Biografia
(Manresa, 1894 – Mèxic, 1964)
De professió comerciant abans de dedicar-se plenament a la política. Es presentà en la candidatura de Concentració Republicana el 12 d’abril de 1931 i posteriorment ingressà a les files d’ Esquerra Republicana de Catalunya.
Fou membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, del 14 d’abril de 1931. Lluís Prunés fou el cinquè tinent d’alcalde i President de la Comissió de Foment.
Va ser el segon alcalde republicà de Manresa (juliol 1931-desembre 1932) substituint a Joan Selves que fou elegit diputat a Corts.
El 16 de juliol del 1932 se li reté un homenatge per la tasca portada a cap com a president de l’Associació del Ram d’Alimentació i com a batlle de Manresa, en un acte organitzat pel Ram d’Alimentació i Drogueria.
El desembre del 1932 va ser nomenat Governador Civil de Girona, on va haver de fer front a les conseqüències d’un immens aiguat que va devastar una part de les terres gironines i, més tard, es va fer càrrec de la Comissaria d’Ordre Públic de la Generalitat a Tarragona.
El 2 de setembre del 1934 se li féu un homenatge a Girona i hi assistí el President de la Generalitat, Lluís Companys, i el president del Parlament, Joan Casanovas, entre d’altres.
Fou empresonat arran dels Fets del 6 d’Octubre de 1934. El 18 d’abril del 1935, com a conseqüència del seu estat de salut, li va ser concedida presó atenuada i va ser conduït del penal de Tarragona a casa seva. A Sant Vicenç de Castellet l’esperaven una vintena de cotxes que l’acompanyaren fins a Manresa.
El 12 de gener del 1936 es celebrà el judici pels fets ocorreguts a Tarrragona el 6 d’Octubre. Un tribunal militar condemnà a Lluís Prunés a la pena de 8 anys de presó. Aquell mateix dia ingressà a la presó Model. Cinc dies després, i gràcies a les gestions de Francesc Senyal, fou traslladat a la presó de Manresa, lloc on rebé nombroses visites de familiars, amics i coneguts.
La victòria de les esquerres a les eleccions del febrer del 1936 i la consegüent amnistia i restitució de la Generalitat i dels ajuntaments democràtics decretada pel govern canviaren radicalment la situació política i personal de Lluís Prunés. En la seva primera reunió, el 2 de març de 1936, el govern de la Generalitat decidí reposar Lluís Prunés en el càrrec de Comissari de la Generalitat a Tarragona.
El maig de 1936 fou nomenat Conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat i l’1 d’agost del 1936 conseller de Treball.
Després de la Guerra Civil va exiliar-se a Cuba i Mèxic.
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages, l’Arxiu Nacional de Catalunya i la col·lecció de la família Prunés).
18-3-1949. Carta de Lluís Prunés i Sató a Ventura Gassol quan estava exilat a Cuba.
Fotografies
Lluís Prunés, al bord del vaixell Manuel Arnús, on estava empresonat pels Fets del Sis d’Octubre (7-12-1934)
Lluís Prunés, en sortir de la presó Model, després dels Fets del Sis d’Octubre.
Talls de veu
Testimoni: Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000) | |
Tema: L’alcalde Lluís Prunés | |
Data de l’entrevista: 01-10-1978 |
Frases
Cultura
Eleccions del 12 d’abril del 1931
Ensenyament
Justícia social
Manresa
Obra de govern municipal
Religió
Cultura
“…la cultura és la base del progrés i la grandesa dels pobles” (Paraules pronunciades en la inauguració de la biblioteca de la Caixa de Pensions, 12-6-32)
Eleccions del 12 d’abril del 1931
“…ens deien que érem vint-i-dos infants que jugàvem a fer de revolucionaris. Doncs bé. Aquells vint-i-dos infants han fet la revolució i l’estan continuant. Recordem la data del 12 d’abril perquè aquells dotze escolans, aquells dotze infants de la primera Comunió, han hagut d’interpretar els sentiments del poble i aplegant-lo i unint-lo han pogut lograr tenint la seguretat que aquest poble que tant estimem no serà governat mai més per gent carca, retrògrada i caciquista. I no serà possible perquè ells no sabran interpretar mai el batec dels cors dels homes de Catalunya” (26-12-32)
Ensenyament
“Amb la República l’ensenyament ha adquirit un nou sentit, posant l’escola a l’abast de tots els ciutadans, rics i pobres i fent que no sigui privilegi per a ningú. Abans, amb el règim nefast de la Monarquia els homes no eren apreciats per la seva intel·ligència, sinó per la seva riquesa o per les influències mentre el fill del pobre trobava tots els camins tancats, començant pel de l’escola. La República, règim de democràcia i llibertat, ha vingut per acabar aquestes injustícies, i per a fer que tots els ciutadans aptes puguin arribar a les més altres magistratures i als més alts càrrecs” (6-3-32)
Justícia social
“Aquesta responsabilitat jo crec que els homes d’Esquerra que hem elegit són prou capaços per afrontar-la i que faran tot el possible, dintre les possibilitats humanes, per a fer una Catalunya gran i digne pensant en tots, però especialment en els humils” (26-11-32)
– “Evidentment que el que més em satisfà -apart de la neteja i l’endreçament que s’ha operat en l’hisenda municipal- són les obres que tenen un caràcter d’assistència social” (27-8-32. El Dia)
“En tota la meva actuació no he fet res més que complir amb el meu deure d’acord amb la meva consciència. He procurat fer justícia a tots tenint per guia aquesta consciència que és l’única que guia les meves actituds i els meus passos” (juliol del 32)
Manresa
“És precís que ens apleguem tots per ajuntar el nostre esforç i treballar fermament perquè Manresa sigui digna dels manresans.” (Lluís Prunés, 16 ó 17 de juliol del 32)
Obra de govern municipal
“Nosaltres, els homes que anàrem a l’Ajuntament animats per un esperit renovador, hem iniciat ja l’obra nova en l’administració de la nostra ciutat, hem trencat els motllos vells, en els quals predominava el tracte de favor en pro d’una classe dintre el governament de Manresa, en el qual hi havia quatre senyors que es repartien les prebendes i privilegis del pobles.
En tot moment, hem posat en la nostra obra sinó tot el màxim d’encert possible, almenys -així ho han de reconèixer amics i adversaris- hem obrat impulsats per un esperit de justícia i equitat. Cal continuar l’obra regeneradora que hem emprès amb l’ajut unànime de tots els ciutadans, les inspiracions dels quals són sempre les que han de seguir-se”. (19-12-32)
Religió
“Els homes de la República no anem contra la religió. El que fem és anar contra els religiosos que s’immiscueixen en coses que no són les seves. No n’hi ha prou de dir-se catòlics. Cal practicar-ne les obres” (El Dia, 6-5-32)