Buscar a tot memoria.cat
Us presentem 4 curtmetratges de la Manresa dels anys 60 i 70, propietat de l’Arxiu Comarcal del Bages. Van ser donats a aquest Arxiu pels fills de Ramon Soldevila Tomasa (alcalde de Manresa els anys 1964-1975), una donació extraordinàriament valuosa, que cal valorar i agrair.
Els 4 curtmetratges van ser presentats el 30 de juliol de 2020 als Cinemes Bages Centre en 2 sessions, amb les entrades exhaurides. Prèviament, s’havia fet aquest vídeo promocional de l’acte. I al final de les 2 sessions es va projectar aquestes imatges en homenatge a Joan Guitart Clapera, l’autor del curtmetratge més llarg.
En els curtmetratges podem veure la segona visita del general Franco a Manresa (1966); la reforma del pont de l’Estació (1965); el comiat de l’últim tren del baixador del carrer d’Àngel Guimerà (1969) i la pavimentació de la ctra. de Vic, la Muralla i la ctra. de Cardona i altres obres públiques (1970).
Reforma del pont de l’Estació.
Durada: 2’15”
Data de la filmació: setembre del 1965
Autor: desconegut
Curtmetratge sense àudio
L’antic pont de l’Estació, situat entre la plaça de la Reforma i la carretera d’Esparreguera, s’havia construït entre els anys 1940 i 1942. Les obres van anar a càrrec de soldats i presos republicans. Anteriorment, una passarel·la per a vianants, situada davant l’estació, va ser derruïda com gairebé tots els ponts per l’exèrcit republicà, el 24 de gener del 1939, per dificultar l’avenç de les tropes franquistes.
Sembla que el pont es va construir amb la promesa que la carretera d’Esparreguera s’elevaria a la seva alçada, però això no va ser així i el pont va quedar situat a dos metres de la carretera i, per tant, inservible per al trànsit rodat fins que no s’hi van fer aquestes obres de reforma, l’any 1965, al cap de 23 anys,
Les obres van consistir en mantenir les pilastres i els estreps, dinamitar els arcs i, damunt les pilastres, col·locar-hi bigues de formigó pretensat de gran tonatge, sobre els quals es va assentar el pis del nou pont. Així es rebaixava fins a salvar el desnivell de dos metres.
Les obres, finançades per la Diputació de Barcelona, van tenir un cost de 5 milions i mig de pessetes.
Es van iniciar el 5 d’abril del 1965 i el mes de setembre es dinamitaven els últims arcs (acció que podem veure al curtmetratge). El pont s’inaugurava l’11 de desembre del mateix any.
Comiat de l’últim tren del baixador del carrer d’Àngel Guimerà.
Durada: 4’34”
Data de la filmació: 6 d’octubre del 1969
Autor: desconegut
Curtmetratge sense àudio
És el darrer viatge del tren dels Ferrocarrils Catalans des del baixador del carrer d’Àngel Guimerà i que va suposar la desaparició d’aquest baixador, situat on actualment hi ha el pàrquing Saclosa.
Les autoritats, concentrades al baixador, pugen al tren i baixen a l’estació de Manresa-Alta. Després recorren a peu les obres a l’entorn del nou baixador (l’actual baixador del carrer del Primer de Maig), que no seria inaugurat fins al juny del 1971.
Hi podem veure un aixecament simbòlic de les vies que s’han de retirar. Un cargol de les vies és ofert a l’alcalde Soldevila com a record.
Antigament els Ferrocarrils Catalans enllaçaven amb els de la línia del Nord. El pont per on circulaven, sobre el riu Cardener, va ser destruït el 24 de gener del 1939 per l’exèrcit republicà, com pràcticament tots els ponts de Manresa, per endarrerir l’avenç de les tropes franquistes, i ja no es va reconstruir.
Fins el 1965, al cap de 26 anys, no es van treure les vies des de l’estació de Manresa-Riu, al Passeig del Riu, fins al carrer de Saclosa. I no és fins el 1969 que se suprimeix la resta.
L’eliminació de les vies i els passos a nivell van comportar la urbanització de la zona i una notable millora a la ciutat.
Obres de pavimentació de la ctra. de Vic, Muralla del Carme, Muralla de Sant Domènec i la ctra. de Cardona, i altres obres públiques.
Títol del curtmetratge: Manresa. Desarrollo urbanístico
Durada: 22’17”
Data de la filmació: juliol-agost del 1970
Autor: Joan Guitart Clapera
Curtmetratge sense àudio
En aquest curtmetratge podem veure una panoràmica de les diverses obres publiques que es feien a la ciutat l’any 1970: el nou baixador dels Ferrocarrils Catalans (inaugurat el juny del 1971); la urbanització dels carrers de Francesc Moragas, Passeig del Riu i el carrer de Viladordis; la cobertura dels Ferrocarrils Catalans i la construcció de l’Escola Bages i la piscina olímpica (inaugurada l’agost del 1971).
Però el curtmetratge se centra sobretot en les obres de pavimentació de la ctra. de Vic, la Muralla del Carme, la Muralla de Sant Domènec i la ctra. de Cardona, des del Pont de Ferro fins a la Font de Neptú.
L’abril del mateix any s’havia inaugurat les obres de la Reforma, que permetien la connexió de La Plana de l’Om amb el carrer d’Alfons XII.
Més endavant s’obriria la carretera de Manresa a Abrera. Dues reivindicacions històriques.
L’impulsor d’aquestes obres va ser l’alcalde Ramon Soldevila Tomasa, que, a més, revisava personalment les obres pràcticament cada dia i que apareix en diversos moments del documental.
La urbanització de l’eix central de Manresa es va iniciar a finals del 1969 i va acabar l’agost de 1970. Les obres van tenir un cost de 334 milions de pessetes i va comportar l’eixamplament de la via urbana fins als 12 metres i la renovació del clavegueram, dels serveis d’aigua, llum, gas, la instal·lació de semàfors, et, etc. S’hi va utilitzar un tren de formigonat, de 12 tones, propietat del Ministeri.
Aquí podeu veure una àmplia informació d’aquestes obres (200 fotografies, plànols, informes, etc.).
La història d’aquest curtmetratge
La història d’aquest curtmetratge és molt interessant. Va ser iniciativa d’uns pocs regidors, molt pròxims a l’alcalde Ramon Soldevila, que van demanar al cap de Joan Guitart, Lluis Jorba, que el deixés sortir cada dia una estona dels Magatzems Jorba perquè pogués filmar les obres de pavimentació.
El reportatge va ser projectat en una sessió privada en la qual van participar aquests regidors, Joan Guitart i el mateix Ramon Soldevila.
Gràcies a aquest encàrrec es conserven imatges en moviment de tot el procés de les obres.
La història, però, no acaba aquí. La filmació tal com la podeu veure, resulta que no és exactament l’edició original de Joan Guitart. Ell ens ha explicat que, al seu material original, s’hi van afegir altres imatges d’altres obres (per exemple, les del baixador dels Ferrocarrils Catalans, que es troben a l’inici) i les caràtules amb el seu nom, el logo de Film Club i l’escut de l’Ajuntament de Manresa.
Podem suposar que algú vinculat a l’Ajuntament, va aprofitar el material de Joan Guitart per a fer un compendi promocional de les obres de Manresa d’aquells anys. Aquesta filmació editada és la que va arribar a l’Arxiu Comarcal del Bages i que ara es troba dipositada al Centre de Conservació de la Filmoteca de Catalunya.
Segona visita del general Franco a Manresa
Durada: 4’38”
Data de la filmació: 1 de juliol del 1966
Autor: Antoni Oriol Torra
Curmetratge sense àudio
S’hi pot veure l’arribada del general Franco a Manresa i la rebuda de l’alcalde, Ramon Soldevila, i les autoritats locals, al Pont de Ferro, i el pas de la comitiva de cotxes pel carrer del Born, unes imatges filmades des del balcó d’Antoni Oriol Torra.
Als últimes 30 segons podem contemplar l’edifici de Cal Centó, a La Plana de l’Om, 5 dies abans que fos enderrocat i comencessin les obres de connexió de La Plana de l’Om amb el carrer d’Alfons XII.
El general Franco va arribar a les 5 de la tarda, procedent de Berga. L’acompanyaven 4 ministres i diversos alts càrrecs. Els carrers de Manresa eren plens a vessar i els balcons plens de banderes espanyoles. Va venir gent de tota la comarca. Les indústries i els comerços van tancar. Franco va visitar la basílica de la Seu, on va ser rebut pel bisbe Ramon Masnou. Després es va reunir a l’Ajuntament amb les autoritats locals, que li mostraren una exposició dels diferents projectes urbanístics de la ciutat, i sortí al balcó on adreçà unes paraules a la multitud, que omplia la plaça.
Aquí podeu veure els reportatges del NO-DO sobre les 2 visites del general Franco a Manresa.
Som una Associació de Manresa que vol contribuir a la recuperació de la memòria històrica, divulgar-la a través d’Internet i lluitar contra l’oblit
El nostre portal de webs inclou més de 100 webs, milers de documents i centenars de fotografies i vídeos. Per poder continuar mantenint aquest ingent volum de documentació històrica a l’abast de tothom i continuar treballant amb nous projectes ens cal la vostra col·laboració econòmica.
Obra de memoria.cat Està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 No adaptada de Creative Commons