De tornada de Manresa toca parar a ca l’Aligué, al Guix, un bar on fan menjars. És gairebé com si fos a mig camí. És l’estiu i li deixen beure una cervesa. La Ció, la mestressa, trafiqueja entre les taules i la cuina, i anuncia que té els cargols a punt.
A fora, al costat de l’entrada, hi ha un altre gran portal, tancat, on s’anuncia la venda de ceps americans, un negoci que ha anat a menys. A dintre, gairebé tothom es coneix, gent del barri, pagesos del regadiu i els forasters que, com ells, hi tenen aturada. La majoria, però, estan pendents de la televisió, juga Anglaterra en aquest Mundial de futbol del 1966. A l’equip hi ha en Bobby Charlton i també en Bobby Moore. Sempre s’embadoca davant de la televisió; aquest deu ser dels primers aparells que s’han posat, com en algun altre bar, al poble. Les imatges es barregen amb els crits i les converses, amb les suors de les persones i les flaires del menjar.
