Entonats amb la melodia dels Goigs de la Misteriosa Llum de Manresa:

 

TORNADA

Amb la flama resplendent

et rostim la vestidura.

Despullem, doncs, la figura

del teu cos tan excel·lent.

 

I

Llarg i prim, parent d’en Bufa,

vas néixer al pic de l’hivern.

Plantat al ras, sense estufa,

t’esperava un bon infern.

Mai ningú no hauria dit

que, amb el rigor de glaçades

i també algunes nevades,

sortissis tan eixerit.

 

II

Malgrat que el poble et venera,

ets tan tendre com grillat.

Cada nou mesos t’espera

el personal afamat.

Al caliu, de viu en viu,

et condemnen cada anyada,

perquè la gent és malvada

i de la bondat se’n riu.

 

III

Sobre una teula a la taula

t’exposen, socarrimat,

i sense dir cap paraula

t’escorxen de bat a bat.

Tes entranyes virginals

a una xicra són sucades

i tot seguit devorades

a les fondes i als hostals.

 

IV

La patuleia entaulada

s’arremanga prestament,

i amb la boca molt badada

t’engoleix a cremadent.

Amb pitets ben ennegrits

ningú no té cap vergonya,

tot i que impera la ronya

a les mans, ungles i dits.

 

V

Després de la fartanera

de mongetes, porc i xai,

tots plegats surten a l’era

per no sofrir algun desmai.

Munts de cendra de sarment,

pelleringues calcinades,

les butxaques escurades

i al beat… ni un pensament.

Amén.

 

OREMUS

Oh, cultivat Beat Calçot, tu que vas néixer i morir en temps de fred, a qui cada any aixequem la camisa, mentre exhibim la teva nuesa entre gatzara i batibull, tu que fores condemnat a la graella, com Sant Llorenç, recorda’t de tots nosaltres i torna a ressuscitar l’hivern que ve, per tal d’alegrar els cors de la canalla, els bordegassos, els quemacos i els hostalers sense entranyes que s’arrosseguen per aquesta vall de llàgrimes.

Alabat sia Déu.