Va fer els estudis primaris als Germans de les Escoles Cristianes de Manresa. El 1922 començà estudis d’Arquitectura a Barcelona.
Entrà en contacte amb l’avantguarda cultural dels anys vint, a través de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el Cercle Artístic Sant Lluc. Pinta quadres, il·lustra contes a la revista “Novell” i a “Joventut” (1924-1926) i fa de crític d’art al diari “El Pla de Bages” (1927).
Cap a l’any 1928 col·labora amb l’arquitecte Francesc Folguera en el projecte de l’edifici Casal Sant Jordi (xamfrà Pau Claris-Casp), de Barcelona.
El 1932 es llicencià com a arquitecte. L’any abans fou soci fundador del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATPAC). S’encarrega de la publicació de la prestigiosa revista d’arquitectura “AC”.
Exerceix d’arquitecte municipal de Manresa en els períodes 1932-1934 i 1936-1938 i de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages del 1932 fins a la seva jubilació (amb la interrupció del període de la guerra).
Signà el Pla de l’Eixample de Manresa el 1933, redactat anteriorment pels arquitectes Josep Firmat i Ferran Tarragó. Va projectar una caserna per a la Guàrdia Civil, la piscina municipal de Manresa, el cobriment del torrent de Sant Ignasi i una escola al Bosquet de Sant Fruitós. Tanmateix, la seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença, que fou inaugurat pel president Lluís Companys el setembre del 1934, mostra d’arquitectura racionalista.
Durant la Guerra contribuí a salvar la basílica de la Seu de Manresa, que estava amenaçada d’enderroc pels elements més extremistes d’esquerra.
Fou mobilitzat per anar al front. Acabada la guerra, es refugià a França (1939-40). Tornat de l’exili, continuà en la feina d’arquitecte municipal a Sant Fruitós de Bages, tasca que combinà amb la iniciativa privada.
Col·laborà amb l’arquitecte Josep Maria Armengou Vives en el projecte de l’Escola de Mestratge industrial de Manresa, el 1966.
