Entra a la botiga del carrer Nou mig encuriosit, mig divertit. Sap, des del primer dia, que res del que s’hi veu és real, o millor dit, és ben diferent del comerç que s’hi fa. A fora hi diu Reparació de calçat Cortés; a dins hi ha capses de cremes, betums, cordons, talons…, i hi ha una màquina de cosir sabates. Ell hi va a comprar caliquenyos, un encàrrec d’en Josep, lo pastor. Altres vegades són cartrons de tabac ros per al Cafè del Mig. Tabac que pot sortir de qualsevol capsa, o de dintre d’una llauna, prou gran, a la qual hi treuen un cul de cartró i en surten els paquets. Tot de contraban. A la botiga sembla que hi hagi un ambient misteriós, també cerimoniós. És a càrrec d’una família, una dona i dues filles; l’home a vegades arriba amb una moto amb bosses laterals i en treu capses. Es diu que si la policia, alguna vegada, els multa. Tot plegat té un aire d’entretinguda convivència.