El carrer ja és un formiguer de gent, la remor arriba fins als Esquilets i va augmentant cap a Bonsuccés fins a arribar a les portes del Cine Apolo. Hi fan la pel·lícula Ama Rosa (1960). Fa un parell d’anys que la novel·la de la ràdio, a les tardes, és Ama Rosa, amb els guions de Guillermo Sautier Casaseca. La seva iaia no se’n perd cap, és una hora que s’ha d’escoltar la ràdio. L’aparell és en una postada, presidint el menjador, a bon volum. Avui l’ha portat al cine. Ella vol veure, de totes totes, la pel·lícula. Amb prou feines poden pujar fins a mitja escala del vestíbul, amb empentes per tot arreu. De sobte, la iaia crida: “Aquest fillet meu! Que me’l matareu!”, i ho repeteix. Un breu silenci. I un passadís, que s’obre fins ben bé a l’entrada de la sala. Ara són dels primers. La pel·lícula, una vall de llàgrimes fàcils, un drama que ajuda a passar aquests dies grisos.