RESUM DEL TREBALL - Memoria.cat

RESUM DEL TREBALL

Tornar a la pàgina principal de “70 anys d’història de les escoles bressol/llars d’infants de Manresa (1952-2022)”

 

70 ANYS D’HISTÒRIA DE LES ESCOLES BRESSOL/LLARS D’INFANTS DE MANRESA (1952-2022)

 

 

Al treball 70 ANYS D’HISTÒRIA DE LES ESCOLES BRESSOL/LLARS D’INFANTS DE MANRESA (1952-2022), Josefina Recasens i Justi Zapata expliquen que l’atenció de la primera infància i les seves famílies a Manresa en els últims setanta anys s’ha degut a l’esforç i el convenciment d’alguns ciutadans i a la tenacitat d’alguns polítics per fer realitat l’escolarització pública de l’etapa 0-3 anys.

Manresa, als finals dels anys 50, comptava amb la guarderia de la Fàbrica Bertrand i Serra, d’iniciativa empresarial. A finals dels anys 60 i principis dels 70, per cobrir la necessitat d’atendre infants de mares treballadores, van néixer tres iniciatives de la mà de Càritas Manresa i de l’Ajuntament, liderades per algunes professionals de l’educació que van començar a treballar en aquesta etapa educativa: la Guarderia Alba, la Guarderia del Barri Mion-Puigberenguer i la Guarderia de la Sagrada Família.

El desembre del 1976 va aparèixer la possibilitat que es firmés un conveni per a la creació de guarderies entre la Diputació, el Ministeri de Treball i el Govern Civil, i a Manresa va crear-se la coordinadora de Guarderies que va fer un front comú amb les associacions de veïns. La lluita de la Coordinadora i la decisió de l’Ajuntament van ser cabdals perquè es fes realitat la creació de les tres primeres Llars d’Infants de Manresa (Picarol, Espurna i Ginesta) que, després, van ser transferides a la Generalitat de Catalunya.

Manresa ha estat, per tant, uns dels municipis de Catalunya amb el nivell d’escolarització pública 0-3 més alt de Catalunya. L’explicació més evident d’aquesta diferència amb la resta del país té a veure amb l’existència de tres llars d’infants de la Generalitat. Manresa va ser l’únic municipi que va aconseguir-ne tres, amb estàndards de qualitat elevats, que van fer considerar a les famílies que escolaritzar els infants abans dels tres anys a l’escola pública era possible, la qual cosa va anar generant demanda any rere any.

La pressió de la demanda i la voluntat de l’Ajuntament va anar fent possible la construcció de noves llars d’infants (El Solet, La Llum, L’Estel, la Lluna i el Petit Princep), així com la signatura del conveni amb l’Associació d’Empreses de Bufalvent per crear la Llar d’Infants Bressolvent.

El nombre d’infants de 0 a 3 anys existents a Manresa ha fluctuat força durant els darrers anys; no obstant això, es pot dir que el llindar de cobertura és el desitjable: gairebé 800 places públiques i més 400 de concertades o privades.

L’estudi diferencia dues etapes en aquest camí: la primera fins a l’any 1980, en què comencen totes les iniciatives i s’aconsegueix el reconeixement de les titulacions professionals, els requeriments dels espais, la normativa de matriculació, etc. i la construcció de les primeres llars d’infants pagades pel Ministeri, i posteriorment transferides a la Generalitat. La segona, fins a l’actualitat, en la qual es consoliden els llindars d’escolarització mínima i desitjable, i s’aconsegueixen uns bons estàndards de qualitat. La fita segurament més important, però, es va produir als anys 70 quan un grup d’educadors i educadores, pares i mares varen tenir la iniciativa i varen lluitar per aconseguir l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys; van crear la coordinadora de guarderies de Manresa, van saber implicar-hi a les associacions de veïns, i convèncer els polítics a l’inici de la Transició per engegar uns serveis que han esdevingut imprescindibles com a serveis públics de qualitat per a la primera infància i les seves famílies.

Trobareu el text complet en aquest enllaç: 70 ANYS D’HISTÒRIA DE LES ESCOLES BRESSOL/LLARS D’INFANTS DE MANRESA (1952-2022).

 

Buscar a tot memoria.cat