L’Orfeó Manresà, entitat nascuda l’any 1901, portà a terme durant la República una tasca remarcable i tingué sobretot durant els primers anys d’aquest període una presència força habitual en la vida manresana. Dins de les activitats més rellevants que portà a terme en aquell temps, cal destacar la interpretació de l’Oda Ceciliana, el juny de 1931, al teatre Conservatori, així com l’organització de la III Assemblea de Germanor dels Orfeons de Catalunya i l’Aplec Comarcal d’Orfeons de l’Alt i Baix Llobregat, l’octubre del mateix any. Dins d’aquest context, cal dir també que constituí un gran esdeveniment la visita que l’Orfeó Català, amb els seus 260 cantaires, féu a Manresa el 2 de juliol de 1933.
Tanmateix, malgrat uns primers anys de relativa vitalitat, l’Orfeó Manresà patí una crisi important, motivada per la crisi general de públic i la reducció considerable de cantaires. El fet és que cap al 1934, el tema de la necessària renovació de l’Orfeó saltà a la premsa i, com és lògic, s’hi manifestaren diversitat d’opinions. Des d’”El Pla de Bages” es propugnava una actuació eficientment renovadora de l’Orfeó, ja que “parlant sempre d’una manera general, els orfeons viuen més del què foren que del què són” i s’apostava per una “intensa i original superació qualitativa”. “El Dia”, comentant el concert ofert a la Festa Major d’aquell mateix any, no s’estava de dir: “l’Orfeó Manresà s’ha presentat al nostre públic fent els impossibles per a donar una sensació de vitalitat. Però, francament, fa pena veure’l tan mermat. Una cinquantena de cantants per a un Orfeó d’una ciutat com Manresa!”.
El desllorigador del problema no s’acabava de trobar. L’abril de 1936, Josep M. Serra Sallent creia “un deure patriòtic” exterioritzar el seu “crit d’angoixa” a través d’un escrit publicat a “El Pla de Bages”, on es lamentava que mentre es formaven i consolidaven orfeons a diferents pobles del Bages, el de Manresa visqués “esllanguit, esmorteït i migrat”. I afegia: “Manresans, el vostre Orfeó es mor! I jo us dic: el deixareu morir?”. Serra i Sallent feia una crida a tots els amants de la cultura musical de Manresa “perquè el seu vell i gloriós ‘Orfeó’, revisqui amb la seva antiga puixança i torni a ésser orgull de la ciutat”. Aquest escrit fou replicat amb un to molt dur per part d’alguns cantaires de l’Orfeó, els quals afirmaven que la reducció del nombre de cantaires no havia pas perjudicat la qualitat de les seves audicions. I sobre la pretesa mort de l’Orfeó deien: “l’Orfeó Manresà no es mor ans pot contestar a les crítiques insidioses, amb el seu pla de vida, ferm i brillant com en els seus millor temps… Ni hem estat vençuts, ni pensem rendir-nos. Si avui no som més, tant-se-val! L’Orfeó seguirà avant, esperant confiadament l’hora de la valoració definitiva”. Una resposta que, de manera implícita, no deixava d’admetre que l’Orfeó Manresà havia passat èpoques millors.
Durant el període de la República els presidents de l’Orfeó Manresà foren Ramon Torra i Pujol i Francesc Busquets i Carcasona i el director, Miquel Blanch i Roig, que seria assassinat durant la Guerra Civil.
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Anys 1931-1936: Telefonema de l’entitat felicitant al president Francesc Macià l’abril del 1931, tot just acabada de proclamar la República; petició a l’Ajuntament d’un representant del consistori per acompanyar l’entitat a un concert a Terrassa i resposta de l’alcalde proposant als regidors Francesc Marcet i Ramon Sanz; carta de l’Orfeó a l’Ajuntament on mostra la seva satisfacció davant la notícia de la creació de l’Escola Municipal de Música i posant a disposició el local de l’entitat per allotjar aquest nou centre musical; comunicació a la Comissió de Festes que l’entitat organitzarà un concert, com cada any, per la Festa Major i també d’un concert per commemorar el cinquè aniversari de la República; portada del programa de la III Assemblea de la Germanor dels Orfeons de Catalunya; programes de diferents concerts a càrrec de l’Orfeó dirigits pel mestre Blanch; programa d’actes amb motiu de la rebuda i posterior concert de l’Orfeó Català dirigit per Lluís Millet al Teatre Kursaal.
Fotografies
Manresa. Teatre Conservatori. Concert de l’Oda Ceciliana de Haendel, a càrrec de l’Orfeó Manresà, dirigit aleshores pel Mestre Blanch. (24-6-1931)
Manresa. Imatges de l’Aplec Comarcal d’Orfeons de l’Alt i el Baix Llobregat i de la III Assemblea dels Orfeons de Catalunya (25-10-1931)
Manresa. Imatges de la visita de l’Orfeó Català, dirigit aleshores per Lluís Millet (2-7-1933)
Ressò a la premsa
Manresa. Concert de l’Oda Ceciliana d’Haendel, a càrrec de l’Orfeó Manresà (24-6-1931). Crítica musical publicada al diari “El Dia”.
Manresa. Aplec Comarcal d’Orfeons de l’Alt i el Baix Llobregat i de la III Assemblea dels Orfeons de Catalunya (25-10-1931)
Manresa. Visita de l’Orfeó Català (2-7-1933)
