Mossèn Josep Maria Gasol i Almendros va morir ahir a Manresa, a l’edat de 93 anys.
Josep Maria Gasol i Almendros va ser entrevistat en diverses ocasions per membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa. Aquí podeu consultar els seus talls de veu referents a la República: https://parg.co/oJx
Sacerdot, historiador i arxiver, Josep Maria Gasol és autor d’una fecunda obra bibliogràfica centrada sobretot en temes manresans i bagencs. Entre la llarguíssima llista de les seves publicacions, cal destacar dos clàssics: “La Història de Manresa explicada als infants” i “Manresa: Panorama d’una ciutat”. Aquests llibres divulgatius despertaren l’interès per la història de la ciutat a moltes generacions de manresans i manresanes que la desconeixien alhora que sembraven la llavor de futures vocacions per l’estudi de la Història entre les persones més joves.
Va estudiar al seminari de Vic, excepte durant els anys de la Guerra Civil que ho féu a l’actual Institut Lluís de Peguera de Manresa. Ordenat sacerdot el 1948, cinc anys després culminà els seus estudis d’Arqueologia Cristiana i la diplomatura de Biblioteconomia i Arxivística a Roma.
Després de diverses destinacions a l’Osona, fou professor a la Universitat Laboral de Tarragona abans de retornar a Manresa el 1961, com a canonge de la Seu, i després d’haver acceptat la proposta de l’alcalde Joan Moll de tenir cura de l’organització d’un arxiu històric, a la pràctica inexistent a la ciutat, i que dirigiria durant més de trenta anys.
En aquest sentit, sempre caldrà reconèixer a mossèn Gasol el seu paper com a arxiver de la ciutat en uns moments ben difícils. La seva actuació serví per preservar un important llegat documental que ha estat la base de moltes investigacions històriques posteriors.
Entre altres càrrecs i activitats, també fou cronista oficial de la ciutat de Manresa, tingué cura de l’Arxiu Capitular de la Seu, fou director efectiu del Museu de Manresa i president de la secció d’Arqueologia del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. El 1998 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat, el 1991 amb la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1995 amb el Premi Bages de Cultura.
També exercí la docència en institucions com ara les Dominiques i la seva Escola de Magisteri o bé a L’Escola de Formació Social Torras i Bages. En una època on no s’estilava gens, portava als seus alumnes a realitzar sortides de caràcter cultural fora dels centres acadèmics.
