Els seguidors i simpatitzants d’aquest partit catalanista de llarga trajectòria democràtica s’aplegaven a Manresa a l’entorn del Casal Regionalista de la Comarca del Bages, que s’havia creat l’any 1911. Inicialment, tingueren una actitud favorable a la consolidació del nou règim republicà, sempre i quan atorgués l’autonomia política per a Catalunya (que la pròpia Lliga havia pogut assolir amb la monarquia d’Alfons XIII) i respectés l’ordre, la família, la propietat i les creences religioses tradicionals.
La Lliga Regionalista havia estat creada el 1901 a Barcelona amb sectors burgesos procedents de la Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. Era una organització amb un programa definit, una estructura organitzativa estable, una afiliació fidel, premsa pròpia – La Veu de Catalunya – i una direcció professionalitzada i vitalícia – Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Joan Ventosa, Ramon d’Abadal i Lluís Duran -. Enric Prat de la Riba fou el màxim dirigent a nivell nacional. Durant els anys de la República, la Lliga estigué dirigida per Francesc Cambó.
Com a principal partit de l’oposició, realitzaren una crítica sistemàtica i dura contra els governs municipals presidits per ERC. Arribaren a no assistir als plens de l’Ajuntament durant llargues temporades. Els regidors de la Lliga (i els seus aliats carlins) justificaven aquesta actitud tot denunciant que no podien emetre lliurement les seves opinions “en les sessions públiques d’aquest Ajuntament, en virtut de la conducta d’una part del públic que ve a cada sessió amb el propòsit deliberat d’interrompre i de manifestar-se sorollosament (…) sense que per altra part l’Alcaldia sàpiga exigir el respecte degut a les opinions alienes”. A l’agost de 1932, “El Pla de Bages”, diari portaveu de la Lliga, afirmava: “La sessió [de l’Ajuntament] sembla un mercat de Calaf; l’Alcalde es descompon; el públic s’entusiasma, pica de mans i de peus i crida “mori la Lliga”, i la Lliga no mor”.
L’any 1933 tingué lloc l’Assemblea de la Lliga Regionalista en la qual es renovà el partit, que passà a dir-se Lliga Catalana, i al qual quedà vinculat orgànicament el Casal Regionalista de Manresa. Els socis del Casal, uns 2.000 aproximadament a tota la comarca, esdevingueren militants de la Lliga. Es creà una secció femenina i una de joventut.
En aquesta línia de modernització del partit es dugueren a terme intenses activitats propagandístiques a Manresa i comarca, conferències, mítings, campanyes mobilitzadores sobre temes puntuals… amb una finalitat interclassista i d’assolir guanyar les eleccions.
El seu dirigent històric, Leonci Soler i March, ja molt ancià, morí el 1932. Els principals dirigents de l’etapa republicana foren Josep Coll Roca, Josep Maria Servitje Dalmau (que arribà a ser alcalde de Manresa durant el bienni de dretes) i Josep Vives Coll.
Durant la Guerra Civil, la Lliga fou perseguida per la seva condició de partit conservador i cristià i alguns dels seus membres foren assassinats (Joan Torras Pujol o Josep Amigó Jordana). Durant la Dictadura franquista, alguns membres de la Lliga també foren perseguits per haver militat en un partit catalanista.
Documents
Manresa. 17-11-1932. Nota de Secretaria de l’Ajuntament en què sol·licita al Cap del Servei de Vigilància l’assistència d’un agent al míting del partit. (Document procedent de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Fotografies
Manresa. 22-10-1933. Benedicció de la bandera de la Joventut del Casal Regionalista del Bages, al local de l’entitat. A l’esquerra, el cap dels regionalistes, Josep Coll i Roca, i Lluís Alegre, president de la Joventut.
Talls de veu
 |
Testimoni: Antoni Invers i Pi (1905-1987) |
| Tema: ERC, Acció Catalana i la Lliga | |
| Data de l’entrevista: 13-12-1978 |
