Des d’avui podeu consultar al nostre portal dos nous webs de dues activistes manresanes dels anys de la República i de les que més articles van publicar a la premsa local. Les dues foren represaliades pel franquisme, jutjades en Consell de Guerra i empresonades a la presó de Manresa i a la presó de Les Corts de Barcelona. L’autora dels webs és Conxita Parcerisas Estruch.
Antonieta Feliu Miró (1896-1968)
L’Antonieta Feliu va ser la primera dona que es va afiliar a Esquerra Republicana a Manresa i va treballar intensament per la creació del Grup Femení a Manresa i als pobles de la comarca. Era una dona moderna, il·lustrada i decidida. Va defensar obertament el salvament de la Seu de Manresa l’any 1936. Va tenir responsabilitats i va participar en molts actes públics.
La majoria dels seus articles, publicats al diari El Dia, s’adrecen a les dones que per primera vegada podien votar. Tenen un interès especial els que relaten la seva visita en grup a les presons d’Espanya l’any 1935, quan estaven empresonats Lluís Companys i altres consellers i càrrecs de la Generalitat de Catalunya.
El franquisme la jutjà en Consell de Guerra i la va condemnar a sis anys i un dia de presó. En sortir de la presó de les Corts de Barcelona, malalta, ja no va tornar a viure a Manresa. Es va quedar a Barcelona, organitzant trobades culturals clandestines a casa seva, però allunyada de la política.
Podeu consultar el seu web en aquest enllaç: https://www.memoria.cat/antonieta-feliu/
Anna Solà Sardans (1918-2004)
L’Anna Solà va créixer amb els valors republicans i els anys de la guerra civil es va comprometre políticament i socialment. Treballava a la delegació d’Economia, Transport i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a Manresa. Es va afiliar al PSUC i va impulsar decididament la Unió de Dones de Catalunya a Manresa.
La temàtica de tots els seus articles, publicats al diari UGT, està focalitzada en la guerra: analitza la política internacional, reclama la construcció de refugis, convoca les dones a treballar a la rereguarda, etc…
Va ser empresonada i condemnada en Consell de Guerra a vint anys i un dia després que el fiscal li demanés la pena de mort. De presó a presó va viure una història d’amor, a través de cartes, amb qui es casaria una vegada recobrada la llibertat.
Tota la vida va parlar del que va viure a la presó de les Corts de Barcelona, cosa que ha permès que disposem d’unes memòries farcides d’històries viscudes per les dones dintre d’aquella presó.
El franquisme li va estroncar la vida que s’havia imaginat com a republicana i com a dona. Era una dona culta i brillant, de caràcter fort, però mai més va trobar feina de taquimecanògrafa pels seus antecedents. Quan el PSUC es va tornar a refer, l’Anna estava tan desenganyada que no hi va tornar: les noves generacions ni tan sols van saber mai res de la seva existència.
Podeu consultar el seu web en aquest enllaç: https://www.memoria.cat/anna-sola/
