La CNT-FAI

A l’inici de la República, la CNT tenia afiliats el 75% del total de treballadors de Manresa. Era, per tant, el sindicat majoritari a la ciutat, tal com succeïa a gran part de Catalunya.

Alguns dels principals líders locals eren: Marià Prat, Marcel Augés, Emilià Martínez, Valentí Pinyol i Andreu Nardi. Aquest sindicat revolucionari volia millorar la precària situació de la classe obrera a través de la igualtat social, la supressió de la propietat privada, la destrucció de tota forma de poder, l’acció directa i la democràcia assembleària. L’òrgan periodístic de la CNT a la Catalunya central era la revista “El Trabajo”.

La CNT-FAI va convocar diverses vagues generals durant la República. El fracassat intent revolucionari del gener de 1932 a les mines de la conca del Llobregat i del Cardener, agreujà les diferències en el sí de la CNT. Això portà al sector més radical de la FAI a imposar-se a Catalunya, fet que provocà la deserció de molts militants, entre ells bastants manresans, que continuaren lluitant pel moviment obrer des d’altres organitzacions. Amb els Fets del 6 d'octubre, sindicats i partits polítics d’esquerres foren suspesos. La CNT, malgrat no haver participat en la revolta, va ser un dels sindicats més durament perseguits.

La CNT era un sindicat anarquista que tenia una forta implantació a Catalunya, on va arribar a tenir 250.000 afiliats, davant dels 30.000 de la UGT. A Manresa, la CNT, també era el sindicat més important i el que tenia més força entre els obrers manresans. Estava organitzada a partir dels sindicats del ram, també anomenats sindicats únics. Així, l’any 1931, la Federació Local de Sindicats Obrers de la CNT a Manresa estava formada pels sindicats següents: Metal·lúrgic, Fusta, Alimentació, Pell, Construcció, Transport, Fabril i Tèxtil.

El Comitè de la Federació Local de la CNT havia organitzat diverses reunions, mítings, conferències durant els anys 1930 i 1931 per tal de donar-se a conèixer i mobilitzar als treballadors cap a les files anarcosindicalistes.

El 1931 la CNT tenia 8.575 afiliats, cosa que significava el 75% del total de treballadors de Manresa. Malgrat aquesta altíssima afiliació (en part deguda a l’eufòria per la proclamació de la República), molts obrers tenien un concepte del sindicat limitat a unes millores laborals immediates, un xic allunyat dels objectius revolucionaris dels seus dirigents. Alguns dels principals líders locals eren: Marià Prat, Marcel Augés, Emilià Martínez, Valentí Pinyol i Andreu Nardi.

Els dirigents cenetistes justificaven els objectius revolucionaris del sindicat (igualtat social, supressió de la propietat privada en benefici de la col·lectiva, destrucció de tota forma de poder, acció directa, democràcia assembleària…) per la precària situació de la classe treballadora: sous baixos (en el cas de Manresa i el Bages, inferiors a la mitjana salarial catalana), condicions de vida (alimentació, vivenda) extremadament humils i greus deficiències i mancances de cobertura social en qüestions tan bàsiques com ara l’atur, l’assistència mèdica o el retir obrer.

El sindicat, doncs, no solament havia de servir per aconseguir millores puntuals per al proletariat, sinó que també havia d’ésser l’eina per realitzar la revolució contra el sistema capitalista i la seva classe dirigent que acaparava les propietats: la burgesia. Segons els anarquistes, els partits polítics, d’una manera o altra, representaven els interessos de la gran, mitjana o petita burgesia. D’aquí venen les seves reticències vers el nou règim republicà al qual mai van donar un ple suport: no solament això, sinó que les relacions del sindicat amb les autoritats i institucions republicanes van empitjorar progressivament al considerar que les reformes que proposaven eren massa moderades i de lenta i insuficient aplicació.

L’òrgan periodístic de la CNT era el setmanari “El Trabajo”, que havia estat prohibit durant la Dictadura i que durant la República es tornà a reeditar, si bé no sempre de manera periòdica.

La CNT, en el context de la vaga dels treballadors de Telefònica el juliol de 1931, va convocar una vaga general que durà gairebé dos dies. Dos mesos després aquesta central sindical convocà una nova vaga general que afectà a transports, premsa, indústria, arts i oficis.

El fracàs de l’intent revolucionari de gener de 1932 a les mines de la conca del Llobregat i del Cardener (els Fets de l’Alt Llobregat), agreujà les diferències entre el sector moderat o trentista (majoritari a Manresa) i el més radical de la FAI, el qual s’imposà a nivell de Catalunya. A l’estiu de 1933 es consumà l’escissió quan els trentistes abandonaren la CNT-FAI i crearen els Sindicats d’Oposició, que a Manresa arribaren a tenir uns 2.500 afiliats. La revista “El Trabajo” restà sota el control dels Sindicats d’Oposició (tot i un fracassat intent de la CNT-FAI de recuperar-la per la força), i a partir d’aquell moment també publicà articles escrits en català.

Valentí Pinyol, del Tèxtil, dirigent històric de la CNT a Manresa i que havia fet el pas cap els Sindicats d’Oposició, criticava “les intrusions de la FAI” i precisava: “El que fonamentalment ens separa de certs sectors dits extremistes no és precisament llur extremisme, sinó llur manca de visió del moment político-social i la poca capacitat constructiva que guia llurs actes”. És a dir, no per desvincular-se de les tàctiques de la FAI s’havia de renunciar als principis revolucionaris anarcosindicalistes.

L’any 1934, el nombre de vagues disminuí i s’aconseguí la jornada de 44 hores setmanals. Tanmateix, amb els fets del 6 d’octubre, sindicats i partits polítics foren suspesos. La CNT, que no havia participat en la revolta, fou igualment perseguida i va ser un dels sindicats que va estar prohibit més temps juntament amb els Sindicats d’Oposició. Igualment, com a conseqüència d’aquests fets, i de l’acció dels governs de dretes, quedaren suprimides moltes de les millores laborals i salarials que s’havien aconseguit durant els primers anys de la República a Manresa i comarca. Per exemple, al sector del metall la jornada passà de 44 a 48 hores setmanals, s’anul·laren moltes bases de treball, augmentà el nombre d’acomiadaments, diversos pagesos foren desnonats de les terres que conreaven…

Aquesta repressió, afegida a la divisió sindical, comportà un descens del nombre d’afiliats a la CNT-FAI. A l’estiu de 1936, diversos membres dels Sindicats d’Oposició de Manresa ingressaren a la UGT.

Documents

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Anys 1931-33. Crida a la participació en un míting de la CNT al Gran Kursaal; notificació al cap de vigilància sobre una assemblea de la CNT per parlar de la creació d’una escola racionalista; pamflet de la CNT adreçat a les dones de l’Art Fabril on es donen instruccions a seguir en el tema de l’Assegurança de Maternitat i informe de l’agent de vigilància d’un míting de la CNT (sector tèxtil), al Kursaal, on –segons diu- hi hagué aldarulls i la presència de la Guàrdia Civil.