Vaig tenir ocasió de formar part d’una mesa electoral a les primeres eleccions democràtiques després del franquisme. Va ser una experiència estranyament satisfactòria, a diferència de la següent vegada que em va tocar, que vaig viure com una llauna d’avorriment total. Però aquell 15 de juny de 1977 tots anàvem d’estrena. Encara que els comicis presentessin mancances que els impedien assolir la plenitud democràtica, les formacions polítiques s’hi van abocar per fer-se un espai en la nova realitat institucional.
La meva mesa electoral estava a l’Ateneu, al carrer de les Piques. Érem colla, perquè en aquelles eleccions els partits van fer un esforç per situar interventors a tots els punts de votació. Ja fa temps que d’interventors se’n veuen ben pocs, i només s’observen alguns apoderats que van d’un col·legi electoral a un altre. Ni la militància ni el compromís dels afiliats són els mateixos i, a més a més, avui unes eleccions no són cap experiència nova, a diferència d’aquell dimecres de primavera en què eren una mena de festa.
Avui quasi tothom li sap el truc al recompte. Es va per feina. Els presents es reparteixen els sobres, es fan piles de paperetes, es compten, i si quadra, llestos. Llavors, en canvi, tot era nou i teníem moltes ganes de no cometre cap error. El recompte va ser d’una formalitat extrema: el president obria cada sobre, cantava el contingut, donava la papereta a un vocal perquè ho comprovés i l’altre anava fent ratlletes en un full, al costat dels noms. No cal dir que vam acabar a les tantes.
En aquella ocasió, Manresa no va enviar cap diputat al Congrés. En no tenir districte electoral propi, la ciutat depenia –com ara– de la posició en què els partits situessin els candidats manresans dins les llistes de Barcelona, i cap no va estar prou amunt, tot i que incorporar un nom rellevant podia afegir vots locals, com va ser el cas del doctor Simeó Selga en la llista de Pacte Democràtic. Per veure un polític manresà al Congrés va caldre esperar més de cinc anys, fins l’octubre de 1982, quan va ser elegit el socialista i llavors tinent d’alcalde manresà Jordi Marsal. S’hi estaria durant un total de set legislatures.
