics per a la petita infància a la ciutat. Les accions endegades als anys 70 van fer possible una àmplia cobertura pública d’escolarització d’infants de 0 a 3 anys a Manresa. Els ajuntaments democràtics van començar amb els projectes sobre la taula, especialment per la tasca que havia engegat, molts anys abans, la coordinadora de guarderies, però també per la capacitat de l’anterior alcalde Ramon Roqueta i del ponent de cultura Pere Sala de fer el trapàs a la nova etapa democràtica que s’iniciava.
Els posteriors regidors d’ensenyament en van poder recolllir els fruits. El nou consistori municipal presidit per l’alcalde Joan Cornet (PSC) va treballar des del seu inici, l’abril del 1979, per fer realitat les dues primeres Llars d’infants públiques a Manresa. La Conxa Comas (PSUC) va ser la primera regidora d’ensenyament del primer ajuntament democràtic i va fer el seguiment perquè es poguessin inaugurar, quan ja era regidora la Teresa Vilajeliu (PSC), la Llar d’Infants Picarol (106 places), el setembre de 1981, i la Llar d’Infants Espurna (120 places) el novembre del 1982
Va ser en el mandat de la regidora d’ensenyament Agnès Torras (PSC), entre el 1983 i el 1987, que es va construir la tercera Llar d’Infants la Ginesta (100 places) i que es va inaugurar el setembre del 1987. El maig de 1987 les eleccions municipals havien canviat el govern de l’Ajuntament, l’alcalde era en Juli Sanclimens (CDC) i la nova regidora d’ensenyament era Teresa Just (CDC).
La demanda de places de Llars d’Infants a Manresa va créixer any rere any des de la inauguració de la primera llar d’infants pública, el que va propiciar, també, la creació de la primera llar d’infants municipal, el Solet (40 places), amb dues aules per a infants de 2 anys, i ubicada al barri del Xup.
L’any 1979[29] el nombre de naixements a Manresa era de 900 i durant els 20 anys següents la natalitat va disminuir gairebé a la meitat. Només 7 anys després, l’any 1986, els naixements ja eren només 520. L’any 1997 els naixements es consolidaven per sobre dels 500 -eren 579- malgrat que l’any anterior 1996 només havien sigut 482. Però les perspectives de la demanda només feien que augmentar al llarg de tot aquest període: la incorporació de la dona al mercat de treball, per una banda, i la creixent demanda de serveis per consolidar l’incipient estat democràtic i de benestar, per l’altra, feia necessari reconèixer l’etapa 0-3 com a etapa educativa en la qual la iniciativa pública hi tenia un paper, atès que era, i és, un servei amb alts costos de prestació i manteniment.
La Diputació de Barcelona va fer estudis d’impacte dels serveis d’escoles bressol als municipis, la qual cosa va anar aclarint un seguit de variables que han anat sent referents. Una d’elles és que els costos havien de ser compartits. Així naixia la idea dels tres terços -Generalitat, Ajuntament, Famílies-, entre altres.
Per altra banda van establir-se uns llindars[30] de cobertura pública d’escolaritazació dels infants de 0 a 3 anys, mínims i desitjables:
| 0-1 anys | 1-2anys | 2-3 anys | |
| Llindar mínim | 10% | 25% | 50% |
| Llindar desitjable | 20% | 50% | 80% |
A Manresa, al 1990,[31] el nombre d’infants escolaritzats de 0 a 4 anys era de 390 als centres de titulariat pública, i de 578 als centres de titularitat privada. Tal com recull l’estudi fet el 2001 per encàrrec de l’Ajuntament de Manresa, a l’any 2000[32] Manresa tenia el 32% dels infants de 0 a 3 anys escolaritzats; el 68% d’aquests ho era en escoles públiques, i el 32%, en escoles privades, mentre que en aquell mateix moment, a la província de Barcelona, la proporció entre pública i privada era inversa: 67% en centres de titularitat privada, i 33%, en centres de titularitat pública. El llindar mínim a Manresa era cobert àmpliament excepte en el cas de 0 a 1 anys que estava una mica per sota, fet comprensible atès que mantenir aules de lactants era, i és, molt car.
L’explicació més evident d’aquesta diferència té a veure amb l’existència de tres llars d’infants de la Generalitat. Manresa va ser l’únic municipi que va aconseguir-ne tres, amb estandards de qualitat elevats que van fer considerar a les famílies que escolaritzar els infants abans dels tres anys a l’escola pública era possible.
També és cert que es va generar una demanda que, per una banda, va fer incrementar -any rere any- les sol·licituds de places a les llars d’infants de la Generalitat i, per l‘altra o bé va créixer el nombre d’escoles privades, o bé es van incrementar les places en les ja existents.
La preocupació dels regidors d’ensenyament Antoni Casserres (AUP) -entre el 1995 i el 1997- i especialment d’en Josep Ramon Mora (ICV) -entre el 1997 i el 2003- va fer possible engegar una nova lluita per a la creació de places escolars públiques de 0 a 3 anys. Es va treballar per buscar formes alternatives a la nova construcció i per accelerar la posada en marxa de nous serveis per a infants i famílies. Així, la primera proposta va ser pensar en espais en les escoles públiques d’infantil i primària ja existents. Van caldre esforços per convèncer els claustres de la sinergia que podria crear; era possible pensar que els serveis de la primera infància podien donar continuïtat i diversitat als centres d’infantil i primària. El setembre del 2002 van inaugurar-se dues llars d’infants: en primer lloc, la llar d’infants municipal La Lluna (31 places) a les dependències de l’Escola Serra Húnter al barri de la Balconada. Aquest i el de cal Gravat es trobaven entre els barris que acumulaven més demanda la segona, també el setembre del 2002, va ser la llar d’infants municipal l’Estel (74 places) al centre de la ciutat, concretament a l’escola d’Infantil i Primària La Renaixença. També es va estudiar la possibilitat d’ubicar-ne una a l’Escola Sant Ignasi però no va prosperar.
El nou model de Llars d’Infants municipals va generar debat. Es volia iniciar un nou model de servei dirigit a la petita infància i a la família pensat per a ells, amb horaris, calendari etc. que no tenien perquè ser els escolars. Les tècniques municipals d’educació havien anat recollint informació i opinions de les famílies, així com també experiències d’altres municipis, i constataven que era una necessitat, però veien difícil l’acceptació per part dels docents. També va ser necessari fer entendre què volia dir un model de gestió indirecte. L’Ajuntament en controlava de prop la concessió i el funcionament però eren entitats cooperatives, sense ànim de lucre, les que en portaven la gestió per aconseguir superar la impossibilitat de gravar més el capítol 1 del pressupost municipal. El model també visibilitzava la voluntat de fer créixer l’oferta de nous serveis dirigits a la infància i a les seves famílies amb propostes com l’espai nadó o els espais familiars, entre d’altres.
El relleu d’en Josep Ramon Mora a la regidoria d’ensenyament el va agafar Montserrat Mestres (PSC), entre el 2003 i el 2007, i es va proposar estudiar minuciosament els serveis existents, el seu funcionament i les necessitats presents i futures. La natalitat tornava a creìxer i la demanda de places escolars públiques també.
A finals de l’any 2004 IDESCAT[33] va fer una projecció de la població amb l’horitzó al 2015 i el 2030, i en tots els escenaris es deia que els naixements creixerien però que no s’esperava que en cap dels escenaris superessin el màxim històric de l’any 1975, que havia estat de més de 900 naixements a Manresa. Al mateix temps, el creixement migratori projectat entre el 2003 i el 2006 era el més alt de tot el període de projecció i l’impacte previst més alt era a la població de menys de 6 anys.
També al 2004 es va redactar el Mapa de Llars d’Infants de Catalunya 2004-2008, i es va aprovar la Llei 5/2004, de 9 de Juliol de creació de llars d’Infants de qualitat que preveia la creació de 30.000 noves places escolars de 0 a 3 anys de titularitat pública. Aleshores, la llei preveia que en els municipis de més de 50.000 habitants la taxa d’escolarització mínima s’havia de situar entre el 15% i el 20%, i el mapa proposava per a Manresa la creació de 60 noves places. El compromís de l’aportació econòmica per part de la Generalitat per plaça nova era de 5.000 euros. Arran de l’aprovació del mapa i de les ajudes, molts ajuntaments van prendre la iniciativa de crear escoles bressol municipals.
Al març del 2006[34] la regidora Montserrat Mestres va anunciar el compromís pel mes de setembre d’aquell any d’obrir una nova Llar d’infants a la Parada: Llar d’infants municipal Petit Príncep (41 places). El projecte i l’assignació pressupostària estaven aprovats el mes de març, cosa que va fer possible la preinscripció al centre i l’obertura a l’inici del curs 2006-2007. També es va crear, en aquell moment, una Oficina Municipal d’Escolarització, fruit d’un conveni entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació amb la finalitat de centralitzar la preinscripció.
El mes de maig del 2006, a Manresa, hi havia 2.414 infants de 0 a 3 anys. Les sol·licituds de places de 0 a 3 anys a les llars d’infants públiques es va desbordar per tercer any consecutiu: la demanda d’una plaça pública va superar les 1.000 sol·licituds per només 725 places existents.
Aquestes 725 places es repartien en set llars d’infants públiques: L’Estel (74 places), La Lluna (20), El Petit Príncep (41), El Solet (20), Picarol (124), La Ginesta (109), i L’Espurna (124). A més, hi havia 192 places en centres subvencionats: Ave Maria (41 places), La Salle (41), Vedruna-Sagrat Cor (41), L’Espill (28), Santa Rosa de Lima-Dominiques (41). Hi havia també 250 places en centres privats: Escola Joviat, El Sonall, La Baldufa, Els Angelets.
Seguint amb les dades de població, l’any 1986 -com ja hem dit- el nombre de naixements va arribar a la cota més baixa, amb 482. A partir d’aleshores va començar de nou l’increment i va arribar, el 2005,[35] a 806 naixements. Atesa la fluctuació de la població, la planificació a mig termini ha estat francament difícil per a qualsevol polític que hagi volgut avançar-se als esdeveniments que es podien produir en la demanda.
Entre els anys 1996 i 2006 l’oferta de places per a un i dos anys es va mantenir força estable en el cas de la pública, mentre que a la privada es va més que doblar. La cobertura -per tant- entre la iniciativa pública i la iniciativa privada ha estat històricament a un i dos anys dins dels llindars desitjables, no així en el cas dels lactants.
La sinergia iniciada per la regidora Montserrat Mestres (PSC) va portar a què es planifiques una nova Llar d’infants a la zona de la Mion-Puigberenguer: la Llar d’Infants La Llum (87 places). La inauguració, el setembre del 2009, ja es va fer quan era regidora d’educació la Sònia Díaz (PSC), que va exercir el càrrec entre el 2009 i el 2011.
Va ser en el mandat posterior, del 2011 al 2016, del Toni Llobet (CDC) que, finalment, van culminar les converses entre l’Ajuntament i l’Associació d’Empreses del Polígon Bufalvent, mantingudes durant anys, per aconseguir la creació d’una nova llar d’infants, de gestió pública-privada, al polígon de Bufalvent. Aquesta hauria de donar servei a tota la ciutat, però amb prioritat als treballadors del polígon, de manera que es fés possible la conciliació entre la vida familiar i laboral. L’any 2012 es va inaugurar la Llar d’Infants Bressolvent (33 places).
Per acabar, podem dir que els darrers deu anys han servit per consolidar els serveis de llars d’infants públiques i adaptar-les a les noves necessitats, tant pressupostàries de l’Ajuntament i de la Generalitat de Catalunya, com de les mateixes Llars d’Infants, les quals han anat canviant la disposició dels grups en funció de la demanda.
Les llars d’infants privades també han experimentat canvis en l’oferta, especialment de 2 a 3 anys. La Generalitat va aprovar, el març de 2022, la mesura que fa gratuïta, amb fons europeus, les aules de 2 anys. Els centres públics rebran un finançament addicional de 1.600 euros per infant i els centres privats 800 euros per infant.
La caiguda de la natalitat ha estat sostinguda en els darrers 15 anys. Tal vegada això impulsarà, a tots els nivells educatius, no la creació de nous centres sinó la reestructuració dels existents i una aposta per l’educació de qualitat on les ratios siguin més baixes i els recursos es destinin a una vertadera inclusió i equitat.
Josefina Recasens Guitart en col·laboració amb la Justi Zapata Arcos
Setembre 2022
[1] Planes, R; Cabau, A. Perquè el nom fa la cosa, som escola bressol. Diari de l’educació 12/11/2020. https://diarieducacio.cat/perque-el-nom-fa-la-cosa-som-escola-bressol/
[2] La Diputació de Barcelona constitueix la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals. (XEBM) . Maig 2018. https://www.diba.cat/web/educacio/-/la-diputacio-de-barcelona-constitueix-la-xarxa-d-escoles-bressol-municipals
[3] Vilajosana, Anna. 50 anys fent escola. Escola Joviat. Manresa 2011. Pp. 23
[4] La primera Escola de Magisteri de Manresa va nèixer el 1966. L’escola depenia del Bisbat i era ubicada a l’escola de les Germanes Dominiques. Fins el 1975, aquesta escola va formar moltes de les mestres i alguns nois mestres que van exercir a les escoles de Manresa i el Bages els anys 70, 80 i 90.
[5] Recasens, Josefina: Fonaments històrics de la Fundació Universitària del Bages. L’Escola de Magisteri de Manresa. Memoria Històrica. Manresa 2021. https://www.memoria.cat/records-personals/fonaments-historics-de-la-fundacio-universitaria-del-bages-lescola-de-magisteri-de-manresa-1977-1990/. L’Escola de Magisteri de Manresa depenent de l’escola de mestres Sant Cugat de la UAB va néixer el curs 1977-78 i va durar 13 anys; 45 professors i professores van creure en un projecte per a la ciutat i la comarca i, sobretot, vam creure que la formació de mestres havia d’estar arrelada al territori, que calia descentralitzar la universitat pública en la formació de professionals de l’educació, i que calia aglutinar la formació inicial i permanent. Més de 1.000 alumnes hi van cursar el primer curs de la diplomatura de mestre i van apostar per una formació de proximitat, innovadora i compromesa, amb el seu entusiasme i amb les seves aportacions econòmiques.
[6] Decret 65/1982, de 9 de març, que regula l’atenció assistencial i educativa als infants fins a 6 anys no inscrits en centres d’ensenyament.
[7] Decret 353/2000, de 7 de novembre, pel qual s’estableixen els requisits mínims de determinats centres d’educació infantil.
[8] Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres.
[9] Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres. Article 10. Modalitats del servei educatiu 10.1. Els centres han d’oferir els seus serveis de manera continuada i sistemàtica a grups estables d’infants, amb freqüència diària, distribuint les activitats per franges horàries i de serveis durant deu o més mesos l’any. També poden oferir de manera regular i amb una programació adequada un servei educatiu de menor freqüència i atenció horària que l’anterior a grups estables d’infants dos o més dies a la setmana, tres o més hores al dia, durant deu o més mesos l’any.
[10] Oromí, M., Oliveras, J.: Les guarderies infantils a Manresa. Informe sobre la seva necessitat. Manresa. Caritas Manresa, 1972 .
[11] Garcia, Ga·la: En veu de dona. La Fàbrica Nova de Manresa. Manresa. Ajuntament de Manresa. 2005
[12] Corchon, Mireia: Con los niños al puesto de Trabajo. Cinco Dias. 26 de març de 2004.
[13] Oromí, M., Oliveras, J.: Les guarderies infantils a Manresa. Informe sobre la seva necessitat. Manresa. Caritas Manresa.1972. Pp. 13.
[14] Agraïm les informacions que ens han facilitat per a la redacció d’aquest document.
[15] Escola Puigberenguer: Història de l’escola Puigberenguer. Manresa. https://agora.xtec.cat/ceip-puigberenguer/lescola/historia/. 2021.
[16] Vilajosana, Anna: 50 anys fent escola. Escola Joviat. Manresa 2011. Pp.41
[17] S’ha consultat el fons particular d’Antoni Reyes, mestre i pedagog, del qual s’ha extret informació de la història i gestió de la guarderia de la Sagrada Família com de la història de l’ensenyament a Manresa. Agraïm la cessió dels seus materials per a redacció d’aquest article.
REYES, Antonio. Historia de la enseñanza en Manresa. Tesina de llicenciatura en Pedagogia. Universitat de Barcelona. 1975 . Fons particular Antonio Reyes
[18] Notes preses per Antoni Reyes: Op. cit.
[19]Notes preses per Antoni Reyes: Op. cit.
[20]Gazeta de Manresa.. A tota pàgina, parla de les associacions de Veïns i les Guarderies; es recullen les condicions que han de tenir els convenis signats entre administracions. Així mateix es defineix que pagarà cada part. Es recull que les famílies pagaran un terç del cost de la plaça. 25 de gener de 1977.
[21] Correo Catalan. Discrepàncies entre Manresa i Madrid per l’emplaçament i les prioritats després d’haver-se’n concedit ja 3. Programa d’Assistència Social de tres ministeris i la Diputació provincial. 14 de març de 1978.
[22] Botifoll, Carme: Actes autoritzats i prohibits als inicis de la Transició a Manresa (finals 1975-1977). Associació Memòria i Història de Manresa. https://www.memoria.cat/actes-autoritzats-i-prohibits-inicis-transicio/. 2021.
[23] Botifoll, Carme. Op.cit.: Taula rodona L’ensenyament a Manresa, organitzada pel Col·legi de Doctors i Llicenciats, amb la participació de Conxa Comas, M. Alba Baltiérrez, Carme Cisneros, Cristina Lliró, Montserrat Perramon i Antonio Reyes. 3 de març de 1976
Taula rodona L’ensenyament a Manresa, organitzada pel Col·legi de Doctors i Llicenciats, amb la participació de Josep Balaguer, M. Josep Curero, Lluís Saló, Antonio Reyes, Antonio Tejero i Agnès Torras. 10 de març de 1976.
Taula rodona: L’ensenyament a Manresa, organitzada pel Col·legi de Doctors i Llicenciats, amb la participació de Francesc J. Puig Rovira, Ramon Llatjós, Teresa Codinach, Joaquim Luengo, Josep Oliveras i Juan E. Segarra. 29 de març de 1976.
[24] Botifoll, Carme. Op.cit.: Conferència : L’entorn social a càrrec d’Onofre Boqué. Associació per a la Promoció Educativa i escola Flama. 30 d’abril 1976.
Conferència La llengua a l’escola a càrrec de Marta Mata. Associació per a la Promoció Educativa i escola Flama. 7 de maig de 1976.
Xerrada Preescolar i la seva importància, a carrèc de Mª Antònia Canals. Associació per a la Promoció Educativa i escola Flama. 13 de maig de 1976.
Conferència L’escola activa. A càrrec de Roser Solà. Associació per a la Promoció Educativa i escola Flama. 20 de maig de 1976.
[25] Botifoll, Carme. Op.cit.: Conferència Les guarderies infantils i el seu funcionament, , a càrrec d’Antònia Blanc, als locals de l’Escola Nuestra Señora de Montserrat, organitzat per l’Associació de Veïns de la carretera de Santpedor. 5 de desembre de 1976.
Assemblea veïnal del Barri del Poble Nou i de la carretera Santpedor al col·legi Bages. 21 de maig de 1977
[26] Noticiero Universal. Coordinadora de guarderies de Catalunya es reuneix amb el Conseller de Cultura Pi i Suñer demanant un reconeixement per part de la Generalitat de que l’educació comença als 0 anys i demanant estudis universitaris per les educadores. 28 de març de 1978
[27] Antonio Reyes cita que existien fins a 35 centres que tenien Jardí d’Infància i Pàrvuls. Op.cit. Pp.91.
[28] Butlletí Nº20 de la Guarderia de la Sagrada Família diu que ja es l’últim curs i que les llistes d’admesos a la nova guarderia sortiran el 15 de maig. Abril-Maig 1981
Full informatiu 2 de la Llar d’Infants Picarol, diu: després de moltes esperes el novembre comença a funcionar la guarderia però s’inaugura oficialment el 11 de febrer del 1982 (Marta Ferrusola). Desembre de 1981
[29] Recasens, Josefina: Els serveis educatius de Manresa. Prospecció i anàlisi. Propostes. Ajuntament de Manresa. Gener 1999.
[30] Forner, A.; Acedo, C.; Recasens, J.: Serveis per la Infància. Marc de referència per a polítiques educatives en l’àmbit municipal. Diputació de Barcelona. Area d’Educació. Barcelona 2001.
[31] Recasens, J.; Vila, F.: L’educació al Bages. Bages cap al 2000. Manresa. Febrer 1990. Pp. 5
[32] Recasens, Josefina: Projecte de Llars d’Infants de Titularitat Municipal, concretant-ne la ubicació, els costos de construcció i de finançament. Acord de Ple. Febrer 2001. Pp.13
[33] IDESCAT. Projeccions de població de Catalunya (base 2002). Principals resultats en els horitzons 2006, 2015 i 2030. Generalitat de Catalunya. Desembre 2014.
[34] Camps, Gemma. L’oferta eductiva del curs vinent augmenta de 91 noves places per a l’educació infantil. Regió7. 14 de març del 2006.
[35] Recasens, Josefina: Estudi de planificació de l’educació infantil. Etapa 0-3. Ajuntament de Manresa, maig 2006. Pp. 23
