En la trajectòria personal de mestra d’infants malalts, a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa -1975/2010- m’acompanyen un munt d’experiències que guardo com un tresor.
El curs 2001-2002 – els dies 15 i 16 de març- a Salt (Girona), vam participar [1] a les Jornades Interprofessionals “Les Biblioteques Públiques: Espais d’Integració Social”. La nostra presentació la vam fer com un llibre, amb el títol “Els llibres també guarden secrets” compost de diferents capítols, en cada un dels quals explicàvem vivències concretes on la lectura havia estat el fil conductor i de suport.
El primer capítol – “Els llibres parlen…” – és el que, a continuació, explicaré, per les seves particulars característiques.
Situem-nos, doncs, al curs 1982/1983, en el que, amb motiu de la celebració del cinquantenari del nostre hospital -llavors, Hospital Sant Joan de Déu de Manresa- i de l’Any Internacional del Minusvàlid (sota el lema “La integració dels disminuïts a través del llibre”) la nostra escola[2] va poder fer venir a Espanya la Mostra Internacional del Llibre infantil especial (“Books and Disabled Children”).
Aquesta consistia en una exposició itinerant, de més de dos cents llibres, especialment creats per a infants i joves amb deficiències físiques o psíquiques, o dels quals n’eren protagonistes, presentada per IBBY (International Board on Book for Young People) amb la col·laboració de la UNESCO, i de la que posteriorment se’n va editar un catàleg amb la ressenya de cada un d’ells.
Aquesta iniciativa nostra va ser una sorpresa i va esdevenir beneficiosa en molts aspectes. La nostra escola va ser la primera entitat espanyola que es va interessar per aquesta exposició i, com anècdota curiosa, això va accelerar els tràmits per a que Espanya tingués una seu oficial de l’IBBY, ja que l’únic que hi havia eren unes persones que servien d’enllaç.[3]
Això va provocar que, simultàniament, demanessin seu oficial Barcelona (Gremis de llibreters, Editors, Il·lustradors, Escriptors i Bibliotecaris) i Madrid (Ministerio de Educación y Ciència o Cultura), però com que IBBY estava vinculat a UNESCO sols podia haver-hi una representació oficial per país…
Finalment, la representació oficial va ser compartida, a parts iguals entre Barcelona i Madrid.[4]
És a dir, sense cap intenció prèvia, la nostra sol·licitud va provocar o accelerar l’entrada, d’una manera ben especial, en aquest organisme internacional, ja que hi van col·laborar moltes persones del món del llibre, va contribuir a donar un pes específic al Consell Català del llibre per a infants i, després de Manresa, va anar a Barcelona, Madrid, Las Palmas i Almeria.
Els actes que es van muntar al seu voltant van ser:
1) Una TAULA RODONA, el tema de la qual va ser “Problemàtica entorn al llibre infantil especial” en la que hi van participar:
- Miquel Meler, com a Cap del Departament de Pedagogia Terapèutica de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, que va situar el tema de l’educació especial.
- Margarida Tura, com Cap de la Secció de Publicacions i intercanvi de la Biblioteca de Catalunya, que va donar a conèixer el funcionament de l’IBBY (organisme que va néixer arran de la 2ª guerra mundial, iniciativa de Jella Lepman -periodista alemanya- amb la finalitat què la literatura infantil arribés a tots els infants del món).
- Josep Vallverdú, com a Escriptor, el qual va exposar el tractament que els minusvàlids tenen a la literatura general, fent èmfasi en la valoració i el respecte a la intimitat del/de la protagonista.
- Eulàlia Sariola, com a Il·lustradora, va parlar de les dificultats amb les editorials (que ara ja no hi són!) de la il·lustració, quan es tractava d’un llibre amb protagonista amb alguna minusvalidesa.
- Teresa Duran, com a Narradora, va donar relleu al valor del conte com a recurs pedagògic, i ho va exemplificar, explicant-nos-en un.
- Núria Ventura, com a Pedagoga, Bibliotecària i Especialista en Literatura infantil, la qual va exercir de moderadora.
2) Va presidir l’acte el Sr. Josep M. Jarque, Cap del Servei d’Educació Especial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Una SESSIÓ DE CONTES, a l’esplanada de l’exterior de l’hospital, on es van fer diferents grups d’alumnes de les escoles participants a l’acte, en els que, mentre els infants explicaven els que ells havien redactat, prèviament, a la seva classe[5], diferents representants de l’Associació d’Il·lustradors de Barcelona, hi posaven les imatges.
Aquesta exposició, juntament amb els actes detallats, va moure molta gent i entitats de pes com l’ONCE, la Impremta Braille de “la Caixa” a Barcelona, el Correu i el Departament de Promoció del llibre de la UNESCO, Sonoprensa i l’Escola Cop d’Ull.
Però, és que, a més a més, tota aquesta moguda ens va proporcionar idees i recursos per llegir i acompanyar en la lectura a infants, en situacions difícils de malaltia, i volem recordar, concretament, el cas d’una adolescent que havia de passar bona part del dia enllitada i immobilitzada, a la seva habitació, amb el que s’anomena “tracció”.
Vam escollir, a posta, un llibre -“Kristy”- on la protagonista era una nena que ingressava en un hospital. Vam treballar vocabulari, comprensió i fluïdesa lectora… la qual cosa ens permetia parlar de les situacions que podien ser angoixants per a la protagonista… (i també, com no, per a ella).
Per això, pensem que aquesta experiència va ser un bon exemple de treball en xarxa i un repte que ens va donar nous horitzons i suport a la nostra tasca educativa a l’hospital.
En altra tramesa, em reservo, explicar altres capítols que van formar part de la presentació a les jornades de Salt.
