El Banco Central és en un dels edificis que donen a la plaça de Sant Domènec. Potser un cop a la setmana el pare li dona un petit paquet, que treu de sota el seient de la furgoneta. El porta al banc, on un home amb un bigoti considerable i la cigarreta als llavis obre els fulls de paper de diari i comença a comptar. L’embadaleix la manera de fer-ho, ràpida, els bitllets de pesseta, de duro, de cinc duros i de cent pessetes sembla que ballin, passen de les seves mans a fer-ne pilots, i cap al calaix. De tant en tant, li cau la cendra de la cigarreta. A Sant Fruitós no hi ha ni banc ni caixa, i un dels encàrrecs d’un botiguer és fer ingressos al Central. La Caixa de Pensions és a l’altra banda de la plaça. Allà s’ha de dur la cartilla, gran com de mig full. A la pàgina que toca, si és un ingrés, ho escriuen en lletra i números blaus, que contrasta amb la lletra vermella de quan es treuen diners.
